El món és ple de situacions i d’objectes que, per petits que siguin, són capaços de proporcionar-nos una descoberta del nostre entorn i uns aprenentatges que ens ajudaran a créixer interiorment. Moguts per la curiositat, els infants intenten entendre allò que els envolta a través de les sensacions que van experimentant. L’acompanyament de l’adult els facilitarà viure experiències inoblidables.
La riquesa de la quotidianitat
Parem-nos a pensar… Quantes vegades hem sentit una veueta que ens deia: «Mira, una marieta!», «Apa, quines banyes que té el cargol!»… I quantes vegades hi hem parat atenció?, quantes vegades hem escoltat realment aquesta veueta?, quantes vegades hem acollit aquests petits descobriments? Sense adonar-nos-en, moltes vegades passem per alt aquest desig d’aprendre i conèixer el món que ens mostren els infants.
A grans trets, ens pot semblar, com a adults, que el fet de trobar un cargol en una de les flors del balcó de casa pot resultar insignificant, convertir-se en quelcom anecdòtic, res més. Però en realitat, darrere d’aquesta descoberta, hi ha una infinitat d’emocions i de sensacions, com per exemple les que vam viure amb en Leo un dia al balcó de casa.
De cop, el seu món s’atura: ha trobat un cargol! Ell l’agafa, l’observa i l’explora amb curiositat.
–Mira té banyes, ho veus? M’està mullant la mà! Mossega? S’amaga…
En Leo, està intentant posar ordre a la seva construcció mental i necessita l’acompanyament d’un adult per poder entendre progressivament el que està sentint. L’espontaneïtat i la fluïdesa que van sorgint afavoreixen el seu aprenentatge i es comencen a barrejar emocions i coneixements que l’ajudaran a créixer.
La importància de la curiositat
La curiositat és l’impuls que ens porta a conèixer el món a partir dels nostres interessos i de les nostres inquietuds. Incita l’infant a observar, a explorar, a conèixer, a comprendre, a indagar, a provar, a crear hipòtesis i coneixements…, aprèn a través d’ella al llarg de tota la vida. Però què passa quan no la considerem un fet important?
Malauradament, amb el pas dels anys sembla que les persones no sentim amb la mateixa intensitat aquesta curiositat amb què naixem, sembla que ens falta temps per avivar-la i l’anem perdent pel camí. Això comporta que no siguem del tot conscients del sentit que té quan un infant es mostra curiós o sorprès perquè ha descobert alguna cosa que li ha cridat l’atenció en un moment determinat. A poc a poc, anem apagant aquesta actitud innata, deixant en l’aire tots els seus pensaments, les seves preguntes, les seves inquietuds i els seus «per què», tot un seguit d’interrogants que per a ell són tan necessaris per entendre el món.
La curiositat és imprescindible per al seu desenvolupament, perquè tot el que li aporta és una font de coneixement, és la forma més natural i directa de conèixer i descobrir el nostre entorn. Durant els primers mesos, els infants es mouen motivats pels estímuls que reben del seu entorn: observen i segueixen els objectes amb la mirada, proven d’agafar-los, es belluguen per acostar-se a allò que els crida l’atenció, etc. Més endavant ja mostren interès per altres persones i pel que passa al seu voltant, tractant de trobar-hi una explicació.
La descoberta a través dels sentits
Una altra mostra de curiositat és el moment que va viure en Cristian a la cuina mentre la seva àvia preparava el dinar.
Ell es va adonar que a sobre del marbre hi havia un munt de fruites, però per poder arribar-hi va necessitar que l’àvia l’apropés i així és com va començar a explorar-les. Va llepar el raïm i la taronja. Tot seguit, va agafar un tall de llimona i el va començar a tocar, després el va voler tastar i es va endur una sorpresa: tenia un gust diferent i nou per a ell. En un primer moment, l’expressió facial d’en Cristian i les ganyotes que feia mostraven que la llimona no acabava d’agradar-li. Tot i així, va voler tornar-la a tastar i aquesta vegada la seva reacció va ser diferent, es va mostrar més content i confiat a mesura que l’anava degustant, fins i tot la va oferir a la seva àvia perquè també la tastés.
La manca de llenguatge verbal, deguda a l’edat d’en Cristian, no va ser cap inconvenient per expressar la seva curiositat, d’una manera diferent a l’explicada anteriorment amb l’experiència d’en Leo i el cargol.
El paper de l’adult
En aquest moment és important que els adults acompanyem els infants, que els mirem i que els escoltem activament, donant valor als seus petits descobriments i que, sobretot, dialoguem amb ells per ajudar-los a resoldre els dubtes: parlar de les coses que han descobert o que els causen entusiasme, fer-ne preguntes, motivar-los perquè segueixin indagant, etc.
Com diu Malaguzzi, observar-los des dels cent llenguatges ens permet observar i valorar les grans capacitats que tenen.
Donar a la curiositat la importància que es mereix ens fa prendre consciència als adults de les experiències tan enriquidores que viuen els més petits, de com investiguen i cerquen respostes que afavoriran el seu desenvolupament. Descobrir que formen part d’un tot on ells són protagonistes i es mouen amb llibertat. Així, podran descobrir els seus talents naturals i mostrar-los al món.
Montse Alarcon i Patty Sosa, mestres d’Educació Infantil; Elena Rodríguez i Míriam Soldado, educadores infantils,
E. B. M. dels Colors, Arenys de Mar.
mapetit.claudia@gmail.com, patty.willy00@gmail.com, helen.84.er@gmail.com, miriamsoldado83@gmail.com
Bibliografia
www.revistas.unitru.edu.pe/index.php/PET/article/view/401
https://repositorio.uta.edu.ec/jspui/bitstream/ 123456789/27862/1/1804615282%20Gabriela %20Fernanda%20Sailema%20Moyolema.pdf
www.guiainfantil.com/articulos/educacion/conducta/ninos-curiosos-la-curiosidad-de-los-ninos/
https://saposyprincesas.elmundo.es/consejos/educacion-en-casa/importancia-de-la-curiosidad-en-el-aprendizaje/
