L’Estany és un poble petit situat a la comarca del Moianès, conegut pel claustre i el monestir. Però, a part d’aquest patrimoni històric i cultural, també té altres peculiaritats, una d’elles és l’escola. El 2016, el Departament d’Educació va decidir apostar per acollir els infants d’1 i 2 anys dins les escoles rurals ordinàries. L’objectiu principal d’aquesta prova pilot és evitar la despoblació de les zones rurals per manca de recursos i garantir que des de l’escola es cobreixen les etapes educatives des d’1 any fins a 12.
El fet principal de tenir una llar d’infants al poble és una manera de donar recursos a totes les famílies, ja que algunes no es poden desplaçar per portar els seus fills i filles a escoles bressol d’altres municipis. En el cas de l’Estany, hi havia una petita llar d’infants amb una mitjana de 2 o 3 infants. L’espai destinat a aquesta funció era una primera planta sense ascensor, sense res adaptat a les necessitats dels més petits i amb barreres arquitectòniques que dificultaven el dia a dia. En general es donava poca importància a l’etapa educativa i bàsicament servia per deixar els nens i nenes mentre les famílies treballaven. L’horari de la llar d’infants era de matí. Atès això, algunes famílies optaven per deixar els seus nadons amb els avis o portar-los als municipis on treballaven, on podien trobar serveis amb més recursos i jornades escolars de tot el dia.
El procés per anar cap a l’escola va començar una mica abans de fer oficial la prova pilot. Ens trobem en el curs 2015-2016, el curs abans de fer la integració de la llar d’infants a l’escola. L’escola i la llar d’infants es trobaven en punts diferents del poble i, per anar d’un lloc a l’altre, s’havia de travessar la carretera principal. Evidentment, és un poble i la distància no és massa, però s’ha de pensar que els nens i les nenes són de diverses edats i alguns caminen, altres encara no i alguns estan en fase d’aprendre’n. Només hi havia una educadora i només podia portar un cotxet, la logística per sortir al carrer no era fàcil.
Intentant buscar una solució per poder sortir al carrer amb tranquil·litat i garantir la seguretat de tots els infants es va construir un carro, on podien anar tots a dins o, si algun infant ho desitjava, podria anar caminant al costat. D’aquesta manera, podíem desplaçar-nos pel poble amb seguretat i tranquil·litat. Aquí va ser on va començar el primer apropament amb l’escola: a mig matí, ens desplaçàvem fins a l’escola, on els infants podien jugar al pati i gaudir de les instal·lacions en un entorn educatiu. Gairebé tots els infants que hi havia tenien germans grans, que anaven a l’escola, així que l’apropament va ser molt fàcil. A més a més, també va resultar un avantatge per a les famílies, ja que a l’hora de recollir-los només havien d’anar a un lloc.
El curs 2016-2017 va ser quan ens vam unir oficialment al Pla Experimental del Departament per integrar la llar d’infants del poble dins l’escola. El fet de fer oficial la integració d’aquesta etapa dins l’escola no era suficient per posar-ho en marxa; hi havia molts aspectes a considerar; alguns ja es tenien en compte, però d’altres van anar sorgint sobre la marxa. I, abans de començar, van sorgir algunes preguntes.
Quin espai ocuparien els nens i nenes d’1 i 2 anys?
Aquesta va ser la primera pregunta que ens va sorgir. L’escola ja estava organitzada i cada grup d’edat tenia una estança, i no hi havia cap estança per ubicar-hi els infants més petits, així que es va decidir que el grup dels petits passaria a acollir-los dins la seva estança. Així doncs, ens trobem el setembre en una estança de 17 infants d’entre 1 i 6 anys.
L’aula dels petits té dues entrades, una pel passadís igual que la resta de classes i una altra porta que surt directa al pati. El fet de tenir dues entrades feia que la distribució de l’aula ens jugués a favor: l’entrada del grup de 3-6 anys, la vam mantenir al passadís (els infants ja hi estaven acostumats) i, la porta que donava accés directe al pati, la vam habilitar per fer-ne l’entrada dels més petits. D’aquesta manera s’intentava que poguessin entrar a l’estança de manera relaxada i seguint el propi ritme.
S’intentava oferir propostes i fer activitats obertes, amb diversitat de material, perquè els diversos infants poguessin desenvolupar-se i aprendre al seu ritme. Les estones conjuntes que més gaudien i aprofitaven eren les sortides a l’entorn i totes les propostes més obertes.
Ens trobem en una estança amb un espai reduït i un grup divers. Les necessitats del grup 1-6 són molt diferents i estan en continua evolució, i a vegades sorgien situacions difícils de gestionar. En alguns moments, podíem trobar solucions i recursos fàcils, com podrien ser les hores de descans, quan els grans necessitaven un ambient més calmat de concentració i treball… Així doncs, en moments que necessitaven coses diferents, intentàvem desdoblar el grup aprofitant altres espais de l’escola, com l’entrada o la sala polivalent.
Però hi havia altres moments en què no era possible desdoblar i es va haver de fer molt treball de consciència de grup, perquè els infants més grans tractessin amb més cura els més petits. Per exemple, en moments de joc lliure ens trobem que algun dels infants d’1 any està aprenent a caminar i experimentar amb l’equilibri i tot el que comporta, necessita un espai tranquil i calmat que li permeti provar, caure i tornar-se a aixecar, però també ens trobem amb infants de 3 anys o més, el tipus de joc dels quals és diferent, i a vegades es desplacen de pressa per l’estança, sovint sense adonar-se que quan s’han mogut han tocat –sense intenció– l’infant més petit, fent que es desequilibri i caigui gairebé sense ser conscient de què li ha passat.
A final de curs, l’Ajuntament ens va comunicar la bona notícia que habilitarien un espai per als més petits. Però, com tot procés de construcció, va lent.
I l’horari dels infants?
El fet d’estar dins l’escola implica que els infants d’1 i 2 anys fan el mateix horari que la resta de nens i nenes de l’escola. A l’Estany fem sisena hora, i les famílies s’acomiaden dels seus fills i filles a les 8.30 del matí i els recullen a les 13. Tractant-se del primer any que eren a l’escola, des de l’Ajuntament i l’escola es va creure adient mantenir el mateix horari que es feia anteriorment i no fer tardes. Però hi havia famílies que tenien la necessitat de deixar els seus fills al menjador, i quan acabaven de dinar dormien. Si les famílies havien de recollir els infants a les 15, perquè no feien tarda, se’ls tallava la migdiada, i no es respectaven els horaris de son i descans.
Es creia que els matins eren molt llargs per als infants. Així doncs es va valorar l’opció de dinar a les 12, fet que va tenir bona acceptació en les famílies. Els nens i les nenes que marxaven a casa a les 13 ja havien dinat i quan arribaven a casa podien descansar, i els que es quedaven a l’escola, a les 13.30 aproximadament podien anar a dormir, tot i que no sempre tot el temps que necessitaven.
Aquesta logística tenia els seus inconvenients. Semblava anar bé a les famílies, però no a les educadores. A les 12 encara no havia arribat el dinar de càtering, així que cada família portava el dinar del seu infant. Abans de dinar, l’educadora havia d’escalfar els dinars un per un al microones, mentre nens i nenes esperaven i alguns ajudaven a parar taula. Un cop calent, es dirigien a la sala polivalent, on dinaven. Durant aquesta estona hauria anat molt bé comptar amb algun suport extra, ja que a vegades faltava alguna cosa i s’havia d’anar a la cuina, o algun infant necessitava ajuda per menjar i no es podien atendre totes les necessitats dels infants.
A més a més, un dels aspectes més complicats era la coordinació de l’educadora de la llar amb la resta de mestres del claustre, ja que les reunions es solien fer al migdia i l’educadora de la llar s’havia de fer càrrec dels infants que s’havien quedat a menjador. La idea d’integrar la llar d’infants, almenys com nosaltres ho entenem, és que l’escola acull infants d’1-6 anys. Per tant, l’educadora del grup d’1-3 anys hauria de poder assistir a les reunions de claustre i opinar igual que la resta de mestres, però aquest primer any no va ser possible. Així doncs, podem dir que es va fer una integració de la llar d’infants de l’Estany dins l’escola, però mantenint moltes diferències. Tot i estar dins l’escola i fer servir les instal·lacions, els de la llar sovint estaven al marge del que passava a l’escola i anaven a remolc del que es decidia o es feia.
