Foto: Alumnat de 4t d’ESO de l’IES Quatre Cantons, amb professorat i membres d’associacions memorialistes, el passat 14 de juny a la inauguració del mural de Roc Blackblock “El pas de les Brigades Internacionals per Barcelona”.
“L’educació en valors cívics i ètics constitueix un requisit necessari tant per a l’exercici crític, actiu i responsable de la ciutadania, com per al desenvolupament de l’autonomia moral i la personalitat de l’alumnat” es diu al Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica (1). I d’això va l’educació en i amb memòria: d’educació en valors, de la formació d’una ciutadania activa i responsable, del desenvolupament d’un alumnat amb criteri moral.
La nostra societat, esperonada per les associacions memorialistes ja des del final de la dictadura franquista –l’Amical de Mauthausen i l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme van estar entre les primeres– ha decidit que és important mantenir i transmetre a les noves generacions la memòria de les greus violacions dels drets humans que es van produir durant la dictadura franquista. A més, el manteniment d’aquesta memòria, que les associacions proposen, entronca amb el preceptiu compliment de les obligacions que la legislació internacional en drets humans ens marca: dret a la veritat, justícia, reparació i, molt especialment quan ens estem referint a l’àmbit educatiu, garantia de no repetició.
El contacte intergeneracional lligat a la transmissió de memòria sempre deixa a l’alumnat amb la sensació que a l’aula ha passat una cosa important, necessària, interessant.
Gran part dels i les mestres, hem estat interessades des de fa molts anys en treballar la memòria històrica a les aules com a una manifestació més del nostre compromís amb la construcció d’una societat millor. Millor perquè no oblida, millor perquè recorda, millor perquè busca la veritat i la defensa en enfront de les tesis revisionistes que falsegen el passat, millor perquè demana justícia pels i les lluitadores antifranquistes i ajuda a reparar moralment a les persones que van lluitar contra la dictadura portant-les a les nostres aules perquè el seu testimoni arribi a un alumnat que les escolti amb respecte. La nostra experiència ens diu que aquest contacte intergeneracional lligat a la transmissió de memòria sempre deixa a l’alumnat amb la sensació que a l’aula ha passat una cosa important, necessària, interessant.
Aquest camí, que molts i moltes de nosaltres ja fèiem des de fa temps, ara, a més, s’ha convertit en una obligació legal. Tant la ja aprovada Llei espanyola de memòria democràtica de novembre de 2022 com l’Avantprojecte de llei de memòria democràtica de Catalunya, que ara està en tràmit parlamentari, contenen obligacions educatives que s’han de complir.
A més, la memòria serveix perquè el nostre alumnat pugui pensar i repensar el seu present i el futur que vol construir. Perquè puguin establir ponts intel·lectuals i afectius entre el que va significar, per exemple, el bombardeig de Gernika, o “la Desbandá”, o l’immens exili que va travessar la frontera pirenaica, que tenim a tocar de mà; amb temes que tant ens preocupen del present com aquesta frontera marítima, que també tenim a tocar de mà, el Mediterrani, que va ser històricament el “Mare Nostrum” de l’imperi romà i que ara una associació ha decidit anomenar “Mare Mortum” per tal de posar-nos ben bé davant dels nostres ulls una realitat tan lacerant.
I, si volem una educació en i amb memòria, disposem ja ara de recursos pedagògics:
- Algunes institucions, com el Memorial Democràtic, el Museu d’Història de Catalunya o ajuntaments com els de Barcelona, Terrassa, Subirats, etc.; també algun sindicat com CCOO (programa CCOOmics), per posar alguns exemples, entre molts d’altres que podríem anomenar, ens ofereixen activitats educatives lligades a aquest treball memorialista que poden arribar a les nostres aules per nodrir al nostre alumnat amb un contacte directe amb l’exterior dels nostres centres.
- Algunes associacions, com l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, l’Amical de Mauthausen, l’Amical dels Antics Guerrillers i l’Ateneu de Memòria Popular, per exemple, també tenen la seva pròpia oferta educativa lligada a la memòria, que, de vegades, va de la mà del teatre en col·laboració amb grups com La Voz Ahogada, Projecte Escènic. D’altres grups lligats al teatre com Donar veu a la paraula també hi col·laboren amb aquest rescat de la memòria que alguns van intentar, durant quasi quaranta anys, que quedés enterrada. I no hem oblidat. Però tampoc hem d’oblidar que encara hi ha partits polítics que volen continuar amb l’esborrat de la memòria de la lluita per la democràcia i contra la dictadura, que tenen els seus votants i les seves propostes de pin parental.
Esperem ajudar al professorat de diverses matèries (això no va només de Ciències Socials i Història) a pensar i repensar conjuntament per tal de reforçar els projectes d’educació en memòria que ja s’estan portant a terme o pensar alguns de nous.
Aquests dies, al curs que oferim a l’Escola d’Estiu, voldríem compartir amb vosaltres totes aquestes idees, esperant que algun centre educatiu s’uneixi als que ja han convertit la memòria en eix del seu projecte de centre, esperant que ajudi al professorat de diverses matèries (això no va només de Ciències Socials i Història) a pensar i repensar conjuntament per tal de reforçar els projectes d’educació en memòria que ja s’estan portant a terme o pensar alguns de nous que col·laborin amb el compliment de l’obligació educativa d’educar en memòria. També esperem que us serveixi per a fer contactes i poder aprofitar l’oferta que hi ha des de les institucions i o des del món associatiu memorialista.
(1) Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica
