A l’informe per a la unesco de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle xxi elaborat el 1996 sota la direcció de Jacques Delors es definien així els quatre pilars d’una educació per al segle xxi: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ser. Aprendre és, doncs, adquirir consciència, comprendre fets, conceptes, principis, habilitats i actituds mitjançant l’experiència i l’estudi. Aplicar aquest pensament als infants fins als 6 anys ens empeny a preguntar-nos si el primer pas per aprendre a conèixer és desvetllar la curiositat.
Per obtenir resposta (o qui sap si per generar més preguntes) m’adreço per quarta vegada a l’Àlex Nogués, un home amb una mirada plena de curiositat, escriptor i geòleg especialitzat en aigües subterrànies i paleontologia, que ens ajuda a descobrir l’espectacle de la vida a través dels seus llibres plens de sorpresa i curiositat.
Roser Ros: A la primera conversa que vam mantenir, i que es va publicar els proppassats mesos de gener i febrer d’aquest any, ens deies que «la curiositat és inherent a la vida. L’exploració de l’entorn, dels seus límits, dels sabors, les textures, dels colors, de les nostres emocions i les dels altres…». Atenta a les teves paraules m’he deixat perdre llargues estones entre les pàgines i colors d’aquest llibre que, com un diccionari, ens ajuda, a petits i grans, a filar molt prim en els colors que ens envolten.
Cruschiform
Colorama, Madrid: Maeva, 2018.
Crec que aquest llibre ens permet acompanyar els petits en la descoberta de la sorpresa, el misteri. Ens convida «a meravellar-nos plegats de l’espectacle de la vida», com tu dius, enunciat al qual jo m’atreveixo a afegir: i de l’espectacle dels colors, que són vida! Però, si no vaig errada, tu proposes una concepció del llibre de coneixements o de la descoberta una mica diferent, que s’exemplifica en el llibre de les ostres.
Nogués, Àlex, text,
Asiain, Miren, il·lustracions
Un milió d’ostres dalt de la muntanya, Barcelona: Flamboyant, 2019.
Àlex Nogués: El llibre Un milió d’ostres dalt de la muntanya és un bon exemple del que m’agrada fer quan escric un llibre de coneixements. «Acompanya’m. Mira que immens és el món i quantes meravelles amaga.» Aquest acompanyar, com et deia a les altres respostes, hauria de ser a través de l’emoció. Suspens, humor, sorpresa… També de les metàfores o comparacions, que és com construeixen el seu món els nens. I totes aquestes coses són comunes a la narració. El fet comunicatiu de divulgació necessita una aproximació literària. Connectar dades, conceptes, amb emocions, i oferir una porta a nous misteris.