L’estiu va ser molt llarg i va donar molt de què parlar. A l’escola de l’Estany hi va haver molts canvis, un d’ells i el més significatiu, va ser la renovació de l’equip directiu i la majoria dels mestres. Aquest fet va portar aire nou i oxigenació a l’escola. Pel que fa a la logística de la integració de la llar també va suposar canvis. Primer de tot, es van unificar els horaris. Volíem i consideràvem la integració de la llar com un aspecte peculiar a destacar de la nostra escola, així que li havíem de donar el valor que es mereixien l’etapa i l’educadora. I el primer canvi va ser unificar l’horari: els infants farien horari de matí i tarda, l’estona de dinar seria la mateixa que la resta d’infants, i dinarien tots junts. Durant l’estona del migdia estarien a càrrec dels educadors de menjador, permetent que la tutora participés en les reunions de claustre i les coordinacions amb la resta de mestres.
El menjador de l’escola també ha sofert una transformació, ja que entenem l’estona de menjar com un espai educatiu més. Després de molt d’esforç hem aconseguit que els monitors de menjador formin part de la vida de l’escola i no siguin persones externes. Una mica abans de l’hora de dinar, venen a l’estança i, a poc a poc, van coneixent els més petits, i els infants van agafant confiança amb aquests altres adults. A més a més, apostem per un menjador de qualitat on s’intenta potenciar l’autonomia dels infants. Al menjador, hi trobem els infants separats en tres taules segons l’edat, una per als minis (1-3 anys) i petits (3-6 anys), una per als mitjans (6-9 anys) i una per als grans (9-12 anys).
Els dos educadors de menjador seuen i dinen a la taula amb els infants, un a la taula dels petits i l’altre a la dels mitjans. Abans de dinar, els infants han de parar taula, amb les estovalles, tovallons, els plats de porcellana i els gots de vidre, i posar els coberts. Cada taula disposa de bols amb el menjar i pa perquè els infants mateixos es puguin servir segons la quantitat que desitgin. Quan acaben han de recollir, portar el menjar que ha sobrat al compostador, regar les flors amb l’aigua que no s’han begut i fregar el terra i les taules. Als més petits, se’ls ajuda o acompanyen els infants més grans a fer totes aquestes tasques, però la idea és que les vagin integrant i que puguin anar-les fent cada vegada més autònomament.
Un altre aspecte clau en la integració va ser l’espai que ens van adaptar des de l’Ajuntament. Van donar continuïtat a l’escola, van tapar un porxo i allà hi van ubicar l’estança dels Minis. Cal dir que ara ja no fem referència a la llar d’infants quan parlem de les nenes i els nens més petits, sinó que són el grup de Minis, un grup més de l’escola. Aquest espai té una zona central on els infants passen la major part del temps, una petita habitació fosca que serveix de dormitori i sala polivalent per fer jocs amb llum i ombres i una zona més íntima destinada al lavabo i canviador, on tot està adaptat a la mida dels infants. L’aula dels Minis és un espai privilegiat, és un espai amb fusta a les parets i parquet a terra. Quan hi entres tens molta sensació de calidesa, fet que et fa sentir com a casa, un lema important de l’escola. Sentir-nos com a casa ens fa treballar a gust, creant un ambient distès i amb harmonia.
Està demostrat que quan fas canvis amb el cor, creient i confiant en el que fas, tot és possible. A hores d’ara ja no parlem d’integració com una cosa futura, sinó com una cosa passada i que ens ha fet més forts com a escola, ens ha ajudat a definir els nostres trets identitaris com a escola i traçar les línies que ens fan continuar treballant cap a nous objectius. Sempre veient la nostra escola com una escola que acull infants d’1 a 12 anys.
Mireia Ribalta, educadora
de la llar d’infants de l’Estany.
