L’aprenentatge d’una llengua estrangera sovint s’ha presentat de forma descontextualitzada. Cal vincular-lo a situacions significatives i fomentar l’ús de la llengua de forma espontània i natural en entorns on l’infant treballi i aprengui activament i se senti respectat i valorat. El joc ha de ser la via principal per aconseguir l’objectiu final: crear una xarxa on joc, afecte i llenguatge s’interrelacionin i es nodreixin els uns dels altres.
L’infant aprèn quan se sent involucrat activament en el procés, mentre fa, toca, crea i s’emociona. Aprèn quan se sent actiu i responsable del seu treball, quan els seus àgils ditets manipulen incansables el material i l’entorn, i quan té la certesa de sentir-se valorat, important i capaç. Cal que aquestes idees impregnin l’aprenentatge de l’anglès, un camp que sovint ha estat desvinculat del fer i ha pretès oferir el llenguatge allunyat d’espais i experiències significatives.
Un canvi de prespectiva
Maria Montessori (1986) ja apostava per la necessitat d’una relació estreta entre la intel·ligència i el treball corporal en un entorn respectuós. El seu llegat ens convida, a pares i mestres, a ser guies d’aquesta connecció, tot posant en marxa situacions d’aprenen-tatge i oferint-nos a nosaltres mateixos com a companys del seu procés de desenvolupament (i no com a simples transmissors de coneixement).
Aquesta xarxa que teixeixen les mans, el cor i la ment, és a dir, la relació entre manipular, emocionar-se i aprendre, sovint sembla diluir-se quan entrem al terreny de l’aprenentatge d’una nova llengua a l’escola. Metafòricament, pretenem que l’infant adquireixi un nou idioma com aquell qui pretén fer créixer una planta només amb l’aigua que nosaltres li posem, sense tenir en compte que també necessita terra i minerals, i que és ella mateixa qui ha de fer créixer les arrels, ha d’esforçar-se a captar la llum del sol i ha d’implicar-se en el procés. És l’infant qui, quan se senti involucrat i doti de significat el procés d’aprenentatge, portarà a terme processos intrapsicològics per comprendre la llengua i se li despertarà l’interès per expressar-se.
Innegablement, la nostra societat, cada vegada més globalitzada i canviant, necessita fomentar l’aprenentatge d’idiomes. I l’anglès s’ha convertit en un idioma àmpliament conegut a escala mundial que pot obrir-nos noves oportunitats laborals i personals. És per aquest motiu que, tot i no contemplar-se dins el currículum d’infantil, són moltes les escoles que aposten per introduir la llengua anglesa al llarg d’aquesta etapa i aprofitar, així, la plasticitat d’aquestes edats i l’oportunitat de viure el procés de forma natural i gradual.
Si bé l’adquisició de l’anglès a l’escola ha estat àmpliament estudiada per lingüistes i pedagogs, els últims estudis destaquen la necessitat d’integrar la llengua als aprenentatges i a les experiències significatives (Halliday, 1975). A les etapes primerenques, doncs, cal desprendre’s de llistes de vocabulari, llenguatge descontextualitzat i activitats poc estimulants per als sentits.
L’aprenentatge significatiu d’una llengua
Aprendre a comunicar-se en una nova llengua requereix espais on l’infant no només sigui un simple receptor d’input, sinó on l’expressió verbal sigui una eina de comunicació significativa. L’expressió oral ha de veure’s com a útil mentre fem, toquem i creem. I és que les mans, i en extensió el cos, necessiten sentir-se actives en situacions d’interacció per integrar una llengua i recordar-la. Piaget (1962) destacà el joc i la interacció social com a vertaders impulsors de l’assimilació de la informació i consolidació de les experiències i assegurà que l’infant aprèn quan treballa i que la llengua es converteix en una eina social que facilita aquest aprenentatge.
L’anglès (o la llengua estrangera que l’infant adquireix) ha de convertir-se en aquesta eina facilitadora de l’aprenentatge. És a dir, ha d’integrar-se dins d’altres àrees de coneixement i experiència, i en projectes engrescadors. Un infant que observa les parts de l’escarabat que ha trobat al pati, i ho fa en anglès perquè ha sentit una cançó de l’escarabat o nosaltres l’acompany-em en la descoberta en aquesta llengua, la percep com a eina útil i valuosa per demanar, rebre informació o expressar-ne, i és així com n’integra les estructures, el vocabulari i l’ús.
Llengua i joc
Tot això ens porta a considerar el joc com a impulsor d’interaccions actives. L’infant aprèn jugant. Necessita tocar, olorar, tastar i, en definitiva, sentir. I com relacionem aquests sentits amb l’adquisició de l’anglès? Posant paraules a allò que toquen, tasten, oloren i senten, i utilitzant la llengua de forma natural, espontània i útil, tal com fem amb la nostra llengua materna.
Podem encoratjar els nostres infants a demanar el material que necessiten en anglès, a expressar allò que estan construint amb tant d’afany o, simplement, podem ser nosaltres qui posem paraules a aquelles accions i projectes.
El treball de l’anglès a infantil hauria d’inte-grar-se dins de tallers creatius i espais de joc amb propostes lligades al llenguatge treballat. Hauria de ser un espai on contes i cançons acompanyessin mans que construeixen, que creen o plantegen idees.
Són tantes les activitats on el llenguatge pot ser un acompanyant significatiu que només cal fixar-nos en el dia a dia a l’escola. Els infants poden aprendre anglès quan mirem quin temps fa per elaborar-ne un gràfic, quan construïm torres amb peces de fusta, quan pintem, quan ens calcem, quan esmorzem, quan observem els insectes del pati amb una lupa, quan ballem i movem el cos o fins i tot quan plantem una planta i descobrim tot el que necessita. Només cal que les paraules flueixin, ens acompanyin en aquests espais i esdevinguin riques i plenes de significat.
Llengua i emoció
La neurociència avala que tot allò que el cervell recull com a important es recorda de manera més eficient i que l’emoció és necessària per a la creació de noves connexions neuronals.
Així, les activitats que acompanyen el llenguatge han de despertar sorpresa, interès i il·lusió. Reptes, jocs d’enginy, projectes, exploracions, sortides, creacions artístiques, contes o pràctiques psicomotrius, són només algunes de les activitats que els fan sentir involucrats, desperts i curulls d’emoció.
Clarke (2009) destaca la importància que l’aprenent d’una llengua ho faci paral·lelament a la construcció d’una autoestima positiva i una confiança bàsica. Sovint els infants tenen vergonya d’expressar-se en una llengua diferent a la seva materna. Com a educadors, cal que oferim temps, confiança i entorns positius plens d’afecte i estima. L’infant començarà a expressar-se quan se senti preparat, de manera que qualsevol pressió innecessària per forçar-lo a fer-ho pot fer minvar el seu interès. Si la llengua materna requereix més d’un any per començar a florir i més de sis per establir bé les bases, no podem esperar que una altra de diferent sorgeixi immediatament ni amb exigències.
Posem-ho en pràctica
Al segon cicle d’edu-cació infantil, totes aquestes idees es tradueixen en un treball basat en la globalització. La llengua anglesa ha d’estar lligada als aprenentatge d’aula, als projectes en què treballen els infants, i ha de ser vista com una eina d’apre-nentatge. La mestra d’idiomes passa a formar part del dia a dia a les aules: pot entrar i compartir espai amb la tutora i donar suport als continguts, o bé recuperar allò que han après en altres àrees i proposar activitats vinculades a aquests continguts, sempre partint del joc. Sigui quina sigui la manera, caldrà una coordinació estreta entre l’especialista i la tutora, per tal que el treball globalitzat condueixi a un aprenentatge molt més significatiu.
Amb els més petitons, podem començar vinculant les estones de rutines o de joc lliure a algunes estructures lingüístiques. De mica en mica i de forma natural, l’anglès pot entrar en el terreny dels aprenentatges i ser part de les activitats més diverses. Des de construir un coet perquè som la classe dels astronautes, fins a jugar a endevinar els esmorzars durant l’estona d’esbarjo, tot són activitats properes, significatives, plenes d’aprenentatge, de joc i d’emoció.
Per acabar…
Tota aquesta reflexió porta a mestres d’idiomes i pares a fomentar l’aprenentatge multisensorial, a aplicar la llengua a l’adquisició de coneixements, a estimular l’interès i a integrar les estructures lingüístiques als entorns propers. La primera presa de contacte de l’infant amb la llengua serà determinant per assentar-ne les bases i cal que siguin fermes, però flexibles i construïdes amb il·lusió.
Cristina Rius, mestra d’educació infantil i d’anglès.
Bibliografia
Clarke, P.: Supporting Children Learning English as a Second Language in the Early Years (birth to six years), Austràlia: Victorian Curriculum and Assessment Authority, 2009.
Halliday, M. A. K.: Learning how to mean: explorations in the development of Language, Londres: Edward Arnold (Explorations in Language Study), 1975.
Montessori, M.: La mente absorbente del niño, Mèxic: Diana, 1986.
Piaget, J.: Play, dreams and imitation in childhood, Nova York: Norton, 1962.
