“…El Departament d’Educació estudia que el curs d’infantil de 2 anys es pugui fer dins les instal·lacions d’escoles de primària en els municipis que ho demanin.
És una possibilitat que, de moment, només ha sol·licitat l’Ajuntament de Terrassa arran de l’augment de la demanda a infantil 2, que des d’aquest curs és gratuït a les escoles bressol públiques.
En cas que aquesta mesura tirés endavant, Educació no ha concretat encara si començaria el curs vinent ni si es podria aplicar en altres municipis.
El que estudien la Generalitat i l’Ajuntament de Terrassa és ocupar espais lliures a les escoles de primària per allotjar-hi els nens de 2 anys.
El curs de dos anys que es faria a les escoles dependria administrativament de l’escola bressol municipal més propera i hauria de tenir una entrada pròpia.
En aquest cas, no es tractaria d’una integració de les llars d’infants a les escoles de primària, com sí que s’ha fet en una cinquantena d’escoles bressol que s’han posat en marxa aquest curs en municipis de menys de 2.500 habitants…”
Iniciem vacances de Nadal i amb el cansament encara latent escoltem i llegim en els mitjans de comunicació una notícia que ens alerta i ens preocupa a parts iguals perquè som conscients que aquests titulars sempre volen captar l’atenció immediata. Respirem, llegim i escoltem la notícia amb l’ànim de comprendre i de creure que tot està argumentat, valorat i equilibrat.
En massa poc temps ens torna aquella responsabilitat de revisar, d’anar més enllà, de qüestionar i vetllar perquè res perjudiqui els infants i que les decisions preses tinguin un fonament educatiu i no tant un titular que enlluerna i simplifica quelcom molt complex i seriós.
Potser el que cal és que elaborem una resposta compartida. Que generem pensament plegats i que construïm cultura d’infància i educació els mateixos mestres.
Des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat iniciem una reflexió basada en unes preguntes que necessiten respostes ben argumentades i debatudes; que poden ser la clau per acceptar, rebutjar o millorar una idea que a primer cop d’ull sembla coherent perquè s’argumenta en l’aprofitament d’uns espais i l’interès d’uns ajuntaments en preocupar-se per una etapa essencial i que actualment s’ofereix gratuïta amb l’objectiu de garantir “l’equitat en l’accés a l’educació” i “la igualtat d’oportunitats”.
Però, pensem-hi plegats i no ens deixem enlluernar per reclams sensacionalistes.
- Quan parlem de conciliar família i escola, pensem a ampliar el temps d’estada a l’escola o pensem a dotar de més temps familiar a les llars respectives per gaudir d’un temps en família?
- Aprofitar espais d’escoles. Les escoles tenen espais per aprofitar? Sovint són èpoques on per fi es disposen d’uns espais i ajuden a imaginar-la tal com es necessita, espais no tan massificats i amb possibilitats diverses. Potser l’entrada del grup d’infantil 2 anys suposa una invasió.
- Un salt pels infants de dos anys? Sabem ben bé qui són i com són? Quins interessos tenen i sobretot, quines necessitats caldrà cobrir-los? Qui se n’ocuparà i qui vetllarà pels seus drets?
- L’escola que rep: Com s’adaptarà aquesta escola d’infantil i primària al grup de dos anys? Sabrà tenir en compte tot allò que és essencial per a ells i elles, o la rapidesa d’una escola i el concepte d’aprenentatge de moltes d’elles oblidarà tot allò que per una criatura de dos anys és necessari?
- L’organització del temps serà la mateixa per a tothom? Amb una acollida amb personal extern, estones de migdies amb serveis de monitoratge, etc.? Hores de pati, especialistes, hores de dinar…?
- El mobiliari estarà pensat per tot allò que els cal? (dinar, descans, canvi de bolquers) o seguirà la línia d’una escola on el quotidià és poc important i preval una practicitat que deixa de banda altre cop els drets d’aquests infants de dos anys?
- Seran tractats com el grup amb moltes potencialitats o el grup dels petits que no poden fer tot allò que l’escola, amb la seva complexitat interna planteja?
- I com queda el primer cicle d’educació infantil, doncs? Fragmentat en dos espais independents, separant un equip educatiu, un projecte educatiu i un cicle molt ben definit?
Són preguntes que contenen neguits i incerteses i que, malgrat el temps que hi estem dedicant des de l’Associació, fins ara no hi trobem resposta.
Potser el que cal és que elaborem una resposta compartida. Que generem pensament plegats i que construïm cultura d’infància i educació els mateixos mestres.
Parlem-ne per defensar la infància i els infants de 2 anys que massa sovint estan en el punt de mira.
Si t’interessa, estigues atent, ben aviat et convidarem a parlar-ne, perquè a l’Associació ens preocupa i volem escoltar els i les mestres.
Mar Hurtado i Eva Sargatal
Junta rectora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat
