Aquest setembre, moltes escoles infantils de 3 a 6 anys estrenaran mobiliari.
L’objectiu d’aquesta renovació del mobiliari és l’adaptació de les aules d’infantil a les metodologies pedagògiques actuals, ens diuen. S’arriba a dir que treuen els pupitres, la taula de la mestra i la pissarra com si fos la gran innovació. Es dona una imatge ben pobra dels mestres, com si ens descobrissin ara que els espais intervenen en l’aprenentatge. Hem estudiat, llegim, seguim formant-nos. I hem de creure que tot canviarà.
Revista Infància
Plana oberta. L’infant, on queda?
Tot passa per allà mateix. Ens formem, compartim converses, llegim, ens reinventem i sempre retornem a la base, l’infant. L’escola canvia com canvia la societat, estem en continu aprenentatge i revisió, però aquest aprenentatge mai pot oblidar el punt de partida, l’infant.
Natàlia Grifé
Educar de 0 a 6 anys. Tres per set, vint-i-u o com funciona això dels contes
Fa un munt d’anys vaig sentir una conversa que em va despertar tanta curiositat que em va obligar a seguir els conversadors dissimuladament fins allà on vaig poder. Ara he provat de posar per escrit allò que les meves orelles van captar i que la memòria va tenir el bon gust de guardar al cove dels records.
Roser Ros
Els materials de tradició oral (cançons, cantarelles, endevinalles, jocs, contes, faules, refranys…) sorgeixen d’un procés de creació popular a partir de formes de vida mil·lenàries, de pràctiques, conductes, activitats i relacions socials o de creences religioses, entre altres manifestacions dels pobles, i constitueixen un corpus artístic perenne d’abast internacional, amb múltiples variants i adaptacions segons les èpoques, les cultures i els llocs geogràfics, però presents a tot arreu. I a més a més de formar part de molts aspectes de la vida, sovint han servit d’inspiració a músics i literats que han begut d’aquestes fonts per a les seves produccions literàries i musicals.
Núria Vilà
Escola 0-3. L’infant competent, una mirada de confiança
La confiança en l’infant és un element clau per al seu desenvolupament harmònic. Els nens i les nenes necessiten que els seus éssers més propers hi confiïn, per poder confiar en si mateixos i així desplegar les seves capacitats innates de forma saludable. L’escola ha d’esdevenir un context on existeixi aquesta confiança real en les capacitats de l’infant. Els equips educatius, fugint de la mirada adultcèntrica pròpia de la nostra societat, podem tenir en compte alguns aspectes per oferir marcs on les iniciatives dels infants puguin ser realment escoltades des de l’amor i el respecte.
Nora Hernández Herrera, Raquel Oropesa
Bones pensades. Patis enriquidors sota la mirada que acompanya
L’espai del pati és un lloc viu, ric i ple d’oportunitats, que ens fa reflexionar i qüestionar sobre com transformar-lo i convertir-lo en un espai més cuidat, més pensat, més natural, que respongui a les necessitats dels infants i que n’aculli les propostes de joc, de relació, de moviment i d’aprenentatges.
Anna Lleonart, Núria Sala, Josepa Solsona
L’estremiment replicat en el plor. Desconsolat? La Coral sap que no, que té tota la capacitat i serenor per acompanyar-lo ajustant idòniament la seva mirada, el seu gest i el seu silenci, el ritual que l’Ayam necessita per retrobar-se. Soc un privilegiat per percebre la seva dansa a una musicalitat que els adults pràcticament hem perdut la capacitat d’escoltar.
Sergio Díez Pérez
En aquest projecte internivell, amb els tallers de plàstica i una visita dinamitzada per les mestres al Park Güell, els infants dels grups de 3, 4 i 5 anys van descobrir les obres d’Antoni Gaudí.
Sònia Àlvarez, Gisela Cañadell, Immaculada Guevara, Mireia Ollè
Entrevista. Conversa amb la Rosa Vidiella
«Contribuir al món de la petita infància ens fa créixer com a adults»
Va contribuir a construir una de les primeres escoles bressol de Barcelona i va participar en les lluites perquè es constituís el Patronat de l’Ajuntament de Barcelona, on hi va treballar com a tècnic. Ara, formadora i assessora de mestres d’educació infantil, Rosa Vidiella reflexiona sobre temes concrets, que ajuden a elaborar projectes d’educació infantil. Mai de forma concloent, sempre oberta als nous coneixements científics i a les futures innovacions que aportin les escoles, treballa sobre projectes vius, que es posen a la disposició dels nous mestres i de les famílies.
Montserrat Fabrés, Núria Ferrando, Azucena Linares
Infant i salut: Desenvolupament psicològic. Quan les coses sembla que no van bé
Aquest article està inclòs en el llibre Escenarios para un desarrollo psicológico sano y sus dificultades, editat a la col·lecció Temas de Infancia-Octaedro i escrit pel psicòleg clínic Pablo García Túnez. En aquest llibre l’autor fa un recorregut per les situacions i efectes que es poden donar en els infants quan els límits entre salut i malaltia són excessivament imprecisos.
Pablo García Túnez
Les faules de Ramon Llull, escrites fa més de set-cents anys, estan protagonitzades per animals. Van ser escrites per exemplificar algunes conductes dels éssers humans i per convidar-nos a la reflexió. Després de tants segles, seguim gaudint amb la força de les seves imatges concentrades en textos intensos i breus. A «La llebre i el lleó» guanya l’astúcia del personatge més menut envers la força del més gran i ferotge i això, és clar, ens alegra profundament a grans i a petits.
Montserrat Rebollo
Llibres a mans. Els plaers de la descoberta. Cinquena conversa amb l’Àlex Nogués
A l’informe per a la unesco de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI elaborat el 1996 sota la direcció de Jacques Delors es definien així els quatre pilars d’una educació per al segle XXI: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ser. Aprendre és, doncs, adquirir consciència, comprendre fets, conceptes, principis, habilitats i actituds mitjançant l’experiència i l’estudi. Aplicar aquest pensament als infants fins als 6 anys ens empeny a preguntar-nos si el primer pas per aprendre a conèixer és desvetllar la curiositat.
Roser Ros
RECONÈIXER L’ESSÈNCIA DE L’ESCOLA.
Fer de mestres des dels perquès
Hem viscut un curs 2020-2021 immersos de ple en una emergència social com mai l’havíem viscut abans. La Covid-19 ha desencadenat, o ha fet més evidents, altres crisis a més de la sanitària: la crisi econòmica, la crisi social i la crisi educativa. El sistema sanitari combat el virus als centres de salut, però l’escola també fa un paper decisiu per apaivagar aquesta crisi. Mai no ens havíem trobat en una situació de pandèmia mundial com l’actual. Mai no ens havíem sentit tan fràgils com a societat, i justament perquè vivim moments d’emergència hem treballat per mantenir l’escola en ple funcionament, amb responsabilitat i valentia, com un servei públic essencial.
Revista Infància
Blogs, llibres i més. Contes en xarxa
Revista Infància
En el dia a dia trobem escenaris de joc projectats per les xiquetes i els xiquets. Escenaris amb vida, rics i naturals, on el llenguatge del gest és el protagonista. Són gestos que apropen, que parlen, que són compartits, que acullen; gestos que són el mirall de com són tractats; gestos que donen i reben, agradables o desagradables; gestos vius i actius, amables i tranquils…
Revista Infància
