La implantació del primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals va començar com a Pla Experimental a 2015 en municipis de menys de 2500 habitants. Cinc anys després l’Ordre EDU 67/2020 regula el procediment d’implantació que comença citant l‘article 21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, sobre el dret de totes les persones a una educació de qualitat.
Ens hem preguntat, però quin impacte pot tenir aquesta nova organització pels centres educatius, els equips de mestres, les famílies i sobretot els infants d’un i dos anys?
Desgranar el document legal pot permetre definir diferents formes organitzatives per posar a l’infant el centre de l’acció educativa. Un infant que té uns interessos i uns necessitats específiques, però sobretot uns drets pels quals cal vetllar des de les administracions i també des dels mateixos equips educatius dels centres acollidors.
El decret 21/2023 d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil inclou dins l’article 2 dels principis generals que aquesta etapa ha de promoure entorns i contextos que potenciïn la curiositat natural dels infants i els seus desitjos d’aprendre, adaptant-se de manera personalitzada al seu moment evolutiu i al seu ritme d’aprenentatge, dins d’un clima de benestar que ofereixi oportunitats de joc, moviment, relació, experimentació i descans.
Aquest fragment inclou paraules claus per entendre els matisos del primer cicle d’educació infantil i, per tant, com cal organitzar l’entorn educatiu.
Tot i que l’etapa 0-6 anys engloba els dos cicles, és necessari posar en relleu que l’organització d’un cicle i l’altre no manté massa paral·lelismes dins una sola etapa. La convivència en dos entorns tan diferenciats -i la inclusió del segon cicle dins els edificis i també engranatges de l’educació primària- fan visibles que moltes metodologies i maneres de fer d’aquesta etapa superior han impregnat el cicle d’infantil dins les escoles.
Aquesta afirmació es pot fer visible amb la definició d’un horari escolar poc flexible, les hores de pati, les funcions de les mestres especialistes i un temps, encara fragmentat per assignatures en algunes escoles.
On queda, doncs, l’adaptació de manera personalitzada al seu moment evolutiu i al seu ritme d’aprenentatge (decret citat anteriorment)?
L’heterogeneïtat laboral de personal, amb categories, funcions, sous, horaris i responsabilitats massa allunyades les unes de les altres, condicionen plenament la unitat de l’etapa. Com poden conviure dins un mateix centre professionals amb condicions laborals tan diverses?
L’existència de dos perfils educatius diferents entre primer i segon cicle -mestra i educadora- posa en dubte, de nou, que cal una revisió urgent de les normatives que regulen l’educació infantil.
La unitat només es fa visible en el nou Decret 21/2023 que defineix l’educació infantil com una etapa educativa única, amb identitat pròpia i amb intencionalitat educativa; però no en les funcions organitzatives, laborals o metodològiques.
Les competències específiques
Interpretar quins contextos educatius necessita un infant d’un any o un de dos demana conèixer la seva evolutiva global, tenint en compte els eixos de desenvolupament i aprenentatge de les competències específiques dins desplegament del Currículum de 2023:
- Un infant que creix amb autonomia i confiança demana un entorn on la seguretat i la llibertat dialoguin en tots els matisos, oferint espais per ser i per fer sense massa aglomeracions ni imposicions, dins un temps fluid i quotidià.
- Un infant que es comunica amb diferents llenguatges demana un entorn que li permeti comunicar-se amb tots els llenguatges molt més enllà del verbal. Un lloc on l’escolta sigui real i activa.
- Un infant que descobreix l’entorn amb curiositat demana definir espais estables on la regularitat sigui l’eix de l’aprenentatge, sabent que la repetició i l’assaig-error són eixos fonamentals dins les descobertes.
- Un infant que forma part de la diversitat del món que l’envolta demana una persona de referència que l’acompanyi i el guiï cap a l’exterior, sempre respectant els ritmes propis i les possibilitats reals de cada un dels infants, fugint d’incorporar els més petits en actes grupals de centre pels quals no estan preparats.
