A partir d’un taller fet amb Aúl de so, persona molt coneixedora del tema i molt sensibilitzada, va sorgir l’interès de fer lectures específiques i obrir un debat sobre el tema de la coeducació, els models de gènere, els estereotips socials i literaris, etc. També exposem actuacions i idees que es poden dur a terme a l’escola per identificar models sexistes i fomentar la igualtat en la participació, la consciència feminista i la inclusió real de la diversitat en el conjunt d’espais i òrgans de les institucions educatives.
El seminari 0-6 aplega un grup ampli de mestres (en femení) de primer i segon cicle d’educació infantil. El grup acumula ja més d’una dècada de trajectòria, és obert i és ben viu: cada curs s’hi afegeix gent nova. L’objectiu sempre és el mateix: reflexionar en l’àmbit teòric per millorar la pràctica docent amb la mirada posada en tota una etapa educativa des que l’infant neix fins als sis anys. Avui encara hi som per enfrontar alguns reptes majúsculs i amb clara voluntat de compromís amb el canvi educatiu a Catalunya.
Al llarg dels anys hem abordat temes com els espais, els materials educatius, les emocions, l’art i la creativitat, la neurociència, el joc, el moviment i la psicomotricitat, la matemàtica o la filosofia.
El curs 2019-2020 vam començar amb un taller sobre perspectiva de gènere amb Aúl de so, una experiència que ens va connectar sobtadament amb la necessitat imperant de reprendre el debat sobre la coeducació als nostres centres educatius. La diversitat en les identitats personals, sexuals, d’orientació, el trànsit, han emergit amb tanta força que ens han situat en el terreny de la ignorància. I per aquest motiu hi hem de posar la mirada i aprendre’n una mica.
La nostra història està impregnada de cultura cristiana, una cultura que, per una banda, ens ha deixat una gran riquesa artística, cultural, patrimonial, però, per altra banda, ha incrustat uns models de família o de convivència i uns mecanismes de control i contenció, o senzillament inèrcies o tradicions que duren i perduren en la convivència social o familiar, i a vegades no en sabem ni trobar l’origen. Tots aquests models avui es troben en transformació o qüestionament. Molts referents han quedat obsolets, però alguns encara se sostenen de forma a vegades subtil i a vegades molt evident. Ens correspon conèixer i, en conseqüència, transformar aquesta realitat, des de tots els agents educatius.
Com diu la Marina Subirats, al pròleg de Ni princeses ni pirates, «ja no és tan fàcil educar les noves generacions; s’han acabat els models de referència, tot allò que semblaven veritats eternes. Educar avui és haver de decidir a cada instant què transmetem i què no». Tothom, sense excepció, transmet de forma conscient i inconscient aquells valors amb què ens han educat.
La coeducació implica una missió aparentment senzilla, però realment molt complexa des de les institucions educatives: educar per a la igualtat i l’equitat. Com diu Rosa Guitart a Desfer la teranyina del gènere des de l’educació, hem de «reconèixer la igualtat de drets i deures entre les persones i l’equitat en la manera de practicar-los […] entenem l’equitat com la distribució dels recursos, les oportunitats, les accions… en funció de les necessitats, les situacions i les característiques de les persones a qui van dirigits». La nostra responsabilitat és ajudar cada infant a fer-se gran amb respecte, però, sobretot, amb llibertat. I això, a l’escola, passa per desplegar de manera molt conscient i premeditada les relacions, les intervencions, els recursos i materials, els jocs, els contes i la literatura, els espais, el llenguatge…, amb l’objectiu de la inclusió i acolliment de cada persona tal com és. Tothom té tics integrats, prejudicis inconscients, llenguatge sexista… El primer que hem de fer és identificar tot aquest bagatge en l’àmbit personal i d’institució escolar per anar-lo fent evolucionar a poc a poc. Com diu Núria Solsona, «no podem evitar la influència de la societat, però podem detectar el sexisme del nostre entorn, en la nostra pràctica quotidiana, i intentar que els seus efectes siguin els mínims possibles».
Des de l’escola, hi podem fer molt. Algunes actuacions senzilles poden revertir en canvis rellevants a mig i llarg termini, i impliquen una feina tant personal com de comunitat educativa.
