Aquesta carta neix de la demanda que una mestra d’escola bressol fa a Rosa Vidiella davant el repte i els neguits d’acompanyar un grup de nadons. Rosa Vidiella, pedagoga i educadora especialitzada en petita infància, li ofereix algunes reflexions que compartim.
Benvolguda mestra,
Que estiguis preocupada, o no, és fruit de la teva sensibilitat cap als infants: ets conscient del fet que són persones que mereixen un gran respecte per part nostra, i, per tant, cal tractar-los com es mereixen. Massa sovint es tracta els infants com a objectes als quals «es neteja, s’atipa i amb qui jugar», però el que realment ens cal és posar-nos en la seva pell i provar d’entendre com viuen les coses, com van acceptant el món que els envolta i com els acompanyem perquè trobin el gust de viure.
Els infants més petits tenen molta feina: estan creant un vincle amb la seva família, un coneixement de la resta de persones properes i, a la vegada, se’ls afegeix una nova persona durant unes hores al dia: la mestra, que han de poder arribar a viure com a referent en absència de la seva família.
Els bebès necessiten sentir-se ben acollits, estimats, ben mirats i ben tocats (tocats quan ells ho volen, no de forma arbitrària). Necessiten sentir que se’ls escolta, que es dona resposta a les seves necessitats de tota mena amb amor i tendresa, no aclaparar-los d’atenció al gust dels adults, i també cal que se’ls ajudi a aprendre a esperar respostes.
El primer que caldrà és que tinguis cura del teu estat d’ànim i vetllis per l’expressió de la teva cara quan els miris (i també quan no els miris), mostrar-los empatia i ganes d’estar amb ells. També és bo vigilar el teu to muscular quan els agafis, i molta serenitat quan calgui.
És molt bo que sentin la teva veu suau, personalitzada en cada infant, sentir que els anomenes pel seu nom, que els expliques què esteu fent, què passarà, com són de boniques les coses… I de tant en tant canta cançons de tota mena que et vinguin al cap o que hagis pensat i après per a ells, fent tonades o jocs de falda en moments oportuns.
No desapareguis mai de l’abast de la seva mirada, fins que notis que ja no els preocupa si et veuen o no (per això va tan bé que et sentin). Per tant, no et moguis de la teva cadira al costat del matalàs del terra on seran els nens i les nenes si no és totalment necessari (si vas contínuament amunt i avall, passen més estona buscant-te i seguint-te amb la mirada que no pas descobrint els objectes i els altres infants del seu voltant).
Observa’ls i escolta’ls. Identifica les seves expressions d’interès, de plaer, de reconeixement d’allò conegut, de tristesa, de dolor, de neguit ves a saber per què (mal de panxa?, incomoditat?, gana?, son?, carència afectiva?…) Prova d’interpretar com viuen l’entorn que els envolta: sons i sorolls esporàdics, clarors i ombres, objectes diversos…
Prepara l’entorn adequadament: un bon matalàs a terra (on la família deixi l’infant els infants més petits recolzats d’esquena i on s’asseuran autònomament els que ja puguin asseure’s), de forma que els arribi la teva mà i la mirada. Al costat, per tant, hi haurà la teva cadira, on els esperaràs asseguda. També necessites una panera amb objectes que hauràs seleccionat prèviament; una bossa o cistell per a tu, on tinguis tot allò que creus que poden necessitar, com ara una ampolla o els gots per a l’aigua, mocadors i bossa per als bruts, les bossetes amb els xumets dels que n’utilitzen per si cal…
Comparteix amb les famílies la teva proposta d’atenció cap als infants i no tant cap a elles. Afavoreix que entenguin que, per sobre de tot, el que vols és el benestar dels seus fills. Anima’ls a comunicar-se amb tu amb sinceritat, ja que això t’ajuda a tu i al seu bebè. I tingues el teu bloc i bolígraf a la butxaca, per anotar-hi tot allò que faciliti la comprensió del fer dels infants, els dubtes que calgui aclarir amb la família, amb especialistes…
Segur que la teva predisposició farà que duguis a terme una bona tasca i, per tant, em permeto d’aconsellar-te que passis unes bones vacances, aprofitant de viure tot allò que et faci feliç. Gaudeix dels altres i també de tu, de la natura, de la festa… Tot plegat et donarà una bona disposició per rebre els infants més petits de l’escola. Segur que les nenes i els nens amb què et trobaràs tindran molta sort de tenir-te!
Una abraçada,
Rosa Vidiella, educadora especialitzada i pedagoga.
