En el marc dels vermuts literaris de la passada Escola d’Estiu, Joan Portell va conversar amb Cristina Correro i Neus Real, coordinadores del llibre La literatura a l’educació infantil, número 73 de la col·lecció Temes d’Infància. Van parlar de què es considera literatura infantil i de la seva feina a la Universitat Autònoma de Barcelona amb les estudiants del grau en Educació Infantil.
Joan Portell: Quina és la gènesi d’aquest llibre?
Cristina Correro: La Neus i jo vam decidir engegar aquest projecte ara ja fa uns quants anys. Tot ve del vincle que vam establir amb el grup Art i Literatura de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que estaven fent molt bona feina apropant la literatura a les primeres edats. Vam veure que llibres de literatura n’hi ha molts, però se’n llegeixen pocs. I els llibres que parlen sobre com portar la literatura a l’escola són molt acadèmics. I nosaltres volíem oferir una caixa d’eines, unes idees, unes vivències i un saber fer a tots els mestres d’educació infantil i fins i tot fins al primer cicle de primària, és a dir, de 0 a 8 anys. També volíem un llibre especialment per a aquestes etapes, que fos interdisciplinari. És a dir, on participessin persones que estiguessin a l’escola, gent que dominés un corpus de biblioteca i que també també vingués d’altres àmbits científics, com podria ser la psicologia, en el cas de la Montse Colillas. Per treballar en aquest projecte interdisciplinari de com portem aquesta mena de llibres als infants que són molt petits hi havia hagut alguna obra, com la de Roser Ros i Teresa Duran, dirigida als més petits, però no sota aquesta òptica interdisciplinària que implica diferents persones. Volíem trencar una mica aquestes caselles i fer una obra on hi participés tothom. Perquè nosaltres podem teoritzar sobre quins són els avantatges. Però no com ho portem a terme i amb quins projectes a dins de l’escola. Per tant la idea surt de fer una obra útil per a mestres, educadores, i fins i tot per a les famílies. S’hi inclouen petits apartats que expliquen com llegir, per què llegir en l’educació literària infantil, quins llibres caldria llegir i finalment, diferents experiències. La gènesi neix en una trobada amb persones i de la voluntat de fer una obra que sigui llegida, que circuli per les escoles i que sigui útil en totes les esferes.
“De com portem aquesta mena de llibres als infants que són molt petits hi havia hagut alguna obra, com la de Roser Ros i Teresa Duran, dirigida als més petits, però no sota aquesta òptica interdisciplinària que implica diferents persones.”
Neus Real: El llibre el vam concebre com un instrument que pogués facilitar justament el treball amb els llibres a l’escola i a altres espais, a casa, a la biblioteca, etcètera. Els primers apartats del llibre els vam escriure per emmarcar les experiències que havíem conegut en el grup de treball de Rosa Sensat.
El primer capítol el va escriure la Montse Colilles. Com a reputada psicòloga, amb molta experiència i molt coneixedora del 0-3, enceta aquest recorregut. Ressegueix les etapes de desenvolupament cognitiu, psíquic i motriu de les criatures de 0 a 6 anys. I va desgranant una mica i recomanant quins són els llibres més idonis i interessants per als infants en cada moment del desenvolupament i del creixement, a fi i efecte d’ajudar els adults, des de la família fins a l’escola bressol, i en altres espais de producció lectora, a comprendre com els infants estableixen aquest contacte i aquesta relació amb un llibre. En aquesta etapa del 0-3, els llibres es converteixen en un objecte més amb el qual l’infant es relaciona amb l’adult i aquesta interacció és fonamental.
El segon apartat el va fer la Rosa Gil, mestra, psicòloga de fa molts anys. Un apartat que fa de pont entre el currículum i aquesta primera entrada a l’educació literària formal des de la mirada educativa. Posa en relació el currículum (allò que està prescrit dels 0 als 6 anys quan parlem d’educació literària o contacte dels infants amb els llibres o primeres passes en el procés de formació com a lectors literaris i com a lectors en general i pel qual qualsevol persona hauria de passar), la llengua i dimensió oral en contacte amb la literatura i el pas a la llengua escrita.
