El ME2 (me too) és el tema d’aquest número d’Infància a Europa avui. La qüestió de la infància i el gènere sempre ha estat interessant, i malgrat que s’han assolit certes fites en la igualtat de gènere amb els anys, sembla que avui hi ha un nou prisma a través del qual cal considerar la noció mateixa de gènere. Va més enllà del marc tradicional de debat dels paradigmes home i dona que han guiat la nostra consciència social i les polítiques educatives a Europa. El moviment ME2# no té a veure només amb la igualtat; també té a veure amb la identitat, amb trencar normes de construcció social i reclamar el dret a ser qui s’és.
La qüestió de la igualtat de gènere apareix i desapareix com un io-io, i s’obren noves perspectives amb cada esdeveniment local o amb noves publicacions. Aquesta vegada, però, és un esdeveniment extern al medi pedagògic el que duu el tema al centre d’un debat públic molt més ampli. Un debat que inevitablement ha d’incloure els infants.
No podem aquí desplegar tots els motius que duen al naixement del ME2 als Estats Units, però és important recordar que el moviment es va iniciar el novembre de 2017 en relació amb les acusacions contra Harvey Weinstein d’abús i assetjament sexual. Des d’aleshores el debat sobre la igualtat, el gènere i el poder ha saltat a les primeres planes dels principals diaris, i dels programes de ràdio i televisió. A Europa, el tema del ME2 ha impactat en tots els nivells de la societat i ha destapat la profunditat dels escàndols d’abús de poder.
No es pot aïllar el fenomen de l’abús com si afectés una única població o classe social, sinó que és característic d’una pandèmia i es produeix en tots els nivells de les comunitats, als cors, a les escoles, als equips esportius i dins i fora de les llars familiars.
Amb raó, les diferents històries concretes han donat lloc a una indignació i un distanciament. Això no obstant, l’abast de les històries fa palesa la necessitat d’anar més enllà de la gravetat dels casos individuals. Hi ha un ventall ampli d’estructures i patrons culturals que permeten que això succeeixi. El ME2 obre la porta perquè s’abordin constructes socials més profunds.
El moviment ME2 ha estat sobretot relacionat amb adults, però és important vincular el moviment amb la infància. Com construïm les nostres nocions de gènere? Com percebem el que és masculí i el que és femení? Quines normes socials es construeixen al voltant d’aquestes percepcions?
Cal que els entorns educatius hi participin. En alguns contextos ens podem expressar directament; en altres, cal reconèixer que cal més recerca i intercanvi d’experiències de les nostres pràctiques.
Avui es desdibuixen les línies dels antics constructes del que defineix un “veritable nen” i una “veritable nena”. Després d’anys de percepcions de gènere estereotipades, amb el moviment ME2 comencem tot just a obrir els ulls a totes les possibilitats de reivindicar la identitat.
El moviment ME2 ha ajudat a revitalitzar la consciència dels arguments que utilitzem per justificar similituds i diferències. El que fa uns anys semblava “natural”, de sobte sembla menys convincent.
Situa una exigència en els professionals que treballem en institucions educatives. Cal desenvolupar una perspectiva de gènere crítica sobre el treball pedagògic per tal que les nocions estereotípiques no es repeteixin indefinidament.
La nostra percepció de la família ha consistit tradicionalment en un pare, una mare i dos infants. Si bé aquest model encara existeix, ara sabem que hi ha moltes variacions. Hi ha famílies divorciades, famílies LGBTIQ+, i dones i homes que opten per tenir infants sense haver de tenir una parella en la vida quotidiana familiar. Fins i tot dins la família més tradicional, es produeixen moltes fractures petites i grans del que abans eren els rols tradicionals. Avui, els homes poden agafar la baixa de paternitat, i tenen la possibilitat de passar més temps amb els seus infants que fa deu anys.
Com a individus a tots ens afecten els canvis que s’estan produint. El ME2 ofereix noves oportunitats per debatre el gènere i la infància, però també presenta un seguit de reptes als nostres sistemes educatius. El ME2 es basa en un moviment col·lectiu, però alhora identifica una nova crida a posar atenció al “ME” (JO), l’individu. El moviment rebutja les visions col·lectives estereotipades del gènere i abraça noves nocions d’individualitat i de jo.
Aquest número explora com els canvis socials tenen ressò en la pedagogia i impacten els infants d’Europa avui.
Equip editor