Interpretar els matisos
L’ordre que regula el procediment d’implantació del primer cicle als centres rurals detalla que cal dotar l’escola rural d’una organització específica pels infants de primer cicle, amb l’adequació de tot allò que sigui necessari per a aquests infants.
Interpretar les lleis i documents legals recau sempre als mateixos centres educatius, així doncs, posar el focus en les paraules claus pot ajudar a fer-ne una interpretació que vetlli per la qualitat educativa i no pas que provoqui una adaptació d’aquests infants d’un i dos anys a un centre que està pensat i definit per infants de tres, quatre i cinc anys.
Dotar és proveir o equiparar una cosa o persona amb alguna cosa que la millori o la completi.
Adequar: fer-se apropiat, proporcionat i completament suficient a un propòsit o un fi. Ajustar o acomodar: Acomodar disposar de manera que convingui a l’altre, posar al lloc convenient.
Adaptar: conformar-se o resignar-se a una cosa. (Adaptar-se: Modificar el mateix comportament per sobreviure).
Així doncs, dotar el centre i adequar els espais i els temps és l’element indispensable per acollir infants d’un i dos anys dins els centres d’infantil i primària a les zones rurals.
Cada centre acollidor hauria de disposar d’una zona preferentment separada del sistema organitzatiu general de centre per aquests infants, perquè puguin sentir-se atesos com a grup, dins un temps dilatat i lluny de fragmentacions o horaris massa escolaritzats, fent valdre la importància del primer cicle d’educació infantil dins un context de vida quotidiana.
Habitar un nou espai
La validació en el condicionament dels espais ha de garantir el benestar i la seguretat dels infants. Interpretar l’espai com un ambient de confiança comporta entendre’l com un entorn en el qual hi hagi el mínim d’interferències possibles. Un lloc disposat que orienta i facilita l’autonomia de l’infant que es troba encara en un moment en una etapa de dependència davant múltiples situacions.
Definir un espai que permeti el diàleg entre el joc i les atencions a les cures comporta planificar escenaris de joc continuat perquè l’educadora pugui acompanyar a cada infant en moments com posar-se les sabates, mocar-se, rentar-se les mans o canviar un bolquer.
Quina tipologia d’espais s’han d’incloure per a nens i nenes d’un i dos anys?
Al voltant del joc, cal un coneixement molt profund de l’evolució natural d’aquest, confirmant que és útil i és necessari per al desenvolupament infantil, en la mesura en la qual els nens i les nenes en són protagonistes.
El document d’Orientacions del Currículum de primer cicle defineix que l’activitat espontània dels infants és la base dels aprenentatges. Els infants n’extreuen informacions, les comproven i les modifiquen i construeixen així els seus coneixements. Així doncs, la planificació educativa al voltant del joc hauria d’allunyar-se de programar activitats, tallers o projectes que s’allunyin del joc espontani i continuat.
Només el convenciment de la importància del joc en el desenvolupament i l’aprenentatge dels infants farà que la llar d’infants planifiqui el joc com una activitat prioritària, donant-li el temps i l’espai necessari perquè formi part de la vida quotidiana al centre i evitant, així, relegar-lo a la categoria d’entreteniment.
Posar el joc – i no les activitats- al centre de l’acció i la planificació educativa forma part de l’adequació de l’espai als infants d’un i dos anys.
Al voltant de les atencions a les cures quotidianes cal una observació molt acurada allunyada d’estereotips i generalitzacions que permetin entendre a cada infant per atendre’l segons el seu moment evolutiu específic; sabent que dins un mateix grup d’edat hi conviuen infants amb necessitats diverses i que totes han de ser ateses amb el màxim respecte.
