Aquest setembre, moltes escoles infantils de 3 a 6 anys estrenaran mobiliari.
L’objectiu d’aquesta renovació del mobiliari és l’adaptació de les aules d’infantil a les metodologies pedagògiques actuals, ens diuen. S’arriba a dir que treuen els pupitres, la taula de la mestra i la pissarra com si fos la gran innovació. Es dona una imatge ben pobra dels mestres, com si ens descobrissin ara que els espais intervenen en l’aprenentatge. Hem estudiat, llegim, seguim formant-nos. I hem de creure que tot canviarà.
S’afegeix aquesta metodologia «nova» al dia a dia de sempre: les hores d’especialistes, la participació de les famílies a les entrades, l’estona inflexible que els infants gaudeixen de l’espai exterior compartit amb la resta de l’escola, i també el temps per esmorzar i/o berenar, les repeticions interminables de rituals per a l’adquisició d’hàbits de vida quotidiana, i alguna estona més indefinida.
I fruit d’aquests «nous» models també ens trobem en plena disbauxa semàntica: conversa o rotllana o teixit d’aula?, espais o escenaris o contextos d’aprenentatge?, provocacions o instal·lacions?, dossier o carpeta d’aprenentatge o àlbum o lapbook?, microespais i microambients? I ja només ens faltava l’infortuni de les rúbriques i les dianes d’autoavaluació, invents d’algunes acadèmies que han preparat oposicions aquests darrers mesos.
De la mateixa manera, s’ha de tenir en compte la inclusió, la coeducació i la perspectiva de gènere, saber què és el disseny universal de l’aprenentatge i donar resposta a la intervenció educativa des de les mesures i suports universals, addicionals i intensius.
I tot sense oblidar l’objectiu del desenvolupament global de les capacitats dels infants.
Tal com diu l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil: «La finalitat de l’educació infantil és contribuir al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d’aprenentatge.»
Per tant, no ens quedem només en una renovació de mobiliari (l’eficàcia de la qual haurem de valorar en tot cas més endavant en relació amb la despesa econòmica) o una adaptació múltiple del vocabulari relacionat amb les aules d’infantil.
Invertim en recursos humans, en reducció real de ràtios, en formació permanent fiable. Perquè, si no, caiem a fer el mateix de sempre però amb un rentat de cara o un simple canvi de nom.
Tenim al davant tot un curs per donar oportunitats als infants d’espais de creixement, de temps d’aprenentatges, de joc, d’entendre qui són i qui som, de viure el que fem i el que podem fer en contextos d’aprenentatge i de relació rics i facilitadors. I això no ens ho donen uns mobles nous sinó una reflexió en equip sobre quina és la nostra intervenció educativa. Aquí hi ha l’origen de la veritable renovació.
Des de la revista Infància us desitgem un feliç curs 2021-2022.
