Amb l’hivern ens han arribat noves maltempsades… El maleït virus, alimentat per les confusions protocol·làries, ha sacsejat fort la nostra quotidianitat aquests primers mesos de l’any, deixant els equips directius com a gestors sanitaris i, per tant, arraconant la pedagogia i la qualitat als marges del nostre dia a dia.
Però les persones que treballem amb els infants petits sabem què és la resiliència i, sense treure importància a totes les injustícies i incomoditats de la situació, resistim.
Amb el fred de l’hivern, però, ens ha arribat un nou embat: l’exigència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’aplicar el 25 % del temps lectiu a la llengua castellana. A nosaltres, mestres d’infantil, aquesta mesura ens fa una mica de riure. Sabem prou bé que en educació no és el mateix la llengua que la comunicació, i que darrere d’aquesta decisió absurda només hi ha interessos polítics que es volen resoldre amb aquesta mena d’alquímia perversa, identificant un percentatge per a cada llengua, per respectar els suposats drets de les famílies en relació amb la llengua en la qual han d’estar escolaritzats els seus infants.
El nostre país ja ho va resoldre fa temps, això, amb uns grans acords parlamentaris i amb gran sintonia amb els col·lectius vinculats a l’escola, moviments de mestres, sindicats i associacions de famílies. Avui no hi ha cap d’aquests col·lectius que qüestioni el que fins avui hem anat intentant mantenir a les escoles bressol, escoles i instituts. Queda clar que de nou hi ha qui vol utilitzar l’escola amb finalitats únicament polítiques.
Dèiem més amunt que nosaltres, mestres d’infants petits, som resilients. Potser caldrà dir que també hem de ser desobedients. Desobe-dients davant les absurditats polititzades per obeir, en canvi, els drets dels infants a ser educats en un context on no hi hagi discriminacions ni segregacions per cap motiu, i tampoc per motiu de llengua.
Companyes i companys, preparem-nos per resoldre aquesta situació si convé amb desobediència, o també amb interpretacions intel·ligents de la normativa, tal com estem acostumades a fer de fa temps, i reivindiquem amb el nostre compromís quotidià el dret dels infants a saber comunicar i comunicar-se, perquè el que compta és compartir llenguatges per construir-se com a persones i com a societat.
