El curs té ganes de continuar avançant, els darrers anys ha estat difícil fer-ho amb normalitat. Les direccions dels centres han fet equilibris per aconseguir que tot el malestar provocat per les contradiccions, les decisions preses amb poc temps, les aturades, les interpretacions esbiaixades dels mitjans, entre d’altres, no molestin un dia a dia que necessita ser respectat per aconseguir que tot aquest soroll no afecti un bon aprenentatge dins les aules.
Tornem a sentir remoure escenaris que no ajuden gens que un curs tocat per un començament polèmic pugui seguir amb la normalitat que uns i altres necessiten. Els sindicats d’educació preparen properes mobilitzacions. Estem d’acord que cal seguir de prop tot allò que necessita ser revisat i que cal generar veus crítiques que ajudin, aturin o facin replantejar actuacions que no responen a les necessitats reals de l’educació del nostre país.
L’afecció s’incrementa amb la incorporació de més de tres mil mestres i professors durant el gener per la reducció d’una hora lectiva, la qual cosa obligarà els equips directius a refer horaris a mig curs, amb la complexitat i el trasbals que això comporta. Una mesura que es va aprovar per unanimitat pels set sindicats d’educació.
Aquestes anades i tornades aturen i fomenten un malestar que no convé dins unes aules encara tocades per una pandèmia que va provocar una crisi greu en tots els sentits. Les escoles haurien d’estar protegides d’un constant desequilibri: que unes possibles aturades no perjudiquin encara més tot el mapa educatiu, que les famílies puguin enfortir vincles i estiguin tranquil·les davant de tanta incertesa.
Cal seguir de prop tot allò que necessita ser revisat i cal generar veus crítiques que ajudin, aturin o facin replantejar actuacions que no responen a les necessitats reals de l’educació del nostre país.
Que les escoles prenguin un ritme de normalitat és necessari per als nens i les nenes, pels joves dels instituts i per unes famílies que estan perdent la confiança amb uns i altres. Demanem al Departament d’Educació una escolta i un estudi rigorós a l’hora de fer un disseny de les millores, valorant tot el que les decisions poden comportar, i això només és possible si es consulta els docents que cada dia entomen dificultats reals. I demanem també als sindicats que continuïn vetllant i exigint uns drets que millorin i dignifiquin l’escola –és el seu paper–, però que no l’aturin convertint-la en un camp de lluita on els que surten més perjudicats són precisament els infants i els joves.
Fem una crida a buscar el consens, a mirar de tenir en compte l’opinió de tots els agents implicats i a dialogar per avançar cap a una millora educativa.
Mar Hurtado
Membre de la Junta Rectora de Rosa Sensat