Què podem fer en l’àmbit de tota la comunitat educativa?
Reflexionar i revisar l’estructura organitzativa i la gestió del centre, la direcció, els espais de participació. Hi poden haver desajustos, invisibilitats…
Revisar les estructures establertes: si ofereixen organització transversal del treball, decisions democràtiques, qui ostenta els càrrecs de responsabilitat, l’existència d’òrgans específics per impulsar l’educació no sexista, etc.
Observar la gestió i distribució dels espais i l’ús que se’n fa. Els espais afavoreixen determinats tipus de relacions, accions, activitats, possibiliten convivències i estableixen significats.
Revisar l’organització i distribució del professorat en les diferents etapes de l’escolarització.
Reflexionar sobre les idees, creences, imaginaris col·lectius, concepcions prèvies o prejudicis del conjunt del claustre sobre els infants, sobre les famílies…
Revisar els continguts curriculars i fer més visibles les dones i els seus sabers al llarg de la història.
Què podem fer en l’àmbit personal?
Adoptar una actitud bel·ligerant (no neutra) davant les estructures androcèntriques, les discriminacions o les desigualtats, sobre qualsevol poder o acció que impedeixi decidir lliurement com ser, com actuar, com pensar, com estimar.
Tractar de manera idèntica els infants, des que són nadons: amb el to de veu, amb el contacte físic, tònic, gestual o corporal, durant l’alletament.
Utilitzar un llenguatge inclusiu i integrador: ens podem adreçar a nenes, nens, però el més efectiu és anomenar cadascú pel seu nom, així ens anem habituant a separar el sexe del gènere.
Les persones som úniques i diferents, treballar en la diversitat implica no generalitzar, no establir expectatives sobre infants i joves, ja que, afegeix Guitart, «el gènere és una categoria social que emmarca, i s’ha de desconstruir». Des de l’escola, per tant, podem evitar comentaris estigmatitzats sobre el gènere dels infants. No és gens fàcil, però sí molt necessari.
Escollir bé els jocs i joguines, dissenyar espais interiors i exteriors que afavoreixin la convivència i les relacions interactives de manera natural, sense associacions ni adjudicacions com les que hem fet tradicionalment.
Revisar la bibliografia, la literatura, els contes…, de les biblioteques d’aula i escolars per tal de dotar-les de material bibliogràfic que afavoreixi la coeducació, que parlin dels nous models familiars, socials, biografies de dones, identitat sexual i de gènere…
Demanar suport extern de professionals si detectem dubtes o angoixes en els infants sobre la seva identificació, orientació sexual o de gènere.
En aquesta societat patriarcal l’actitud i defensa del feminisme pot fer de contrapès per aconseguir una coeducació real (educació idèntica i en comú de persones d’ambdós sexes).
Darrerament han proliferat els contes i la bibliografia que parla de nous models d’infants i de persones, de famílies. Aquesta nova literatura ens durà lentament a la normalització de les diferències, trencarà la necessitat d’identificar-se amb la masculinitat hegemònica o amb els valors i patrons associats a la feminitat. Provocarà que puguem parlar obertament d’altres formes de sentir-se home, dona, nen, nena, en definitiva, persona.
Per acabar, volem agrair la feina de biblioteques i bibliotecàries que ens fan arribar i conèixer petits tresors que a partir d’avui ompliran les nostres escoles.
Margo Prims, mestra del Seminari 0-6 de la Universitat de Vic-ucc.
Bibliografia
Solsona, N.: Ni princeses ni pirates: per educar nenes i nens en llibertat, Vic: Eumo, 2016.
Carrillo, I. (ed), et al.: Desfer la teranyina del gènere des de l’educació. Vic: Eumo, 2017.
https://diarieducacio.cat/la-coeducacio-a-les-escoles-o-quan-realment-garantim-la-prevencio-de-les-violencies-de-genere/
https://www.manresa.cat/docs/docsArticle/4493/cataleg_contes_coeducatius.pdf
https://www.manlleu.cat/files/doc170/guia-de-contes-per-a-la-igualtat-i-diversitat-sexual-i-familiar.pdf
https://escoles.fundesplai.org/blog/petita-infancia/40-contes-per-la-igualtat-de-genere-i-la-violencia-zero-educacio-infantil/