En el tercer capítol expliquem quins llibres, quins espais, quines activitats ens ajuden a fer realment la formació de lectors dels 0 als 8 anys. Aquests tres apartats són tres pilars fonamentals que ens venen de la tradició de Teresa Duran. Sobre els espais mateix, quan entrem en un lloc de seguida veus si la lectura és important o no: hi ha qui només té una lleixa en un racó amb quatre llibres de qualsevol manera i això envia un missatge claríssim. En canvi hi ha escoles que tenen un racó lector, atractiu, que et crida, escoles que quan obres la porta el primer que veus és un sofà i paneres de llibres.
J. P.: També a l’escola bressol és essencial que tinguin aquest espai.
N. R.: Sí, a l’escola bressol també. És essencial que l’espai convidi. En aquests darrers anys hem après molt com fer aquests espais lectors. I qualsevol territori físic que nosaltres trepitgem pot ser un convit, una invitació a la lectura.
Seguim amb els llibres, el segon pilar. El corpus. Aquí entra tot el llibre en general, el relacionat amb textos, embarbussaments, cantarelles… I per últim les activitats, el que en diem la mobilització dels llibres. Molt fàcilment el que es fa a moltes escoles i escoles bressol és l’hora del conte. Explicar contes tothom ho fa. O les maletes viatgeres. Que ja sabem que funciona. Però què més es pot fer? Vam elaborar una llista d’activitats possibles. Donem idees pràctiques.
J. P.: Pot passar que falli algun d’aquests tres pilars –espai, llibres i activitats–. On ens podem trobar amb un grans fons bibliogràfic i un espai, però no hi ha activitats desenvolupades o sense cap dinàmica… És important que tot vagi coordinat?
N. R.: Idealment haurien de ser tots tres. Si per exemple no tens l’espai que voldries, has de treballar amb el que tens i l’espai te l’inventes, dins de cada possibilitat i en cada context. Si no tinc bons llibres i no tinc diners per comprar-ne, doncs es pot buscar la col·laboració amb la biblioteca pública per si poden deixar lots de llibres. També és millor fer alguna activitat encara que tinguis poquets llibres, que no pas no fer res. El primer que s’ha de veure és què és més important en cada lloc concret i en cada context. I treballar cap a aquest objectiu, cap a la tríada fantàstica, que en podríem dir.
C. C.: És cert que amb les retallades que hem patit i que patirem, que pot ser que no hi hagi pressupostos per a l’adquisició de llibres. També cal saber que aquí, a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, hi ha una magnífica biblioteca infantil. Les mestres ho han de saber i nosaltres animem que se sàpiga. Al grau d’Educació Infantil de la Universitat ja ho diem. A la biblioteca es preparen llibres que després surten a les escoles. Per tant, si no hi ha pressupost o no hi ha llibres, veiem que sempre hi ha maneres de resoldre-ho. Podem anar a les biblioteques municipals. Els llibres hi són.
Tornant a la biblioteca de l’Associació, s’ha implicat en el quart apartat del llibre. Des de la Universitat intentem estar al dia de tot el que es publica, de tot el que s’hauria de publicar o de tot el que s’hauria de reeditar. Per això amb l’Amàlia Ramoneda, que fa aquest apartat, vam establir quina tipologia de llibres seria la més adient per a aquesta etapa, perquè encara hi ha molta confusió, perquè hi ha gent que es pensa que el 0-6 no és literatura, cosa que m’indigna força. I porto molts anys dient que això és literatura. I són llibres de literatura. Vam dividir els llibres en diferents tipologies que considerem que, pel que fa a l’educació literària, són els més adients per a aquesta etapa. I a cada tipologia hi ha els millors llibres, els top of the top. Hi ha els llibres que hauria de tenir una escola bressol, una escola d’educació infantil, quina mena de llibres i quins podem comprar. Però ens trobem amb un mercat que produeix més, més i més, però no reedita. Els llibres de la llista no s’estan reeditant, i això és un drama.
