Ha mort la Irene Balaguer, una gran persona, una gran mestra. Que ha dedicat la seva vida a l’EDUCACIÓ en majúscules; una educació que feia atenció a tots els aspectes dels infants i dels adolescents.
El dolor és gran, el consol és difícil, però recordar tot allò que ha fet al llarg dels anys pot ajudar a compensar-lo. Perquè ha seguit allò que va escriure en Paulo Freire: El bon professional de l’educació que no lluita per ampliar el seu espai polític i el del seu entorn, que no lluita socialment per millorar la seva situació i la dels membres de la seva comunitat educativa o renuncia a la lluita pels drets i deures de la ciutadania, treballa, en realitat, en contra de l’eficàcia professional.
La millor manera d’honorar-la serà continuar la lluita per millorar l’ensenyament del país amb el seu esperit lliure, crític i compromès al màxim.
(Irene Balaguer va ser presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat entre els anys 2006 i 2015.)
Comunicat del Col·lectiu de les Infancias latinoamericanas:
“Irene querida…
Nos faltan las palabras para nombrarte, dar cuenta de tu historia, tu mirada, compromiso y presencia.
Nos faltan las palabras, para reconocer la magnitud del camino compartido. Desde el 2005 cuando, junto con Ofelia y Lica imaginaron nuestra revista Infancias Latinoamericanas.
Nos faltan las palabras para rodear tu ausencia e intentar retenerte aquí; a la distancia, a miles de kilómetros, a sabiendas que nuestros cruces ya son puente, y como dice Cortázar ya hemos puesto el piano y lo hemos cruzado.
Irene querida, maestra de maestrxs, educadora de infancias sin fronteras, compañera de nuestra tierra latinoamericana, siempre pendiente de nuestros dolores, de nuestras frágiles democracias y sus efectos en la vida de nuestras niñeces.
Irene querida, siempre atenta y solidaria, apuntando nuestro trabajo y defensa de la educación y la infancia, impulsando las voces sin voz, la escritura tantas veces olvidada.
Irene querida, desde San Cristóbal de las Casas hasta Ushuaia, desde Montevideo a Valparaíso, desde Quito a Asunción, desde la Habana a San Pablo, desde el Distrito Federal hasta la Antártida, desde Lima a Belén, de Bogotá a Buenos Aires, en cada punto, mantendremos tu fuego encendido, multiplicaremos las estrellas en tu nombre hasta los lugares más apartados, donde los derechos de la infancia sean negados.
Y, nombraremos la educación infantil como apuesta y herencia.
Desde estas tierras, desde este colectivo de Infancias Latinoamericanas enviamos con una infinita tristeza, nuestro profundo afecto a la querida Asociación de Mestres Rosa Sensat, a los familiares, y a todos/as y cada uno/a de los/as que han compartido la trayectoria de Irene en algún momento de su vida.
La honraremos cada día sosteniendo su legado.”
Trajectòria professional
Irene Balaguer Felip. Mestra, mestra de mestres, lluitadora, defensora dels Drets dels Infants; ha treballat sempre per a la Petita Infància, l’escola pública i la democràcia. La seva veu ha ressonat en diferents institucions i països.
Va començar la seva trajectòria sent mestra d’escola bressol a Barcelona i ha dedicat gran part de la seva vida a l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Quan hi va passar a formar part, a finals dels 60, la Marta Mata li oferí la direcció de la secció d’escola bressol del Departament de pedagogia de l’Associació, a on va començar el seu compromís amb l’Associació de Mestres.
En la seva trajectòria a l’Associació, va fundar la revista Infància, en català, elaborada pel consell de redacció de Catalunya, València i les Illes Balears, i la revista Infancia, en castellà, elaborada pels consells de redacció creats a cada una de les altres autonomies de l’Estat espanyol. Impulsà la creació de la revista Infància a Europa elaborada per un consell de redacció europeu i editada en dotze llengües: anglès, croata, flamenc, francès, italià, alemany, portuguès, polonès, francès, grec, castellà i català i també la revista digital llatinoamericana Infancia Latinoamericana, en la redacció de la qual participen mestres de diversos països de l’Àmèrica llatina.
Amb tot això va crear una extensa xarxa de relacions internacionals, impulsant els viatges per conèixer diferents realitats d’aquí i de fora, organitzant des de l’Etapa d’Infància cursos i tallers (d’estiu i d’hivern) amb diferents professionals de disciplines diverses de primer ordre, convençuda que les persones que havien d’educar i tenir cura dels infants havien d’estar molt ben preparades per fer-ho.
