Darrere dels èxits dels i les alumnes hi ha molta feina de profes que, sovint, passa desapercebuda als ulls externs. En un context d’escola que es construeix de nou, com el nostre, aquest “backstage” de feina és encara més necessària, perquè tot està per inventar.
La nostra participació en l’acte de Rosa Sensat en defensa dels Drets dels Infants, del passat 24 de novembre, va ser un esdeveniment molt important per l’alumnat de 2n d’ESO i us l’hauríem pogut explicar des de moltes perspectives. Però donat que el blog de Rosa Sensat és un mitjà pensat per a reflexionar sobre la nostra pràctica, hem preferit detallar-vos-el des de la intensitat del que va representar per a nosaltres la feina entre bastidors. Com una manera d’explicitar la nostra il·lusió, els nostres dubtes, les nostres presses, els nostres propòsits, els nostres recursos; com una manera de dignificar la nostra feina que, malgrat que a vegades és invisible i la duem a terme en condicions no massa òptimes, continuem trobant apassionant.
Un divendres de finals d’octubre, a la reunió de coordinació:
— Companys, tenim una proposta de la gent de Rosa Sensat perquè els alumnes de 2n d’ESO facin algun tipus d’intervenció en un acte sobre els Drets dels Infants. Què us sembla?
— Quin tipus d’intervenció?
— Home, si ho podem vincular a un projecte, estaria bé…
— Tenim poquet temps, però val la pena aprofitar l’oportunitat perquè per ells la projecció pública pot ser molt potent!
— Diem que sí i ho continuem pensant més endavant?
— Sí perquè avui hauríem de decidir com enfoquem les sessions de la setmana vinent…
— Som-hi!
— Sí! I demana’ls-hi una mica més d’informació, si en tenen…
— Ah, i pregunta’ls-hi si podria venir algú de l’Associació a l’escola, a fer l’encàrrec als nois i noies en directe!
A 4 setmanes del dia D, a classe:
— Nois i noies, com sabeu, avui ens toca començar un projecte nou… Tenim una proposta que ens ha arribat d’una associació de Mestres… Coneixeu Rosa Sensat? En una estona vindran dues persones de l’associació a fer-vos un encàrrec, però de moment podem llegir una carta que ens han enviat, on ens donen algunes pistes. Per preparar la visita, llegim la carta i comencem a pensar en quines preguntes els podríem fer?
A 4 setmanes del dia D, a la reunió de coordinació de projecte:
— Bua, heu vist la llista de preguntes que els i les alumnes volen investigar?
— N’hi ha algunes de molt poderoses!
— I són molt diferents… Les intentem classificar d’alguna manera?
— Per cert, sabem alguna cosa més de l’acte del dia 24?
— Sí. Ens donen total llibertat per triar el contingut i el format de la nostra participació.
— Podríem fer una cosa artística, no?
— L’acte és a les 18:00 h. Creieu que hi voldran anar molts alumnes? Serà voluntari, no?
— Vinga va… Centrem-nos que ens queda poc temps i tenim molts temes sobre la taula. Per una banda, hem de pensar quines activitats fem per tal que l’alumnat construeixi continguts i idees clau sobre els drets dels infants, i per altra hem de pensar en quin format volem que tingui l’acte.
— Tenint tan poc temps i amb alumnes poc experts en aquestes qüestions, penso que hem de plantejar quelcom senzill però efectiu.
— L’objectiu és que els i les alumnes siguin capaços de denunciar situacions de vulneració de drets dels infants, oi?
— Creieu que tindrem temps de respondre totes les preguntes que han formulat abans de l’acte?
— Jo crec que no, tot i que em sap greu perquè van sortir temes molt potents i és un tema que els remou d’alguna manera. Però n’haurem de deixar caure algunes, per força…
— No passa res. L’acte de Rosa Sensat no cal que sigui el final del projecte.
— Clar! Ara centrem-nos a preparar el que és necessari fer abans del dia 24.
— Pel que fa al format, potser podríem organitzar una espècie d’exposició interactiva, similar al que vam fer el curs passat a l’escola Antaviana.
— Què vau fer?
— Us expliquem. El curs passat vam tenir l’Octavi Serra, del projecte Creadors en Residència, que ens va ensenyar una tècnica per fer escultures amb guix i als alumnes els hi va agradar molt.
— Home, genial això!
— Però nosaltres podem fer-ho sense l’ajut d’un expert, només amb el que vau aprendre el curs passat?
— En principi hauríem de poder… perquè fer venir l’artista aquí, amb tan poc temps d’antelació, ho veig difícil.
— També podríem demanar ajuda a altres persones… Coneixeu artistes?
— I si fem venir alumnes de Batxillerat Artístic? Potser podrien fer de “referents grans” dels nostres alumnes…
— Ostres que bé! I d’on els traiem?
— Demanarem ajuda als companys de l’Institut Consell de Cent. A veure si els encaixa en l’agenda!
— Hi contactes tu? Segons com responguin, podrem acabar d’organitzar el calendari d’accions a fer…
— Però l’exposició és d’aquí a vint dies. No penseu que ens estem venint molt amunt? Podrem fer tot això?
— I tant, som un equipàs!
— Ens en sortirem…!
— D’acord, però ens queden 10 minuts de reunió. I la setmana vinent què fem?
— Molt bé, tornem a pensar en les activitats doncs.
— Des de l’àmbit de Socials tenim molt material i activitats pensades per treballar el tema dels Drets Humans. No és ben bé el mateix que els Drets dels Infants, però ho podríem aprofitar… com ho veieu?
— Perfecte doncs! Pots fer-ne una selecció i el pròxim dia ens ho mirem?
— I mentrestant… què fem a les classes?
— Comencem a treballar els Drets dels Infants. Preparem activitats per poder respondre el primer bloc de preguntes: quins són, si es poden classificar, si es poden prioritzar… Algú es pot ocupar de pensar una proposta per les classes de dilluns?
A 13 dies del dia D, esmorzant a la cafeteria:
— Que bé, acabo de rebre la confirmació del Consell de Cent! Vindran 14 alumnes de segon de Batxillerat Artístic, modalitat Contemporani, a fer-nos de “professors”. Què us sembla, adjudiquem un alumne o una alumna de batxi a cada un dels nostres grups?
— D’acord! Ja que venen de l’altra punta de Barcelona, us sembla bé si aquell matí aturem classes i ens dediquem íntegrament a la realització dels motlles d’alginat i, si sobra temps, a les escultures de guix?
— Ho demanem a la resta de profes a la reunió d’aquesta setmana.
— Necessitem una sala gran per fer tot el muntatge... Podem reservar el menjador?
— I hem de pensar a comprar tot el material necessari, que no ens falti de res! Ja has fet llista? Saps on anar-ho a comprar?
— Miraré a veure si trobo el que vam fer servir l’any passat i a partir d’aquí podem fer un càlcul…
— Sí, però tingues present que llavors teníem 15 alumnes i ara en són 45!
— Voleu dir que ens en sortirem?
A 6 dies del dia D, al menjador de l’escola, mentre 45 alumnes de 2n d’ESO, 14 de batxillerat i 5 profes estan fent els motlles:
— Alguna cosa ha fallat i la majoria de motlles no han sortit bé. I tenim un problemón perquè ja no ens queda més material…
— A quants grups els hi fa falta més material?
— A més de la meitat.
— Marxo pitant amb la moto a Poblenou a comprar més material. Calculo que en 1 h estaré a quí.
A 6 dies del dia D, a la reunió de coordinació de projecte:
— Estic esgotada… quin dia… Però que bonic ha estat!
— Sí! Tu ja t’has vist que portes guix fins als cabells?
— Ai!
— I com ha quedat el menjador… Sort que tothom ha ajudat a l’hora de recollir!
— S’han portat molt bé! I estaven tots supercontents… Quina experiència…
— Has vist que alguns s’han donat l’Instagram amb els alumnes de batxi?
— Encara que no surti bé l’acte del dia 24, això d’avui ja compensa tot l’esforç amb escreix!
— Ara, dilluns encara hi ha algun grup que ha de fer les seves obres perquè no han tingut temps de posar el guix en els motlles…
— Sí, i a algun el motlle se’ls trencava, pobres.
— Creieu que podem demanar a la resta de profes que ens deixin alguna hora de dilluns per acabar els motlles?
— I tant, segur que ens diran que sí. De fet, crec que hauríem de refer l’horari de tota la setmana.
— Em preocupa que encara hi ha força alumnes que no ens han confirmat si vindran a l’acte de Rosa Sensat… Què fem?
— I d’altres han dit que no vindran…
— Dilluns parlaré amb ells.
Aquell cap de setmana, per WhatsApp:
— Tinc un neguit que no em trec de sobre… I si les peces no han quedat bé? Em fa patir un grup que va tenir molts problemes… Si dilluns no les tenim, no arribarem a temps per l’exposició! Us semblaria molt malament si vaig a l’escola i miro d’avançar una mica de feina jo?
— Vols dir que és necessari?
— És que si no estaré patint tot el cap de setmana! Hi he somiat i tot…
— D’acord, doncs, qui el pot acompanyar? Millor que no hi vagi sol, no?
A 3 dies del dia D, una conversa a la sala de profes:
— Ei, profes de 2n! Com ho porteu això de Rosa Sensat?
— Doncs no ho sé… Hi ha molta diferència entre grups. N’hi ha que ho tenen quasi acabat, n’hi ha que van molt endarrerits…
— A mi em fa patir el discurs. Hem estat dedicant tant de temps a les escultures que no tinc clar què podran defensar conceptualment.
— I ara! Hem fet moltes activitats de contingut! Jo penso que tenen les idees molt clares.
— Sí, però em fa por que com no ho hem pogut practicar no se sentin prou segurs i segures.
— Tens raó… I si fem un “simulacre” a l’escola demà?
— Ostres! Bona idea!
— Des de la resta de franges us podem ajudar d’alguna manera? Si voleu, podem dedicar la franja d’eines de llengua a avançar amb el projecte.
— I la franja d’eines de mates també!
Aquella mateixa tarda, al grup de Telegram de l’escola:
A 2 dies del dia D, una conversa entre profes i mestres després del simulacre:
— Com ho heu vist?
— M’ha encantat! Les escultures són superoriginals i transmeten molt bé el missatge que volen donar els nens i nenes.
— A veure si poden acabar de polir els discursos perquè alguns són un pèl llargs…
— Algunes peces encara no estan acabades, no?
— No us preocupeu que encara ens queda demà…
— Ui, demà, quin dia que serà!
— Bones notícies, profes! Tres alumnes més m’acaben de confirmar que podran venir! I vindrà una altra família a veure’ns!
— Que bé, quina il·lusió!
— Iep, a mi ahir em van portar l’autorització signada uns altres dos alumnes.
— Quin èxit al final, no?
El dia D, minuts després d’acabar l’acte, al grup de WhatsApp de l’ESO:
— Companys/es, que bé que ha anat això.
— Enhorabona! Ha estat una passada!???
— Personalment, no sabia què anava a veure exactament i he flipat molt, però molt. Han enllaçat les obres amb les explicacions, s’expressaven molt bé i en un català força millorat respecte curs passat. Se’ls veia contents, motivats, agraïts, amb ganes d’exposar i comunicar, crec que han interioritzat els objectius i estan plenament sensibilitzats amb el tema. A totes les que heu participat en el projecte moltes felicitats, heu fet una feina brutal i en poc temps.
— Bravo! Quina emoció! Felicitats a tots els que heu participat!??
— Ha estat un dia (de fet, unes setmanes) molt emocionant i la manera com l’ha viscut l’alumnat, tan intensa i tan positivament, és per estar-ne molt orgulloses! L’acte d’avui és d’aquells que els hi deixarà empremta! Gràcies a tothom per haver posat el vostre granet de sorra. Alguns/es heu posat una platja sencera ??
[Després de més missatges d’eufòria i celebració, moltes fotos i vídeos de l’acte…]
— Companys… m’han enviat un correu de Greenpeace que demanen un institut per muntar alguna cosa per dimecres que ve… Ho veieu just o anem bé?
— ??? Sobrats!
— Per dimecres? Jo crec que podríeu inclús per dimarts…
— Felicitats a tothom!
Pau Batet, Clara Fabregat, Sílvia Martínez, Jordi Soler
Professorat de la franja d’Aprenentatge Globalitzat de 2n d’ESO, a l’Institut Escola Mirades.
