Els mestres sabem que necessitem estar en formació permanent i continuada. El caàrem és un espai de reflexió per avançar en l’aprenentatge de les matemàtiques. La importància de la manipulació de materials diversos i específics per assolir coneixements, la relació entre els conceptes matemàtics i les activitats proposades, i l’intercanvi d’experiències fan que aquest espai sigui un lloc de trobada per compartir inquietuds, vivències i per seguir aprenent cada dia.
Matemàtiques en majúscula i el nen i la nena al centre de l’aprenentatge són sinònims de Maria Antònia Canals, que ha estat una gran mestra de mestres. Per a ella, les matemàtiques són una gran passió i considera que el més important de l’escola és cada infant:
«Per mi l’educació matemàtica dels nens ha estat i és la meva vida entera. Vivim les matemàtiques perquè les portem a dins, en el cap i en el cor: les matemàtiques van posar els fonaments de la meva personalitat, em van ajudar a construir-me lliurement com a dona, són a la base del meu compromís amb l’educació i han estat sempre un camí de solidaritat.»
També afegeix:
«En una bona escola, abans que els programes hi ha els nens i allò que és important per als nens ha de ser prioritari.»
Amb aquesta idea va crear el gamar a la Universitat de Girona (Gabinet de Material i Recerca per a la Matemàtica a l’Escola). Uns quants anys més tard, va iniciar-ne un altre de més modest a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la institució que amb un grup de companys van fundar en ple franquisme. El Centre d’Activitats i d’Àmbit de Reflexió per a l’Educació Matemàtica, caàrem, es va inaugurar el 23 d’octubre de 2014, i és un punt de trobada instal·lat a l’edifici de Rosa Sensat de Barcelona al servei dels mestres de tot tipus d’escoles. Disposa d’un seguit de materials organitzats per temes: Lògica, Numeració i Càlcul, Geometria, Problemes, Mesures. Tots estan catalogats amb un codi, que coincideix amb el del gabinet gamar. Els materials s’ubiquen en un lloc determinat que en facilita la localització. Molts d’aquests materials van ser elaborats per ella mateixa o pels grups de mestres que assessorava. La Maria Antònia en tenia cura, els remenava…, en treia tot el suc possible. Ella veia la matemàtica fins i tot en l’objecte aparentment més senzill.
Com a material especialment valuós volem destacar els reglets numèrics que va crear la Maria Antònia. Aquests reglets són de gran utilitat per a la construcció dels nombres i per al treball de totes les operacions, per adquirir agilitat en el càlcul mental, fer estimacions de resultats, descobrir estratègies numèriques, fer investigacions i estimular la curiositat. Els reglets ens poden acompanyar durant tota l’educació primària i també poden ser útils a secundària.
Actualment, la Mercè, la Maria Josep, la Trini i la Dolors som les persones que ens fem càrrec del caàrem. Som mestres jubilades que durant uns anys vam participar en un grup de treball anomenat Asimètric, del Bages, el Berguedà i Osona. Amb el mestratge de la Maria Antònia, vam treballar les matemàtiques tal com ella creu que s’ha de fer, és a dir, posant el nen i la nena al centre, i estimulant-lo perquè faci les seves reflexions i descobertes.
La nostra tasca al caàrem respon bàsicament a tres objectius:
- Conservar el material i acabar-lo de catalogar i organitzar.
- Obrir el caàrem amb visites concertades per donar-lo a conèixer.
- Posar a l’abast dels mestres que vulguin els materials i la didàctica de la matemàtica de la Maria Antònia a partir d’una sessió mensual, els Tastets Matemàtics, que s’acostumen a fer cada tercer dilluns de mes.
Amb cada sessió dels Tastets treballem un dels apartats de les matemàtiques o algun material concret. Fem una pinzellada teòrica emmarcant el pensament de la Maria Antònia i seguidament passem a presentar els diferents materials. També plantegem activitats que els mestres puguin fer i que ens ajudin a reflexionar.
