El món educatiu està en moviment, es parla i s’inicien debats interns, a les xarxes, a peu d’escola i dins les formacions.
Es parla dels mestres, en primera persona, del que necessitem, les mancances, d’un futur, del mètode, de les crítiques d’una societat que opina fent saber el seu malestar, de què és millor per les famílies, del que no podem assumir, del que sí que estem disposats, d’una infància què imaginem, de què no poden perdre i de què han de guanyar.
El curs passat va ser un curs convuls, encara arrossegàvem protocols de covid que tant mal ens va fer en el quotidià de les escoles i com ens va fer caminar per una corda fluixa i poc consistent dins del nostre mapa educatiu.
Que la divisió no empobreixi les ganes d’expressar i de millorar la mirada educativa, que en definitiva, és el que tots i totes busquem, sumem reivindicacions i no dividim pensaments i energies.
Aquest curs, més que mai, els mestres s’estan organitzant. L’escola ha d’estar viva, tot allò que afecta els mestres repercuteix dins i es tradueix en actitud i mirada cap a la infància i les seves famílies. Busquem identitat, no podem deixar que s’organitzi una educació on els mestres no ens expressem, no tindria cap sentit.
Fins aquí tot és legítim i lloable, però ens preocupa que les associacions i col·lectius neixin sense saber si els que ja hi som podem acollir totes aquestes reivindicacions i poder oferir un paraigua comú que recondueixi tanta iniciativa per transformar-la en més força i més veu.
L’Associació de Mestres Rosa Sensat va néixer a partir d’unes inquietuds d’uns mestres que volien una educació de qualitat, necessitaven aportar una mirada d’infant diferent de la que llavors es proclamava. Potser cal que ens repensem, potser hem d’acollir una manera de veure i de sentir restablerta, dibuixar un nou concepte de direcció sense perdre l’essència que sempre ha donat força a l’associació.
En això estem. Hem iniciat un procés participatiu on es poden imaginar les línies de fons que l’actualitat demana per l’associació, pels mestres d’avui dia.
Aquest 22 de novembre, hem obert veus en aquest sentit, un procés que tindrà diferents fases i que pretén escoltar opinions diverses i argumentades en relació amb un futur que és de tots i totes.
Que la divisió no empobreixi les ganes d’expressar i de millorar la mirada educativa, que en definitiva, és el que tots i totes busquem, sumem reivindicacions i no dividim pensaments i energies.
Trobem entre tots i totes maneres d’expressar les individualitats de cada col·lectiu i alhora busquem i aprofitem espais que ja existeixen i que poden acollir i fer de cadascú un grup unit, fort i divers.
Junta Rectora de l’AMRS
