Infància 220
Títol
Autor
Infància en xarxa. Espais de lliure circulació a l’escola 0-3?
Sembla que sense espais oberts on els infants circulen al seu aire no existeixi avantguarda pedagògica. Però tothom hi està d’acord? Hi ha alternatives? Quins fonaments teòrics els sostenen? Què se n’ha constatat amb la pràctica?
Revista Infància
Revista Infància
Editorial. Més diàleg
El darrer trimestre de 2017, les actuacions i maneres de fer dels mestres han estat en el punt de mira dels mitjans de comunicació, a causa de les acusacions d’adoctrinament que ha rebut l’escola catalana. Es tracta de denúncies i crítiques, mediatitzades i polititzades de manera molt interessada per part d’alguns que pretenen fracturar el que l’escola ha estat capaç de construir i cohesionar durant les darreres dècades.
Revista Infància
Plana oberta. Compartir sempre és aprendre
En aquestes èpoques sentim a parlar arreu d’innovació, des de les mateixes escoles o instituts fins als mitjans de comunicació i les xarxes socials. Innovar, en el sentit més simple i més complex d’avançar, és un repte que totes les escoles haurien de tenir en ment en els seus projectes educatius.
Eva Sargatal
Educar de 0 a 6 anys. Com s’està transformant l’escola?
Sembla necessari reflexionar molt més del que se sol fer, i promoure la reflexió, encara que sigui a través d’una provocació forta. És el petit granet de sorra que s’aporta al debat sobre un tema tan important com la innovació educativa.
Gino Ferri
Escola 0-3. El concepte d’autonomia en la primera infància: coherència entre teoria i pràctica
Les estratègies que es despleguen en l’abordatge dels trastorns del desenvolupament en la primera infància estan determinades per diferents marcs teòrics que expliquen els processos de constitució del subjecte i especialment del lloc, la qualitat i la significació de les relacions intersubjetives –les interaccions– en la institució d’allò intrasubjectiu. Des d’allí es defineixen objectius i els instruments que es proposen. Aconseguir parcel·les cada vegada més grans d’autonomia es reconeix sempre explícitament o implícitament com un dels objectius.
Myrtha Hebe Chokler
Mans que esperen, paraules que acompanyen
Mans que no es precipiten, que observen abans d’actuar, presents, precises, mans que respecten l’altre per sobre del propi impuls, que escolten i són prudents. Mans que abans de parlar deixen espai perquè el cos de l’infant ens expliqui, ens doni respostes. Mans que s’interessen per l’altre i dansen amb les necessitats de l’altre. Paraules que no ho saben tot, que donen idees, que proposen i ofereixen, no des d’un saber que es creu rotund sinó des de la il·lusió de trobar solucions conjuntament.
Alidé Tremoleda
Ambients de jocs d’art: Teixim colors
Estudiants de l’assignatura Art i Joc a l’Escola. 0-6 anys, del Grau en Mestre d’Educació Infantil de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, en grups, han escollit l’obra d’un artista per elaborar un material didàctic de joc d’art per a infants. Són propostes portades a terme amb l’assessorament d’Assumpta Cirera i Montserrat Rierola, professores del Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències de la Facultat d’Educació.
Irene Alongina, Paula Gabino
Ballar amb trapezis i improvisar a l’aire
«Què és improvisar?», pregunto als infants. Treballo en una escola de teatre i dansa on convido nens i nenes de totes les edats a enfilar-se als trapezis perquè ballin a l’aire. De manera espontània, responen coses com «Fer alguna cosa sense pensar», «Fer el que es vol», «Improvisar és alguna cosa així com temps lliure».
Maica Foch
Entrevista. El joc heurístic. Conversa amb Asun Cumba i M.ª Carmen Iribarren, de l’Escuela Infantil Municipal Haurtzaro de Pamplona
Ja fa més de vint anys que els va seduir la proposta d’Elinor Goldschmied de posar materials diversos a l’abast dels infants perquè experimentin. El resultat és una proposta sempre en procés de revisió, on s’interactua amb els objectes i es descobreixen nombroses lleis físiques i matemàtiques sense la intervenció de l’adult. El joc heurístic, a més, permet a l’adult observar cada infant en la seva individualitat.
