Columna. Responsabilitats compartides en la formació continuada dels mestres
Fa pocs dies llegia la piulada d’un company, professor de secundària, que reclamava: «Els docents necessitem i volem formació de qualitat com l’aire que respirem. Necessitem esforç amb sentit, repte cognitiu, debat exigent, autors de primera mà». Comparteixo del tot la seva demanda, però em pregunto a qui va dirigida, i qui és que ha de resoldre aquesta necessitat tan essencial. En els últims temps vivim immersos en un excés d’oferta formativa que, més que guiar, desorienta. L’oferta s’ha desplegat històricament des del Departament d’Educació, des dels ICE de les universitats, des dels ajuntaments i des dels moviments de renovació pedagògica. Les últimes dècades, però, ha aparegut una gran oferta formativa sorgida de diverses fundacions, i de múltiples cooperatives i entitats que compten amb el reconeixement del Departament d’Educació. També s’hi afegeix una part important de grans empreses i multinacionals que aprofiten el negoci en què s’ha convertit la formació per treure’n beneficis i posar-hi una determinada empremta ideològica. Aquesta realitat ens porta a fer-nos unes quantes preguntes. Qui planifica i qui decideix que una oferta de formació determinada és rellevant per a les necessitats i els reptes de l’educació? Qui en garanteix la qualitat? Ha de ser una activitat voluntària de cada mestre? Ha de ser part del projecte educatiu de cada centre? Qui finança aquesta formació? Si compartim la idea que és una part indispensable per a la millora de la qualitat del sistema, qui se’n fa responsable?
Francina Martí Cartes
Ve a la memòria. Les colònies escolars de figueres
Les colònies escolars de Figueres van ser les primeres que es van organitzar a les comarques gironines. L’origen l’hem de buscar en el llegat de Concepció Massanet i Simon, filla de Llers domiciliada a Barcelona, que quan va morir el 1912 va deixar escrit que la renda del seu capital era per «mantenir cantines escolars o colònies escolars per anar al mar o a la muntanya, segons les necessitats, i en benefici dels nens i nenes pobres de les escoles municipals de Figueres». Deu anys més tard, el 1922, la seva germana Esperança va fer el mateix gest i d’aquesta manera se’n van poder organitzar des del 1914 fins al 1936. La fotografia correspon a la colònia Germanor, de Sant Llorenç de la Muga, el dia que els havien anat a visitar l’alcalde de Figueres Marià Pujulà (amb bastó i barret) i Josep Puig Pujades, primer tinent d’alcalde, al costat.
Revista Perspectiva
Quan jo anava a estudi. La bombolla d’on vinc
La pandèmia ha donat un nou sentit a la paraula bombolla, però abans del coronavirus l’escriptora i periodista Eva Piquer sempre s’havia referit a l’escola Arrel com una bombolla. La seva bombolla. La bombolla d’on ve.
Eva Piquer
Reportatge. La màxima Expressió de l’aprenentatge significatiu
Els camps i entorns d’aprenentatge promouen l’assoliment de coneixements dels alumnes a partir d’activitats didàctiques en entorns naturals, socials i culturals singulars de Catalunya
Gemma Castanyer Mora
Observatori Internacional. L’educació al Japó
Conegut pel seu elevat nivell d’exigència, el sistema educatiu japonès està considerat un dels més prestigiosos arreu del món. Molt influït pel model nord-americà, l’aprenentatge de les ciències tècniques i les llengües estrangeres hi tenen molt de pes, com també la memorització i la repetició.
Mario Malo
Dossier. Alimentació sostenible
El potencial pedagògic més enllà del foment d’hàbits saludables.
Des del menjador escolar fins a l’aula, els centres educatius tenen un paper clau en la conscienciació d’hàbits alimentaris sostenibles i saludables entre l’alumnat. Al mateix temps, l’alimentació pot ser un eix sobre el qual construir processos d’aprenentatge que toquen múltiples arestes de la nostra vida quotidiana.
Revista Perspectiva
Alimentació sostenible. Com hauria de ser una bona alimentació
Avui dia, en general, encara hi ha una mala comprensió de l’alimentació en l’etapa infantil. Més que pensar en aliments o nutrients específics, segurament hauríem de replantejar l’alimentació del conjunt de la família per tal que tots mengem de manera saludable.
Lluca Rullan
Alimentació sostenible. L’alimentació com a font d’aprenentatge
Cada vegada som més conscients de la importància de l’alimentació, de la sostenibilitat i de la salut en la construcció de diferents pràctiques pedagògiques. Però, quins reptes i possibilitats trobem actualment per construir aquestes accions a la vida quotidiana escolar?
Ursula Verthein
Alimentació sostenible. Mites alimentaris
L’alimentació és un tema que ens interessa a tots. De les pautes alimentàries depèn en gran part la nostra salut. Com a ensenyants, i molt sovint com a mares o pares, no sols ens ha de preocupar la nostra alimentació, sinó també la de qui tenim al nostre càrrec i, per tant, cal treure els mites.
José Miguel Mulet
Alimentació sostenible. Menjadors escolars en primera línia educativa
El model de menjadors escolars ha fet un gran canvi en els últims 20 anys. La tendència és clara i les empreses ho saben: aposta pels serveis integrals, productes ecològics i de proximitat, i un projecte educatiu que acompanyi les hores dels àpats.
