FOC, FOC, FOC! Foc que relacionem a destrucció. Desesperació que veiem sovint en els ulls de mestres que intenten ajudar a tots els seus alumnes a avançar i no poden. Impotència als ulls dels pares i les mares de fills i filles que, sigui pel motiu que sigui, el nostre sistema educatiu exclou. Incomprensió reflectida en els ulls dels nostres infants quan són etiquetats. Els motius poden ser molts: discapacitat, alta capacitat, dificultat en l’aprenentatge, problemes emocionals, motivació, vulnerabilitat, desestructuració… així com molts d’altres.
Aquest foc crema per dins i fon il·lusions, expectatives, camins i sobretot, … desespera i fa mal, molt de mal.
FOC! Foc per denunciar aquells comportaments i actituds que vulnerin els drets de les persones, per reclamar el que es necessita per poder-ho fer bé! – Que falten recursos? Reclamem-los. Ep! Però que sapiguem fer un ús inclusiu d’aquests recursos.
– Que els docents no estem prou formats? Doncs reclamem formació… – Que no sabem com fer-ho a l’aula? Demanem experiències que hagin funcionat i adaptem-les a la nostra realitat.
– Que hi ha famílies que no entenen la diferència a les aules? Expliquem-los que això… no és negociable.
FOC! Foc que també l’associem a benestar. Foc per donar protecció, per transformar, per acompanyar, per oferir solucions… a qualsevol alumne i les seves individualitats, a mestres amb ganes de fer les coses ben fetes, a aquelles famílies que no ho tenen fàcil… perquè l’escola és per a tothom i tot allò que hi fem ens condiciona a tots i a totes.
L’escola ja fa temps que ha canviat el seu sentit i vulgui o no vulgui ja no és tan sols un espai on es transmeten coneixements, és un reflex de tota la nostra societat i és l’esperança que aquesta societat sigui millor, on els drets del futur siguin reeixits.
FOC! Foc per escalfar-nos i pensar en formes de fer-ho diferents. Siguem creatius per superar les barreres que se’ns presenten per sentir-nos a gust en un lloc desconegut, perquè, sí que és veritat que, a vegades, no sabem com ho hem de fer, però no tenim més remei que intentar-ho. Per trobar metodologies, estratègies i estructures que ens permetin donar resposta a tot aquest alumnat. Reconeguem-ho, no en sabem prou, els recursos escassegen… i el que hem fet fins ara potser no funciona prou bé. Provem coses que ens permetin no cremar-nos: cada família que pateix, cada alumne que perdem, cada mestre angoixat, que sent que no atrapa… ens estem cremant… i això, fa mal.
No ens oblidem que, el compromís, està en cadascun de nosaltres… Treballar per la INCLUSIÓ, a part de ser un DRET de tooooot l’alumnat, és la solució per un món millor. I no… no és la lluita d’uns quants… és la lluita de tots i totes!!!
I tu… Tens foc? Ens acompanyes? Cardem-li FOC.
Que la Garrotxa s’encengui per la inclusió!!
Relat de la Setmana Inclusiva a la Garrotxa 2022
Així començava “L’ENCESA”, l’acte inaugural de la setmana de la inclusió a la Garrotxa. Una setmana espectacular molt ben resumida en un text de la Laia Bosch i l’Oscar Cabanes, redactora i director de “La comarca”, la revista divulgativa de referència de la Garrotxa que us animem a llegir en el següent enllaç “Primeres conclusions”.
Durant una setmana, vam voler ser el centre de l’educació inclusiva al país. Volíem analitzar en quin punt estàvem (després de CINC anys de Decret d’inclusió), volíem generar activitats per a tota la comunitat educativa, docents, alumnes, famílies, serveis educatius i equips directius, per tal de provocar canvis. Tot això amb la implicació de l’Ajuntament d’Olot i el Departament d’Educació, i altres entitats i organitzacions de la comarca donant eines i estratègies per tal de poder realitzar accions compromeses cap a la inclusió.
Amb aquesta finalitat, vam comptar amb un ampli ventall de compartidors experts en inclusió educativa. Experts que van conviure entre nosaltres, gràcies a la Faberllull i van compartir el seu coneixement ajudant-nos a marcar el camí a seguir, aportant eines i estratègies en relació amb les pràctiques, cultures i polítiques inclusives que ens permetessin als diferents agents de la comunitat educativa, repensar, generar canvis i comprometre’ns en un model inclusiu més eficient i coherent.
I si ens preguntem el resultat final de tot això? I quina experiència vital n’extraiem? En Víctor Saura del diari de l’educació en fa un reportatge meravellós.
Però d’on ve tot això? Què és XAPEICAT?
