Recuperem la falda disponible, acollidora, plena de calma, sense presses, la falda de la tendresa.
Recordeu els vostres moments de falda de la mare, el pare, de l’avi, de l’àvia…?
La falda que dona aixopluc, seguretat.
La falda que fa que els cossos encaixin, on l’infant ens dona tota la seva confiança i de vegades fins i tot les respiracions es compassen.
La falda que crea vincle, uneix, i que queda en la memòria.
La falda on prendre el biberó, les farinetes, els dinars, on mirar i escoltar contes, mil històries i complicitats, inclús secrets.
La falda des d’on els jocs prenen un nom en majúscules, els jocs de falda, on mirar per la finestra, observar l’estança i el que va passant al voltant, els companys…
La falda que es converteix en el millor consol quan s’està trist, cansat, i la que calma el dolor.
La falda que regala estones d’individualitat, de protagonisme, d’exclusivitat.
La falda on el temps que s’hi passa transporta, crea record, provoca sensacions; és un temps ric, més que ric, és un temps ple i senzill.
La falda simplement perquè sí.
Ara que el contacte social està tan controlat no podem oblidar que per créixer sans emocionalment també necessitem compartir i omplir-nos de moments afectius positius i rics. Des de l’escola bressol, des de casa, des de totes les bombolles segures…
Qui té una falda té un tresor!
Recorda, la teva falda és única, només depèn de tu fer-la conscient.