Queralt Castillo Cerezuela
Entrevista. David Bueno i Torrens
«L’art, la música i el teatre són activitats que ajuden els infants a obrir-se al món»
Professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona
David Bueno i Torrens
Reportatge. Les adaptacions de clàssics catalans
Tot i que ha estat un procés lent i ple de dificultats, les adaptacions d’obres d’autors catalans per a infants i joves comencen a ser habituals a les llibreries. Avui ja podem dir que les col·leccions de clàssics han irromput amb força,
que s’han consolidat i que auguren un futur prometedor.
Pere Martí i Bertran
Han fet història. El pedagog Joan Triadú
Festegem el centenari del poeta, escriptor, crític literari de referència, activista social i cívic, però, per sobre de tot, mestre i professor compromès amb la defensa de la llibertat i la dignitat de la persona i de la llengua i la cultura catalanes.
Josep González-Agàpito
Aquest mes de setembre fa 100 anys del naixement del pedagog brasiler, que continua sent un gran desconegut pels docents i educadors i els llibres del qual són més citats que no pas llegits.
Xavier Besalú Costa
Reportatge. Escola i cultura: projectes que sumen
Agents culturals i educatius col·laboren en programes conjunts que tenen per objectiu enriquir-se mútuament: per una banda, els alumnes troben una porta oberta diferent a l’art i la cultura; per l’altra, artistes i institucions tenen l’oportunitat de treballar en un entorn únic, l’escola.
Víctor Farradellas
Experiència. El mètode de preocupació compartida
El Shared Concern method (SCm) és un mètode emprat a l’hora d’afrontar conductes d’assetjament escolar i base de programes d’intervenció posteriors. És pioner en la introducció de la idea que per assolir la pau cal iniciar una cooperació constructiva i no culpabilitzadora amb l’antagonista.
Anatol Pikas
Experiència. Què fem amb l’alumnat nouvingut?
El fracàs escolar de l’alumnat nouvingut no és un fet estrany malgrat l’esforç dels docents per ensenyar-los català i castellà i integrar-los a la societat d’acollida. El dilema de posar-los una qualificació o una altra a causa de les seves mancances lingüístiques i acadèmiques es repeteix cada curs.
Alexandre Martín-chazeaud
Experiència. Desembolicant La Troca: el dret a l’educació dels adults
L’escola comunitària d’educació permanent La Troca, a Sants, és un espai de formació per a adults que ofereix cursos i acompanyament en competències bàsiques, i capgira el model de gestió.
Ana Maestre Sebastián
Semblança. Roser Ros Vilanova. Creure en la paraula
Aquesta pedagoga barcelonina ha treballat a les aules, va ser impulsora de la revista Infància, es va especialitzar en contes infantils, és promotora de l’ANIN i cofundadora de l’associació Tantàgora, que acosta els infants a la literatura i a la bona llengua.
Pitu Basart
Valors. Una mirada feminista a l’educació
Els principis o valors que orienten l’educació feminista travessen la totalitat de l’esfera educativa per desmuntar les inèrcies del patriarcat i construir un espai educatiu emancipat que contribueixi al desenvolupament i al benestar de totes les persones.
Mirta Lojo Suárez, Núria Solsona Pairó
Vull ser pedagog. Toni Romero Ramos
«Cal construir coneixement per la societat i facilitar la vida per ser feliços. Ajudar en el desenvolupament personal i que tothom trobi el seu propi cam »
Elena Noguera Pigem
La tornada a l’escola ens ha de dotar de nous ànims per afrontar un curs que desitgem que tendeixi a la normalitat d’anys anteriors. És per això que val la pena tornar a les nostres lectures i donar continuïtat a una formació que com a professionals no hem de deixar mai de fer. A continuació en teniu algunes propostes.
Joan Portell Rifà
Geografia de l’educació. l’escola els Til·lers de la Masó
L’escola Els Til·lers de la Masó (Alt Camp) és l’únic dels quatre centres construïts per la Mancomunitat de Catalunya que continua fent la funció pel qual va ser creat. Obra de l’arquitecte Adolf Florensa i Ferrer (1889-1968), és un edifici modest i auster, amb un pati reduït que ara han ampliat amb un camp extens a l’altre costat de carrer. Va ser inaugurada el gener del 1919 i per això, fa dos anys, el 2019, van fer una celebració per commemorar el centenari amb diversos actes, entre els quals una exposició organitzada pels mateixos nois i noies i unes converses amb antigues alumnes. La Maria Teresa, que va assistir a l’escola durant el franquisme, els explicava: «A l’escola parlàvem català, però, com que estava prohibit, uns dies abans que vingués l’inspector la mestra ens avisava i començàvem a parlar en castellà, per practicar». Actualment està integrada dins la Zona Escolar Rural El Francolí, juntament amb els col·legis de la Riba, Picamoixons i Mont-ral. El dia que la vam anar a visitar, l’Aurora Roca, directora de l’escola de la Masó, ens va explicar que el centre té una vintena de xiquets i xiquetes, de P3 a 6è i que treballen a partir de metodologies autònomes, sense llibres de text ni classes magistrals.
David Pujol