La vida quotidiana
Les activitats de la vida quotidiana formen l’eix central de l’ambient educatiu promovent el desenvolupament de les capacitats dels infants. En les activitats de vida quotidiana s’alternen els moments d’higiene personal amb els de joc, de descans i d’alimentació i s’estableix sovint una seqüència d’accions que es reprodueix de forma periòdica. Els infants s’orienten en aquests diferents processos i s’habituen a l’organització específica de cada centre, hi adquireixen els valors implícits que l’equip docent els atribueix, i vivencien des de la primera infància si tenir cura d’un mateix i proporcionar-se benestar és rellevant i positiu per al seu entorn social.
Planificar una organització sustentada en la vida quotidiana permet respectar interessos i necessitats, per això, el document d’Orientacions del Currículum de primer cicle concreta que l’estructura organitzativa és molt important en totes les activitats d’atenció personal. Cal fer-ne una previsió acurada en funció del grup de nens, l’edat que tenen, les característiques individuals, així com de l’organització de les persones de suport al grup classe. L’organització de l’espai concret on es duu a terme l’activitat d’atenció personal, l’organització dels materials necessaris, la planificació de la seqüència concreta faciliten l’acció de la persona educadora i augmenten l’autonomia dels infants. Els infants que no participen de l’activitat han de poder mantenir el seu joc amb els elements de l’aula, evitant situacions d’espera i inactivitat. Si la vida a l’aula habitualment segueix aquest criteri, els infants no necessiten l’atenció de l’adult per continuar en el seu joc.
Les atencions a les cures
La fisiologia d’infants d’un i dos anys és molt heterogènia en la pròpia evolutiva; per tant, definir un espai que les aculli demana una planificació que faciliti el procés d’evolució, maduració i creixement de cada un dels infants i no pas d’un grup en si mateix.
L’adequació, doncs, hauria d’incloure espais pel canvi de bolquers en una zona on l’infant pugui estar estirat de forma còmoda, però permetent-li llibertat de moviment; com també un espai on pugui ser canviat dret respectant al màxim la seva intimitat, però potenciant l’autonomia i l’aproximació a lavabo quan arribi el moment en el que l’infant comuniqui la seva disposició a deixar el bolquer.
Cal pensar en una zona d’aigües on rentar-se la cara i les mans amb una pica a la mida correcta i una aixeta disponible des d’on poder participar. Aquests espais no poden situar-se allunyats de la zona del grup, ja que l’infant encara no és capaç d’orientar-se sol en els espais comuns.
El moment del descans és un moment de gran intimitat que l’infant ha de poder viure amb tranquil·litat, sense imposicions ni abandó. Ha de poder descansar a mig matí si ho requereix com també a l’estona de la migdiada. Per això és important habilitar un espai tranquil amb matalassos dits el mateix espai de referència que permeti poder-lo acompanyar sense haver de desatendre la resta del grup. Acollir-lo en braços en aquests moments pot ser necessari, per tant, cal pensar un espai perquè la mestra pugui asseure’s i acompanyar-lo des de la calma.
Els àpats
L’estona de dinar es considera un moment educatiu per excel·lència en el que l’infant amplia les seves destreses a mesura que creix.
El procés alimentari d’un infant d’un any és molt variable, per tant, caldrà tenir present si s’alimenta de llet materna o d’aliments triturats per fer la transició cap als aliments sòlids en plena concordança amb la família.
L’infant pot fer diferents àpats a l’escola, per això és important que estiguin distribuïts en períodes regulars; donant la mateixa importància a l’esmorzar i el berenar que el dinar, dins una planificació educativa consensuada. Igualment, la planificació de la seqüència i de les persones que intervenen en els àpats és molt important i cal que les seves funcions estiguin clarament determinades, per tal de facilitar que cada infant faci la seqüència al seu ritme. (Currículum i orientacions educació infantil primer cicle).