Idoia Sara, Alfredo Hoyuelos
Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància
L’any 2016 l’Agència de Salut Pública de Catalunya va publicar la nova guia de Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys), que substitueix la publicada el 2009. Suposa un canvi de paradigma i posa èmfasi en la importància de la lactància materna, la introducció de l’alimentació complementària condicionada pel grau de creixement i maduració de l’infant, reconeixent la diversitat de tècniques i opcions alimentàries de les famílies, com ara el baby-led weaning, les dietes vegetarianes, veganes…
Verònica López, Esteve Ignasi Gay
El conte. Els colors del calendari
Convertir-se en lector de poesia és una activitat molt sana en molts sentits, però és que, a més a més, esperona la inventiva. Proveu de llegir autors que us agradin i, a poc a poc, notareu com se us desvetllen les ganes de compondre també les vostres pròpies peces. Això em va passar a mi llegint la poesia del poeta i pintor Albert Ràfols-Casamada. Si s’escaigués que escriviu alguna cosa a partir d’alguna lectura, no oblideu d’anotar qui i quin va ser el punt de partida. És el millor homenatge que se li pot fer a aquell que ens ha servit d’inspiració.
Roser Ros
LLibres a mans. Llibres a la falda
Aprendre a reconèixer olorant, escoltant, tocant, gatejant, mastegant; expressar-se a través del balbuceig, emetre els primers sons, afanyar-se perquè sonin les primeres tires fòniques; fer-se entendre plorant, rient, somrient, marranejant; bavejar amb l’arribada de les dents, embadocar-se davant l’ampli món; imitar, inventar, experimentar; voler créixer… Aquests són només alguns dels treballs de l’infant durant els tres primers anys de vida. Qui gosaria negar-li el dret a gaudir de bons llibres?
Roser Ros
Títol
Infància en xarxa. Espais de lliure circulació a l’escola 0-3?
Sembla que sense espais oberts on els infants circulen al seu aire no existeixi avantguarda pedagògica. Però tothom hi està d’acord? Hi ha alternatives? Quins fonaments teòrics els sostenen? Què se n’ha constatat amb la pràctica?
Autor
Revista Infància
Títol
Índex. Infància 220
Autor
Revista Infància
Títol
Editorial. Més diàleg
El darrer trimestre de 2017, les actuacions i maneres de fer dels mestres han estat en el punt de mira dels mitjans de comunicació, a causa de les acusacions d’adoctrinament que ha rebut l’escola catalana. Es tracta de denúncies i crítiques, mediatitzades i polititzades de manera molt interessada per part d’alguns que pretenen fracturar el que l’escola ha estat capaç de construir i cohesionar durant les darreres dècades.
Autor
Revista Infància
Títol
Plana oberta. Compartir sempre és aprendre
En aquestes èpoques sentim a parlar arreu d’innovació, des de les mateixes escoles o instituts fins als mitjans de comunicació i les xarxes socials. Innovar, en el sentit més simple i més complex d’avançar, és un repte que totes les escoles haurien de tenir en ment en els seus projectes educatius.
Autor
Eva Sargatal
Títol
Educar de 0 a 6 anys. Com s’està transformant l’escola?
Sembla necessari reflexionar molt més del que se sol fer, i promoure la reflexió, encara que sigui a través d’una provocació forta. És el petit granet de sorra que s’aporta al debat sobre un tema tan important com la innovació educativa.
Autor
Gino Ferri
Títol
Escola 0-3. El concepte d’autonomia en la primera infància: coherència entre teoria i pràctica
Les estratègies que es despleguen en l’abordatge dels trastorns del desenvolupament en la primera infància estan determinades per diferents marcs teòrics que expliquen els processos de constitució del subjecte i especialment del lloc, la qualitat i la significació de les relacions intersubjetives –les interaccions– en la institució d’allò intrasubjectiu. Des d’allí es defineixen objectius i els instruments que es proposen. Aconseguir parcel·les cada vegada més grans d’autonomia es reconeix sempre explícitament o implícitament com un dels objectius.