Tenim molt presents les paraules de Maria Montessori, que la Maria Antònia sempre ens recordava: «El nen té la intel·ligència a la mà», en el sentit que els infants desenvolupen el seu raonament a partir d’activitats manipulatives basades en la percepció sensorial. La Maria Antònia hi afegia que no és el material en ell mateix, que provoca el raonament de la persona, sinó les accions que la persona fa sobre el material i les seves reflexions. Per tant, intentem no perdre de vista la importància de la verbalització d’estratègies, observacions, descobriments…, que fa cada nen.
En aquestes trobades animem els assistents a fer ús de la col·lecció Els dossiers de la Maria Antònia Canals que ella va publicar, ja que són un recurs molt bo per entendre’n la complexitat i conèixer millor els processos d’adquisició de conceptes dels infants. S’hi explica amb detall la utilització dels diferents materials, així com també s’hi pot trobar una bona mostra de possibles activitats a fer. Sovint en comprendre els plantejaments també se’ns acudiran bones idees per crear-ne de nous o adaptar-los a la nostra realitat.
Ens fem partícips del que ella diu en la presentació dels dossiers:
«Vull dedicar aquests dossiers a tots i totes les mestres que els teniu a les mans, amb el desig que us suggereixin moltes més activitats i nous passos endavant. M’agradaria que us encomanessin una mica de la meva esperança il·lusionada per anar millorant els aprenentatges dels nostres nens i nenes. En definitiva, és a ells i a elles a qui van dirigits.»
Pensem que aquestes sessions acostumen a ser molt enriquidores, perquè permeten també comentar les experiències i aportacions, i compartir els dubtes de cadascun dels assistents. En definitiva, aprenem compartint!
Desitgem que el llegat de la Maria Antònia perduri en les noves generacions de mestres i contribueixi a fer-ne uns enamorats de la matemàtica tal com ho era ella.
La Maria Antònia va concretar la seva filosofia sobre l’ús dels materials manipulables en aquest decàleg que ens agradaria compartir:
1. Presentar una proposta de treball, si pot ser en forma d’una petita investigació.
2. Convidar a l’acció, deixant ben clar què és el que es tracta de fer.
3. Observar els alumnes, les seves reaccions, els seus interessos, i acollir les possibles idees i iniciatives.
4. Estar disposat a canviar el camí previst per seguir-les, acceptant l’imprevist.
5. Demanar l’estimació de resultats en les mesures i el càlcul (base del càlcul mental) i l’anticipació de fenòmens geomètrics en l’espai.
6. Provocar i acompanyar la descoberta d’alguna cosa nova. Quan l’han feta, meravellar-se’n i felicitar-los calorosament.
7. Potenciar el diàleg, invitant els alumnes que expressin allò que han fet i que han vist. Demanar-los una explicació oral coherent.
8. Resumir allò que s’ha fet, s’ha dit i sobretot allò que s’ha après. Ajudar a formular conclusions.
9. Relacionar-ho amb coses que s’han treballat anteriorment i, a vegades, amb altres activitats (calculadora, estadística…).
10. Opcionalment, passar alguna cosa a llenguatge escrit, primer col·loquial i després matemàtic (amb xifres i signes).
Aquest decàleg és de l’any 2003. Es va publicar al llibre Converses matemàtiques amb Maria Antònia Canals.
Dolors Estrada, Mercè Maeso, M. Josep Curero, Trini Riu, mestres responsables del caàrem.
Bibliografia
Biniés, Purificació: Converses matemàtiques amb Maria Antònia Canals o com fer de les matemàtiques un aprenentatge apassionant, Barcelona: Graó, 2008.
Canals, Maria Antònia: Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys, Barcelona: A. M. Rosa Sensat, 2000, col·lecció Temes d’Infància, núm. 35.
– Els dossiers de la Maria Antònia Canals, núm. 101 al 110, Barcelona: Rosa Sensat, 2009- 2016.
Soler, J. (coord.), i X. Besalú: «Maria Antònia Canals i Tolosa (1930): Del mètode Montessori a la renovació de la Didàctica de les Matemàtiques», a 20 mestres i pedagogues catalanes del s. xx, Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2015.
Vídeo: Aprendre matemàtiques jugant. jaem, 2009. Departament d’Ensenyament. https://www.youtube.com/watch?v=p0LW93TeGMs.
