Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtica d’institut des del 1984. Ha dirigit l’IES Mediterrània del Masnou i l’IES Menéndez Pelayo de Barcelona fins a l’any 2017 i publicat diversos llibres d’experiència educativa i assaig sobre filosofia contemporània. Concha Fernández convida a fer canvis en l’àmbit concret d’influència que es trobi cadascú perquè aquesta acció en la petita institució acabarà generant un canvi en el món.
- Quin és el perquè de Concha Fernández en el seu fer de professora de filosofia?
Quan vaig acabar la carrera estava molt motivada amb els meus estudis i volia continuar amb la filosofia. Vaig pensar que l’ensenyament era una manera de seguir aprenent en aquest àmbit, continuar treballant els temes que m’agradaven i amb els que m’identificava.
Penso que és una cosa que els hi passa a molts professors que han gaudit dels seus estudis i temps a la universitat, amb les ciències o amb les arts, i el que volen és continuar amb aquest aprenentatge.
L’ensenyament és una via per gaudir d’això, perquè les ciències i les arts són la nostra subjectivitat i formen part de la nostra identitat. En aquest sentit potser també volem passar el relleu a les noves generacions del que els professors hem après.
- Has tingut sempre vocació docent?
Des del principi, no… Com explicava, en sortir de la universitat volia treballar en la filosofia i aprendre més de la meva especialitat. Però també és veritat que la millor manera d’aprendre és ensenyar. Crec que és una pràctica interessant de fer amb els alumnes, encara que uns més grans i altres més petits, sempre entre iguals.
Buscar el llenguatge, com pots arribar a comunicar-te amb l’altre, és misteriós i màgic. I la mateixa filosofia el que t’ensenya és aprendre a pensar, raonar, analitzar, jutjar i valorar. Processos que també trobem en la docència.
La docència es va convertir en una vocació a posteriori. He gaudit molt dels alumnes. L’enriquiment que aporten els estudiants és molt interessant: la relació entre el professor i l’alumne, tu preguntes una cosa i ells diuen la seva… Recomano vivament la meva feina.
- En un dels centres mencionats també vas ser directora. Com va ser l’experiència d’observar la situació escolar dels i les joves des d’aquest angle?
Va ser un descobriment per a mi. No havia pensat mai de formar part de l’equip directiu, però em vaig veure en l’institut Mediterrània, em van dir si volia ser directora i m’hi vaig posar.
Crec que tots els professors haurien de passar per l’equip directiu, perquè dóna una visió molt diferent de l’educació, del funcionament d’un centre, dels alumnes, dels pares, dels professors, fins i tot de l’administració. Aporta una visió global d’un institut i comprens millor les diferents posicions.
- Després de més de 30 anys vinculada a l’àmbit educatiu, què has vist durant la pandèmia de la Covid-19 que t’hagi impactat/sorprès?
La pandèmia ha sigut terrible per l’educació, però més pel desenvolupament dels infants i els joves. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ja va alertar de l’emergència educativa en la qual ens trobem, un missatge que subscric.
L’impacte entre els joves ha sigut molt important i ells mateixos diuen que són els grans oblidats d’aquesta pandèmia. Han patit moltíssim i se’ls ha de cuidar perquè s’han vist desemparats. No tant per la part dels coneixements, perquè la plasticitat de les ments dels infants i els joves és molt elàstica, ja agafaran allò que no hagin pogut aprendre, però el desemparament és greu.
Uns ho han patit amb els pares en ERTO, desnonaments, problemes d’alimentació, falta d’eines educatives, maltractaments fins i tot. Altres de manera més col·lateral amb depressions, inestabilitat emocional i manca de confiança amb el món i el futur, amb molta informació i també desinformació.
Existeix una emergència educativa i s’ha de tenir molt en compte perquè repercuteix directament en l’aprenentatge.
- La figura del professor, en quina situació es troba en una societat on la tecnologia cada vegada guanya més espai, sobretot per la seva accelerada implementació a causa de la Covid-19? Com creus que han de treballar els mestres per mantenir-se al dia respecte a la tecnologia?
Aquestes eines han sigut molt útils durant la pandèmia! La tecnologia és molt potent i pot canviar la societat, no hi ha dubte. Però l’hem de dominar perquè sigui un benefici i crec que la posició del professor no varia.
Hem de fixar-nos en el 2020, els tres mesos de confinament més dur. Va ser un gran patiment pels estudiants, pels nens i pels no tan nens. Les tecnologies ens van servir i gràcies a elles hem tirat endavant com bé hem pogut durant aquests mesos, però vam veure que el professor és insubstituïble i que la presencialitat és molt important.
Els professors han d’aprendre a treballar amb aquestes eines com qualsevol treballador i crec que potser l’administració s’hi hauria de capficar més per formar als mestres.
- Què s’ha après amb la pandèmia en l’àmbit escolar, què han après alumnes i mestres?
De tot es pot aprendre, fins i tot de les situacions més complicades i turbulentes, és una gran capacitat humana. I aquest moment, que ha sigut terrible pels joves, crec que han après. Vaig tenir una experiència molt enriquidora.
L’any passat, des de la revista del MACBA em van demanar que escrivís alguna cosa sobre com ho estaven vivint els alumnes i com podria afectar a l’educació. Com estic jubilada, no sabia realment què pensaven els estudiants, però la professora de filosofia del Menéndez em va posar en contacte amb els alumnes perquè m’expliquessin com estaven vivint el confinament.
