Estem fent tard. Segurament el nostre planeta ja fa temps que ha entrat en un compte enrere amb conseqüències, algunes d’imprevisibles i d’altres que ja comencem a tocar amb la punta dels nostres dits. No convé generar alarmes catastrofistes perquè això ens portaria a una passivitat que no faria sinó agreujar el problema. Convé prendre aquesta situació amb fermesa, com si agafessim un bou per les banyes, per provar de fer el possible per començar a revertir situacions que poden contribuir a deixar un planeta millor pels nostres infants.
L’educació és, segurament, una de les eines més eficients per a poder revertir aquesta situació. Des de les escoles ja fa molts anys que s’hi treballa, no és pas una cosa nova! Des d’iniciatives com el foment de la reducció, recuperació i reciclatge fins a altres propostes com les de l’experiència del REMIDA, que a Itàlia ens va obrir les portes pels centres de reciclatge RECREA, que es van posar en funcionament fa anys a casa nostra, el nostre col·lectiu està molt sensibilitzat, preocupat i ocupat per afrontar aquesta temàtica amb determinació.
L’article de la Yayo Herrero vol ser el marc teòric d’aquest sumari, amb derivades que connecten educació amb política, i que acaba fent una crida a la responsabilitat. L’equip conduït per l’Anna Rasteiro, de Portugal, arrodoneix aquest marc teòric aprofundint la idea de com la infància es pot relacionar amb el món en aquest marc de canvi climàtic.
La resta dels articles d’aquest sumari són una mostra d’aquesta pluja fina que arreu dels països del nostre atrotinat continent s’està provant de fer per afrontar aquesta emergència planetària: l’article del REMIDA Bologna; el de l’Emilia Miguez sobre la idea de l’escola amb residu zero; el de la nostra estimada Penny Ritscher sobre el concepte d’ecogastronomia; l’experiència de la Fabiola Mora i en German Llerena sobre educació ambiental.
L’article de la Kristine Fjord i el del nostre amic Gianfranco Staccioli arrodoneixen aquest número amb una mirada fresca on hi ha la paraula dels infants de manera molt més present, perquè els nens i nenes, joves d’avui, són potser els qui més convé escoltar perquè seran els qui viuran més temps en aquest nostre món.
Mestres, no ens deixem endur pel pessimisme que desmobilitza. Aprofitem aquesta situació per incorporar aquesta perspectiva transformadora en cada nostre gest, per petit que sigui, per començar a fer el possible el canvi que hauria de permetre deixar un món millor pels nostres infants.
Marta Guzman i David Altimir