L’Amàlia Ramoneda, amb la gent del grup de treball, ha publicat una nova bibliografia actualitzada per al 0 a 3, que hauria de ser de lectura obligatòria per a tothom d’aquesta etapa. Qualsevol persona interessada pot veure la tipologia de llibres i com són. Els llibres es poden substituir, si cal, però no la tipologia.
A la formació de mestres, vam veure que no hi havia llibres que barregessin aquest vincle interdisciplinari, que barregessin aquesta múltiple mirada, que mostressin les experiències reals.
Volem donar veu a la gent de les escoles, que siguin les protagonistes. A les universitats fem unes tasques, però a les escoles en fan unes altres.
A partir de les experiències didàctiques que vam viure en el grup de treball, vam seleccionar les millors, les que es van fer amb cura, amb passió, amb una tria de llibres idònia per l’etapa, i amb propostes atractives i interessants que actualment encara s’estan fent.
J. P.: En el llibre hi ha un capítol que, després de llegir-lo, entren moltes ganes d’anar a buscar I prelibri de Bruno Munari i començar a treballar amb ells encara que no siguem infants. Per conèixer-los a fons i poder-los manipular. Aquest és l’origen moltes vegades d’aquesta literatura de petits.
C. C.: Si mirem la producció actual i analitzem com són els àlbums actuals veurem que la gènesi és en aquests prelibri. El que és més criticable és que són caríssims. A biblioteques del Brasil he vist com hi ha gent que tenen exemplars compartits, com passa aquí a moltes escoles bressol d’un mateix municipi. I també hi ha qui se’ls fa i això encara és més interessant: quan les mestres es transformen en creadores.
“Volem donar veu a la gent de les escoles, que siguin les protagonistes.”
En el llibre també hi ha un capítol de l’E. B. M. Can Caralleu on es veu com l’equip de mestres són capaces de treure tot el suc d’un llibre i fan projectes on famílies, infants i mestres hi entren i s’hi capfiquen. És un projecte exemplar. També hi ha la mestra i bibliotecària Cristina Angel, des del Lycée Français de Barcelona, que està fent una educació literària en majúscules. Els nens de 5 anys saben més d’Anthony Browne i de Kveta Pacovská que molts catedràtics.
J. P.: Ja m’agradaria que molta gent tingués aquests dos noms de la literatura infantil més entronitzats. Heu estat capaces de fer una selecció que toca de peus a terra amb experiències concretes que inspiren molts educadors a treballar la literatura inclús des d’enfocaments diversos, amb un nivell de qualitat elevadíssim i totalment exportable. Som en un moment estelar de la literatura infantil per la gent que està treballant des de les biblioteques públiques i des de les llars i les escoles amb una gran expertesa.
N. R.: Hem de dir que, quan vam presentar el projecte del llibre a Rosa Sensat, va tenir molt bona acollida. I nosaltres vam tenir totes les facilitats.
C. C.: I facilitats també per part de les escoles. Al llibre hi ha dues escoles de segon cicle d’educació infantil per mèrits propis. Amb la mítica i ja jubilada bibliotecària Mariona Trabal.
N. R.: A vegades des de la Universitat falta el contacte amb la «trinxera», i és fonamental que cada vegada hi hagi més ponts. Els uns sense els altres no anem enlloc. Nosaltres estem fent formació de mestres a la Universitat i donem eines concretes perquè quan arribin a les escoles puguin fer una bona feina, amb una bona selecció de llibres i la creació d’espais adequats. I en el llibre vam voler posar dues experiències pràctiques de dos contextos socials molts diferents. No és el mateix el barri barceloní de Sarrià que Rubí. O experiències, com la d’I prelibri amb criatures d’1 any, que ja estan explorant el llibre com a objecte i estan entrant de manera molt autònoma en la literatura. És clar que són experiències molt curtes, però molt delicades, amb poca intervenció de l’adult que és allà. La idea és com poder formar lectors des del primer minut, amb quins textos i de quina manera.