Som un grup de docents divers (primària, secundària, concertada, pública, educació especial…) que ens apleguem sota el nom de XAPEICAT (Xarxa de professionals per l’educació inclusiva de Catalunya) perquè compartim neguits, inquietuds, preocupacions… vers la inclusió i treballem amb moltes ganes, amb il·lusió per generar activitats que ens permetin assolir el nostre objectiu. Fer de l’escola una escola per a TOTS, on tots i cadascun dels alumnes puguin ser PRESENTS, PARTICIPAR I PROGRESSAR en funció del que cadascun d’ells necessita.
NO som, ni més ni menys experts en inclusió que els altres professionals, tenim els mateixos problemes que tenen la resta de companys i companyes del món educatiu… Falta de recursos, barreres difícils de superar, ràtios altes, alumnes que desconeixem com ajudar-los, equips massa estressats, falta d’espais de coordinació, dificultats per dissenyar les aules per a tots, macrocentres, manca de lideratges, poca cultura inclusiva en els entorns educatius…, i mooooolts entrebancs més… I sobretot, i ho volem deixar molt clar, nosaltres no tenim la solució, però volem trobar solucions.
Tots els que participem de XAPEICAT tenim una cosa en comú, no tenim cap dubte que la INCLUSIÓ EDUCATIVA és un DRET, i com a tal, s’ha de defensar i s’ha de lluitar per ell. Per tant, ens considerem ACTIVISTES per la inclusió i animem a tothom a participar de la xarxa. Ho fem per totes aquelles famílies que volen que els seus fills i filles tinguin allò que necessiten en els centres del seu barri o del poble, pels docents que ho intenten i, a vegades, no saben com fer-ho o no poden fer-ho perquè les barreres són massa grans i no troben solucions per eliminar-les i per tot l’alumnat, especialment, per aquell que viu i sent l’escolarització com un fracàs o se senten diferents de tota la resta, estigmatitzats per la seva condició i/o capacitat… Per, en definitiva, ajudar a crear una societat més inclusiva a tots els nivells, i a més, sabem que no és fàcil.
I no ho volem fer des de la queixa contínua, tot i que pensem que és normal que estiguem emprenyats amb les coses que passen i que és necessari reivindicar el que necessitem per dur a terme la inclusió. Ho fem perquè som proactius i busquem solucions. Som conscients que la recerca, les experiències en altres països, les mateixes experiències a Catalunya de gent que ho prova i que ho fa realitat, ens demostren que és possible.
Volem treballar perquè la cultura inclusiva s’imposi a tots els nivells de la societat, és importantíssim exigir polítiques que ens ajudin i posin les normes i els recursos necessaris per poder fer real la inclusió, i també, volem comprometre’ns nosaltres, per dur a terme pràctiques educatives inclusives, organitzant-nos d’una altra manera, aprenent a dissenyar les activitats pensant en tots, formant-nos en allò que ens ajudi a abordar l’aula sense deixar-nos ningú i sobretot compartint amb els altres.
I ara què farà XAPEICAT?
Un dels objectius de la Setmana de la inclusió a la Garrotxa era comprometre’s, per tant, el primer pas que farem, és fer un seguiment de les persones que van participar amb nosaltres procurant acompanyar-les en el camí del compromís adquirit durant la setmana.
Continuarem treballant en el que nosaltres vam anomenar INCLUSION HUB, un espai on generar connexions i sinergies que ens permetin anar trobant camins i solucions més enllà del nostre melic.
Volem aprofitar el munt de gent que hem conegut durant la setmana inclusiva i connectar-la a través de la xarxa, per tal de compartir experiències i conèixer bones pràctiques, estimulant així la sensació que és possible.
Reivindicarem i exigirem, que el compromís no és tan sols dels docents i de les famílies sinó també del Departament. L’aposta per la inclusió ha d’estar liderada pel Departament d’Educació de forma transversal, des de tots els racons, hem de tenir clar que la inclusió necessita un sistema i no tan sols una direcció general.
I per últim, volem generar fogueres arreu del país on es parli d’inclusió i on tots els agents de la comunitat educativa hi puguin participar, per tal d’així, poder anar impregnant-nos de cultura inclusiva a la nostra societat.
I finalment dir-vos:
XAPEICAT comença en terra de volcans, on la força del centre de la terra emergeix i on l’energia inherent al nostre territori ens permet plantejar-nos projectes increïbles. Projectes que van més enllà dels límits de la comarca. Hem fet un gran FOC, no per destruir sinó per escalfar, i volem mantenir la flama viva de la inclusió i que viatgi arreu de Catalunya amb els nostres fanalets. Continuarem posant llenya, per crear un caliu que arribi al cor de tots i cadascun dels professionals de l’educació, les famílies i l’alumnat, com el foc a terra de la cuina de la masia catalana, on tots els que s’hi apleguen se senten part d’un tot, i cremarem fins a l’últim tronc, per aconseguir que tots els alumnes puguin asseure’s al voltant, sentint el caliu i l’escalfor que cadascun d’ells necessita.
Cardem-li llenya!!!!
Vols ser-hi?
xapeicat@gmail.com