Autor
Myrtha Hebe Chokler
Títol
Mans que esperen, paraules que acompanyen
Mans que no es precipiten, que observen abans d’actuar, presents, precises, mans que respecten l’altre per sobre del propi impuls, que escolten i són prudents. Mans que abans de parlar deixen espai perquè el cos de l’infant ens expliqui, ens doni respostes. Mans que s’interessen per l’altre i dansen amb les necessitats de l’altre. Paraules que no ho saben tot, que donen idees, que proposen i ofereixen, no des d’un saber que es creu rotund sinó des de la il·lusió de trobar solucions conjuntament.
Autor
Alidé Tremoleda
Títol
Ambients de jocs d’art: Teixim colors
Estudiants de l’assignatura Art i Joc a l’Escola. 0-6 anys, del Grau en Mestre d’Educació Infantil de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, en grups, han escollit l’obra d’un artista per elaborar un material didàctic de joc d’art per a infants. Són propostes portades a terme amb l’assessorament d’Assumpta Cirera i Montserrat Rierola, professores del Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències de la Facultat d’Educació.
Autor
Irene Alongina, Paula Gabino
Títol
Ballar amb trapezis i improvisar a l’aire
«Què és improvisar?», pregunto als infants. Treballo en una escola de teatre i dansa on convido nens i nenes de totes les edats a enfilar-se als trapezis perquè ballin a l’aire. De manera espontània, responen coses com «Fer alguna cosa sense pensar», «Fer el que es vol», «Improvisar és alguna cosa així com temps lliure».
Autor
Maica Foch
Títol
Entrevista. El joc heurístic. Conversa amb Asun Cumba i M.ª Carmen Iribarren, de l’Escuela Infantil Municipal Haurtzaro de Pamplona
Ja fa més de vint anys que els va seduir la proposta d’Elinor Goldschmied de posar materials diversos a l’abast dels infants perquè experimentin. El resultat és una proposta sempre en procés de revisió, on s’interactua amb els objectes i es descobreixen nombroses lleis físiques i matemàtiques sense la intervenció de l’adult. El joc heurístic, a més, permet a l’adult observar cada infant en la seva individualitat.
Autor
Idoia Sara, Alfredo Hoyuelos
Títol
Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància
L’any 2016 l’Agència de Salut Pública de Catalunya va publicar la nova guia de Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys), que substitueix la publicada el 2009. Suposa un canvi de paradigma i posa èmfasi en la importància de la lactància materna, la introducció de l’alimentació complementària condicionada pel grau de creixement i maduració de l’infant, reconeixent la diversitat de tècniques i opcions alimentàries de les famílies, com ara el baby-led weaning, les dietes vegetarianes, veganes…
Autor
Verònica López, Esteve Ignasi Gay
Títol
El conte. Els colors del calendari
Convertir-se en lector de poesia és una activitat molt sana en molts sentits, però és que, a més a més, esperona la inventiva. Proveu de llegir autors que us agradin i, a poc a poc, notareu com se us desvetllen les ganes de compondre també les vostres pròpies peces. Això em va passar a mi llegint la poesia del poeta i pintor Albert Ràfols-Casamada. Si s’escaigués que escriviu alguna cosa a partir d’alguna lectura, no oblideu d’anotar qui i quin va ser el punt de partida. És el millor homenatge que se li pot fer a aquell que ens ha servit d’inspiració.
Autor
Roser Ros
Títol
LLibres a mans. Llibres a la falda
Aprendre a reconèixer olorant, escoltant, tocant, gatejant, mastegant; expressar-se a través del balbuceig, emetre els primers sons, afanyar-se perquè sonin les primeres tires fòniques; fer-se entendre plorant, rient, somrient, marranejant; bavejar amb l’arribada de les dents, embadocar-se davant l’ampli món; imitar, inventar, experimentar; voler créixer… Aquests són només alguns dels treballs de l’infant durant els tres primers anys de vida. Qui gosaria negar-li el dret a gaudir de bons llibres?
Autor
Roser Ros
Títol
Autor