J. P.: Tot comença, com dèieu, per la idea de Teresa Duran i Roser Ros de llegir abans de saber llegir, la lectura sense text, sense necessitat del text. A més, tan important és la feina quan tenen 1 i 2 anys com quan passen a l’escola als 3 anys. El llibre serveix per construir ponts en aquestes edats.
N. R.: Sí, creiem que als 3 anys les criatures haurien d’estar familiaritzades amb els contes de tradició oral, La Caputxeta Vermella, Rínxols d’Or, Els tres porquets, i també en les faules, els àlbums il·lustrats… Un bagatge literari que marca la diferència pel que fa al domini del llenguatge.
J. P.: Amb aquest bagatge literari, tinc la sensació que hi ha un trencament i els estudiants en arribar a la universitat i voler treballar en educació, no en són conscients. Has de fer-los recordar, per poder passar del plou i fa sol popular al sol i de dol de J. V. Foix. Perquè aquest trajecte no el tenim prou sembrat o no en tenim prou cura.
C. C.: Pel que hem vist, la literatura es comença a treballar bé, perquè les mestres han integrat allò que tenen a les mans. A primària els llibres també hi són, i a secundària la literatura ja no es llegeix, sinó que s’analitza. I així les estudiants arriben a la universitat fastiguejades de l’anàlisi i la comprensió del text literari en comptes del gaudi literari. Nosaltres traiem les nostres estratègies, una història d’Erika, una Nana Vieja, un llibre trist de Michael Rosen, i les tornem a captar a partir dels àlbums en aquest vincle de la paraula.
N. R.: Un petit problema és que la formació bàsica docent en literatura és ridícula, amb tres crèdits i mig obligatoris en tot el grau d’infantil. I després poden fer una optativa. És un tastet, on nosaltres volem que les estudiants recuperin aquest gust per la lectura literària i que surtin convençudes que els infants no s’ho poden perdre. Després cal més formació continuada, amb seminaris, escoles d’estiu… La manera de fer-ho és llegir a classe, recitar poemes… El que fan els estudiants és una part teòrica, però també activitats molt encarades a la pràctica. Sí que hem vist que hi ha molta formació literària per educar en valors, per tractar temes que són rellevants, per a la resolució de conflictes. No és que estigui malament, però no només hem de fer això. El llibre de Temes d’Infància vol contribuir que s’estengui la formació lectora. Perquè no és cap broma. Mercè Rodoreda deia que la novel·la no és cap broma i nosaltres diem que la literatura infantil no és cap broma. L’escola té una funció fonamental, perquè no tots els infants van a l’escola bressol i molts provenen d’altres bagatges culturals i, per tant, ha de fer un paper de compensació. La tradició oral que no s’ha rebut a la família, l’escola té la funció d’activar aquest patrimoni literari, que és un tresor i que no podem perdre, jocs de falda, endevinalles, cantarelles… Són els mestres, que no només han de fer servir els llibres per a tot el que calgui, sinó que, quan fem de formadors de lectors, fonamentalment estem parlant d’estimular el gust per llegir dels infants, que a poc a poc han de desenvolupar les habilitats que necessiten per, a mesura que vagin creixent, poder entendre cada vegada millor allò que llegeixen i poder llegir textos més difícils. Caldria molta més coordinació entre infantil i primària, i primària i secundària.
“Un petit problema és que la formació bàsica docent en literatura és ridícula, amb tres crèdits i mig obligatoris en tot el grau d’infantil.”
C. C.: No només els textos són la literatura del segle xxi. En el nostre llibre La Literatura a l’educació infantil hi ha, a més de l’alfabetització i la sensibilització, el fet d’ensenyar a mirar. Els que som de la generació de 1960 i 1970 no teníem tants àlbums il·lustrats com avui. A les escoles bressol s’ensenya a mirar, l’alfabetització visual. Els infants poden llegir les imatges, poden entendre i interpretar, i veuen coses que tu no veus i això els encanta.
Joan Portell, pedagog, escriptor
i professor de la Universitat de Girona.