Adquirir destreses per menjar sol forma part d’un procés lent en el qual l’acompanyament de l’educadora és clau. Fugir d’àpats col·lectius i atendre l’infant de forma individualitzada permet que aquest procés rebi l’acompanyament real que li facilita assolir la confiança per ser autònom. El mobiliari per l’espai dels àpats ha d’adequar-se a les mides de l’infant. Sempre que l’infant seu a una cadira ha de poder tocar de peus a terra i cal evitar col·locar-lo en elements que li impedeixin moure’s lliurement com gandules o trones. Si l’infant encara no és capaç de seure i per tal d’oferir una atenció individualitzada, és important que la persona educadora pugui donar el menjar a la falda als més petits, tal com recomanen les Orientacions del Currículum de primer cicle.
En l’organització d’aquest moment és de vital importància que la persona de referència hi sigui present, oferint seguretat i confiança als infants.
Concretar qui seran les persones que atendran aquests infants durant l’estona de migdia és un element rellevant perquè l’alimentació sigui viscuda de manera positiva per a ells. El diàleg, la coordinació i també la formació que hagin rebut les persones de migdia dels centres educatius d’infantil i primària pot facilitar vetllar perquè aquest sigui un moment plenament educatiu o no.
L’organització del temps
Els equips educatius d’educació infantil han d’organitzar la jornada educativa de manera flexible, en funció d’una programació pedagògica globalitzada i significativa, de les característiques i necessitats dels infants, del respecte als diferents ritmes tant individuals com col·lectius, de les necessitats bàsiques, de les estones de descans dels infants i dels recursos humans i materials disponibles. Tot el temps que l’infant roman al centre es considera una oportunitat educativa. L’organització de la jornada s’ha de considerar una part més de la programació educativa i s’ha d’entendre i organitzar com un element flexible que respecti el ritme natural del procés de descoberta i aprenentatge de cada infant, en un clima de confiança, tranquil·litat i seguretat.(Decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil).
El document legal de 2023 remarca en diversos apartats el valor del temps dins una organització que tingui presents les necessitats específiques dels infants. Conèixer les necessitats dels infants d’un i dos anys demana, de nou, compromís, observació i escolta; per tal de definir-lo fora d’una homogeneïtzació escolar que inclogui l’hora d’arribada, l’hora de fer les activitats, les hores de les especialitats, l’hora del pati, l’hora de dinar, l’hora de dormir, i l’hora de marxar a casa.
Per això, l’ordre EDU/67/2020 inclou el compromís de vetllar perquè el centre adeqüi l’horari habitual a les necessitats dels alumnes de primer cicle. Així doncs, pren gran rellevància una organització del temps que s’orienti al voltant de l’alimentació, el joc i el descans evitant situacions massa col·lectives i aglomeracions en el que la vida quotidiana prengui sentit i significat. L’organització de l’espai i el temps hauria de permetre dinar i descansar dins el mateix espai de referència i amb la persona educadora.
El temps educatiu ha de preveure’s tenint en compte els moments d’arribada i comiat de forma esglaonada i dilatada, comptant amb la presència de les famílies dins l’espai de referència. En la possible entrada de nous infants durant tot el curs, que inclou el document legal de zones rurals, cal preveure processos de familiarització de forma quotidiana, ja que quan els infants compleixen un any de vida podran entrar al centre i conviuran amb infants que facin ja els tres anys.
Aquest fet afegit, posa de relleu la complexitat organitzativa de l’espai, els materials i les zones de joc en una convivència compartida tan diversa.
La persona de referència
L’ordre EDU/67/2020 defineix que entre 9 i 13 infants d’un a tres anys poden conviure en un espai amb una educadora referent.
La diversitat infants i de moments evolutius posen en relleu la complexitat de compartir en un sol grup tan heterogeni 13 infants amb una sola persona. Qualsevol professional amb trajectòria dins el primer cicle, pot corroborar que atendre a 13 infants entre un i tres anys sola és gairebé impossible.
Aquesta Ordre deixa en mans de cada centre definir una organització del personal que posi a disposició del grup de primer cicle una segona persona en funcions de suport o parella educativa que facilitaria l’atenció de qualitat en tots els moments. Això no pot confondre’s amb dotar d’especialistes el primer cicle, ja que no forma part ni del currículum ni de les seves necessitats.