Vaig rebre un munt de missatges on els estudiants compartien la seva experiència i vaig poder veure com estaven i com se sentien. Al principi m’explicaven que tot era una gresca perquè no havien d’anar a l’institut, però després van prendre més consciència i expressaven la seva tristesa, l’angoixa i també el que havien après. I han après a tenir consciència del món, de com vivim, de com ens agradaria i com desitgem viure, de com està la natura i les relacions humanes, d’aprendre de les situacions tristes, d’estudiar sol…
Ells van fer aquesta autodefensa humana, que és aprendre de les situacions difícils.
- Els mestres han passat a un segon pla, entre tasques online, classes penjades i preparades i la falta de recursos entre l’alumnat, els centres i els professors?
Tot això de cap manera substitueix la feina del professor, que és l’acompanyament, l’afectivitat, donar seguretat a l’alumne, escoltar-lo, valorar-lo, parlar amb ell… Aquesta relació és insubstituïble. No té res a veure amb la necessitat de la pantalla.
- La professió del mestre està en perill?
Penso que no. És veritat que hi ha directives internacionals que plantegen programes educatius en un altre nivell, posant en dubte la figura del professor i que estan arribant a nosaltres. Aquestes directives parlen del professor només com un suport i un facilitador de la intel·ligència artificial. L’educació tecnològica sembla que s’està imposant com una aposta de futur.
Penso que és un error, que aquest no és l’objectiu de l’escola. És un estil i una projecció de l’educació cap a l’aprenentatge competencial, l’escola empresa, que té altres interessos als de l’escola com jo l’entenc.
- Sense el mestre, què seria de l’educació. Per què és important la seva figura avui dia?
Per l’acompanyament, per la comunicació, per la interactuació, per valorar l’alumne, per donar-li seguretat, que és el més important per aprendre, tenir confiança en un mateix. Anar canviant de coneixements, anar adaptant, anar enriquint, per tot això necessites seguretat i confiança i això t’ho dóna la família, l’entorn proper i també el professor.
I el professor també traspassa els coneixements a les noves generacions. Aquests coneixements no són un decoratiu, són la seva identitat i la subjectivitat. Els coneixements són la identitat dels pobles, de la col·lectivitat. Són la subjectivitat tant dels mestres com dels alumnes. No es pot eludir tot això.
- Quines són aquelles petites accions que cada professional de l’educació pot fer en l’àmbit personal que ajudin a canviar el sistema?
Cada dia els professors creen nous materials i pensen en noves maneres de com comunicar-se amb els alumnes. És veritat que hi ha metodologies pedagògiques que poden ser molt útils realment. Un munt de plantejaments que poden donar més joc al treball dins de l’aula.
Però els professors, encara que es passin, com jo, 30 anys donant classe cada dia, pensen en nous mètodes per motivar als joves: aquí provaré amb aquest text per veure com reaccionen, potser explicaré això altre d’aquesta manera, de fer grups per veure com treballen…
Vas incorporant constantment coses per comunicar…
Canviar l’educació és realment el treball conjunt de professors i alumnes per gaudir del coneixement i de les arts, per l’enriquiment personal i per la projecció de futur.
- Com és el treball de buscar una escola més democràtica en una societat que sembla que cada vegada més es qüestiona la mateixa democràcia?
La democràcia és la millor forma de govern que tenim i l’hem de cuidar entre tots. Per cuidar la democràcia hem de cuidar també les institucions i l’escola és una de les més importants. Fer entre tots l’escola democràtica, des de l’equip directiu fins als alumnes.
He escoltat moltes vegades queixes sobre que l’administració posa límits i no es pot fer res, però sempre hi ha marge. Es pot innovar, es poden fer canvis de dinàmiques, amb el professorat, amb l’alumnat i amb els pares, perquè també formen part de la comunitat educativa. Aquesta relació enriqueix la democràcia dintre i fora de l’escola.
- I en una era on la lluita per l’atenció és la norma màxima en l’àmbit de la comunicació, com ho poden fer els mestres per guanyar-se la de l’alumne?
Per una banda, els mestres han de posar molt d’entusiasme en el que és seu: la seva persona, la seva capacitat i en els seus coneixements. És en aquests coneixements on resideix la seguretat del professor i penso que avui dia no se li dóna tanta importància en això. Tenir molta profunditat en un tema, encara que només expliquis una mica, la càrrega al darrere és la que et dóna seguretat.
Per altra banda, els professors han de tenir molta empatia per comunicar, acompanyar i estar amb els alumnes. Penso que aquestes són les dues eines més importants del professor, que constitueixen la seva figura i que li permeten captar l’atenció de l’alumnat.
- Quin paper juga l’afectivitat?
És essencial! L’afectivitat és tot per l’ésser humà. Estem afectats per l’entorn i nosaltres l’afectem, ho és tot, és el nostre medi. És molt important pel nadó des que neix, amb la relació que té amb la seva mare, amb la seva família i l’entorn social més proper, fins als mestres que el cuiden i l’eduquen. Si s’obvia aquest element, arribem al fracàs.
I com es pot aplicar l’afectivitat en l’entorn escolar? Doncs valorant l’alumne, escoltant-lo, apreciant-lo, convidar-lo i deixar-li parlar. Crear una comunicació amb l’estudiant, és la part més important.