A finals dels anys 70, inicis dels 80, des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va formar part també de la “Coordinadora de Movimientos de Renovación Pedagógica”, des d’on va lluitar per canviar el concepte de guarderia per el de “escuela infantil” a nivell estatal.
Més endavant, va aconseguir una formació específica per a persones que treballaven a les escoles bressol i volien ser mestres, fent un Pla Especial elaborat entre l’Associació de Mestres Rosa Sensat i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va tornar a les escoles bressol de Barcelona i va ser directora del Patronat Municipal d’escoles bressol a on va impulsar l’educació per la petita infància de qualitat, defensant una organització horitzontal de les escoles, mitjançant la parella educativa, dues mestres per a cada grup d’infants, garantint que tot el personal fos contractat per l’administració, inclòs el personal de cuina i neteja.
Quan va estar a l’Institut d’Educació Municipal de Barcelona (IMEB) va impulsar projectes com “Context Infància” que va suposar la creació de nous serveis per als infants i les seves famílies (Espais Familiars).
A mitjans dels anys 80, es va crear el Patronat de la Fundació Àngels Garriga de Mata, actualment Fundació Marta Mata, del qual la Irene Balaguer, en va estar vinculada des de la creació fins l’actualitat. N’era la vicepresidenta actualment i era qui organitzava les Jornades anuals Marta Mata.
Gran coneixedora i experta en Drets dels Infants, als anys 90, va ser membre de la primera Junta de la Taula per la Infància i l’Adolescència de Catalunya (TIAC), formant part de l’equip impulsor del Pacte per la Infància i l’Adolescència de Catalunya. I essent membre de l’observatori dels drets de la Infància de la Generalitat de Catalunya, creat l’any 2006 dels quals ha estat membre fins l’actualitat.
Paral·lelament, va formar part de la Comissió europea per a la Infància seleccionada per l’Estat espanyol per elaborar el document “Criterios de Calidad para la Educación Infantil (1996)”.
Entrant al segon mil·lenni, la Irene Balaguer era directora de la revista infància a l’Associació de Mestres Rosa Sensat quan va passar a assumir la presidència de l’Associació (2006-2015) des d’on va aconseguir un segon Pla Especial per a ser mestra.
Aquesta vegada de la mà de la Universitat de Vic, a on va ser també professora de ciències de l’educació. Va organitzar el “I Congreso Internacional de Educación Infantil”, així com les jornades anuals d’Educació Infantil les “Jornadas estatales de Educación Infantil” que se celebren bianualment des del 2006. En la seva presidència també es va fundar el ConCrit (Constructive Criticism), del qual l’Associació de Mestres Rosa Sensat va ser membre fundador. Una xarxa d’educadors, pedagogs, estudiants i altres figures professionals vinculades o interessades en l’educació que ofereix espais de reflexió per tal d’enfortir el diàleg democràtic, des d’una perspectiva internacional, tot plantejant debats que convidin a una reflexió i anàlisi sobre aspectes pedagògics rellevants de l’educació pública.
Va ser membre també de la Fundació Artur Martorell (FAM) des de la seva creació i n’havia assumit la direcció recentment, al juny del present 2018, per segona vegada.
Des de la Fundació Marta Mata Garriga participava en la iniciativa d’àmbit europeu, la Fundació Heloïse, per aconseguir el reconeixement de pedagogs i pedagogues renovadors i d’escola nova europeus, també de catalans i catalanes per part del Consell d’Europa.
Ponent, conferenciant, mestra de mestres i autora de nombrosos articles i documents en defensa de la petita infància, a nivell nacional i internacional, ha creat escola entre nosaltres. Tota la seva trajectòria professional s’ha basat en la voluntat de la Irene de fer evident que per a garantir el dret de l’educació de les nenes i els nens de 0 a 6 anys, fa falta una oferta educativa que es fonamenti en el respecte i la dignitat de la Infància.
I ho feia des del convenciment que cal vetllar fent xarxa perquè les polítiques educatives avancin per enfortir els drets dels infants i dels joves a nivell nacional i internacional.
Ha estat sempre tan activa i compromesa que es fa difícil copsar-la. Cal ressaltar la seva capacitat de generar iniciatives i de fer pinya entorn els temes que considerava més importants.
Per a acostar-te més a la Irene llegiu l’article de la Pepa Òdena al número 200 de la revista Infància.