Les funcions de la persona educadora queden molt ben detallades en els documents legals, per això és clau que l’educadora tingui formació específica en primer cicle, ja que serà responsabilitat seva planificar l’espai i el temps, acompanyar als infants i mantenir una comunicació quotidiana amb les famílies.
Els canvis de personal dins el grup dificulten que l’infant visqui la vida quotidiana de forma segura i confiada perquè la persona de referència és la que li aporta la tranquil·litat per desenvolupar-se plenament de manera cada dia més autònoma. Igualment, no és necessari implementar canvis d’espais lligats a les especialitats de forma quotidiana ja que allunya l’infant de conviure en un entorn on el joc continuat sí és central de la seva acció.
Repensar el joc a l’exterior, les festes i les sortides
La socialització secundària de l’infant fora del nucli familiar està entre un i dos anys en una fase inicial que es desenvolupa com a continuïtat de la reafirmació del jo durant el primer i segon any de vida. Conviure amb altres infants no és doncs una tasca senzilla per a l’infant que ha d’aprendre a viure en grup, compartir, esperar i negociar. Preveure espais sense grans aglomeracions permet que els infants visquin un procés de socialització de forma positiva, no imposada ni forçada.
És per aquests motius que cal preveure espais exteriors propis o per a petits grups. Igualment, cal pensar de forma atenta la planificació escolar al voltant de les festes i les sortides, per definir en quins moments poden o no participar-hi sense que la seva vida quotidiana es vegi sobrepassada i no tinguda en compte. És en aquests moments on les famílies poden formar part de les activitats de centre i acompanyar als infants en aquestes noves aventures.
Com a reflexió final
El primer cicle d’educació infantil sempre ha tingut entitat pròpia, tot i formar part d’una sola etapa educativa. Situar-se en edificis petits, independents en usos, organitzacions i funcions, ha permès plena autonomia en la planificació educativa.
La incorporació d’aquests infants en les zones rurals demana una aturada del procés metodològic que s’està duent a terme en alguns centres on nens i nenes d’un i dos anys s’han hagut d’adaptar al funcionament general del centre 3-12 anys, sense cap adequació ni dotació específica per aquests infants.
No es tracta de negar l’evidència de què en moltes zones rurals la incorporació infants d’un i dos anys als centres de segon cicle ha sigut una oportunitat per a les famílies i forma part del dret a l’educació, però l’educació que s’hi ofereix ha de ser de qualitat. I la qualitat implica atendre i vetllar pels drets de tots els infants, els més petits també.
Si els infants han de situar-se dins els centres rurals, cal fer-ho tenint en compte tots aquests factors que faran que aquesta primera experiència educativa pugui ser l’avantsala d’un recorregut positiu dins el marc educatiu català.
Però potser…
Potser aquesta fórmula és un pedaç més al sistema educatiu català, sobretot quan posem la mirada a la primera infància.
Potser la solució – o la clau per poder parlar de qualitat educativa- seria destinar els suficients recursos econòmics a les administracions locals perquè poguessin mantenir viables les seves escoles bressol municipals.
Perquè si apostar perquè els infants entre els 0 i els 3 anys puguin anar a l’escola és un dret que cal preservar, això implica pensar també en qui són i, per tant, què necessiten aquests nens i nenes.
Potser apostar per escoles bressol petites, familiars, properes i sostingudes econòmicament pel mateix Departament d’Educació és el que la petita infància demana i no pas, invents que tenen més riscos que privilegis.
Eva Sargatal,
mestra d’escola bressol, formadora de mestres i secretària de la Comissió Executiva de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
ORDRE EDU/67/2020, de 26 de maig, del procediment d’implantació dels ensenyaments de primer cicle d’educació infantil a les escoles rurals.
DECRET 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil.
Cuurrículum i orientacions educació infantil primer cicle Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, juliol de 2012
