Oferir una educació de qualitat, justes i inclusives, i oportunitats d’aprenentatge per a tothom.
Objectiu 4 de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides
Qui som? El projecte ReMida Bologna_Terre d’Acqua, Centro di Riuso Creativo dei Materiali di Scarto Aziendale, neix el 1996 a Reggio Emilia d’una idea de les escoles bressol i parvularis de Reggio Emilia, conjuntament amb la Fundació Reggio Children, que s’acabarà desenvolupant a escala nacional i internacional donant vida a una xarxa de centres de reciclatge molt important. ReMida, està gestionat per l’Associazione Funamboli, en col·laboració amb Geovest i està també aixoplugat per l’ajuntament de Calderara di Reno. Des del 2012 forma part dels centres de servei i assessorament a la regió italiana de l’Emilia Romagna.
Aquest centre acull materials provinents de la producció industrial i artesanal, que es descarten i no entren a la cadena de comercialització. Aquests materials, que no són exactament de rebuig sinó més aviat aprofitats, malgrat que neixen amb una connotació d’ús ben precisa, tenen unes potencialitats creatives i una flexibilitat que el centre també estudia i aprofundeix per oferir-les després a les institucions educatives, afavorint així la imaginació i el pensament divergent. Amb la mateixa mirada interrogativa i curiosa, també s’acosta als materials naturals per investigar-ne les seves identitats i qualitats sensorials, poètiques, científiques a través de diferents llenguatges expressius i cognitius tant en espais interns com externs. ReMida està acostumada a trobar la bellesa on no estem acostumats a buscar-la, suggerint que aquesta sensibilitat es pot utilitzar com a aproximació al món, convidant-nos a modificar i transformar la matèria a través de la creativitat, entesa com a part fonamental de l’aprenentatge, no com a un do innat, sinó entesa com a la capacitat d’activació i desenvolupament al llarg del temps (Cinque, 2010)Pensem que la creativitat pot ser una de les possibles respostes a la crisi relacionada amb els temes ambientals i la millora de la qualitat de vida.
Des de l’any 2008, el centre participa en la recollida i distribució de materials reaprofitats i en la realització de diferents projectes educatius i formatius dirigits a escoles de tots els nivells, personal d’organismes públics i privats i famílies. Un projecte cultural que pretén desenvolupar, donar suport i investigar l’ètica de la sostenibilitat transmetent valors que poden mirar cap al futur respectant el nostre entorn. És un lloc físic i mental on es promou i es recolza la idea que aquests materials són un recurs, on els que hi entren hi troben material, però també suggeriments, sensacions, curiositats, diversió, emocions, col·laboracions i trobades inesperades.
Els materials aprofitats són coses especials perquè semblen coses, et fan somiar, es transformen amb la imaginació com en els contes, només cal mirar-les d’una altra manera. Lisa, 5 anys
Jo aprofito el paper dels caramels. Anna, 6 anys
Al centre també s’hi organitzen Tallers de recerca, que son contextos on infants i adults són convidats a investigar, comprendre i experimentar els diferents llenguatges expressius i diferents materials, experimentant amb la seva creativitat i posant en diàleg diferents coneixements.
Cada estiu ReMida organitza un casal d’estiu. És justament en el marc d’aquest casal del 2022
on neix l’experiència que recollim en aquest escrit. ESTATE@REMIDA 2022- Despertar la ciutat
Com podem donar a conèixer els objectius de l’agenda 2030 a través de la bellesa?
L’objectiu principal del projecte va ser convidar a la reflexió sobre els Objectius de l’Agenda 2030 per compartir idees, experiències i iniciatives, difondre el coneixement a través de la reinterpretació dels materials aprofitats de la indústria, que poden esdevenir constructors de cultura i promotors del dret a la bellesa.
Creiem que és important implicar els infants en la reflexió sobre aquests temes perquè donem suport a la seva competència i la seva capacitat per oferir visions, punts de vista i hipòtesis innovadors i utòpics, que per tant mai són trivials. Els infants ja són ciutadans d’avui i tenen dret a participar en la co-planificació i adquisició d’una consciència, coneixement i competència cada cop més gran per al desenvolupament d’estils de vida més sostenibles. Per això també s’han implicat en el disseny de noves instal·lacions possibles per situar-les als carrers de Calderara di Reno, transformant així els residus i materials aprofitats en un recurs per convidar els vianants a reflexionar sobre com la sostenibilitat ens pot ajudar a sentir-nos part activa d’una comunitat.
Si volem una generació que tingui cura del medi ambient, de la ciutat on vivim i viurem, del món del qual serem ciutadans planetaris, cal fomentar una relació profunda amb el món que ens envolta (Smith, Schwartz, 2004) D’aquesta manera aprenem que no estem separats del que ens envolta, sinó participants actius del seu propi procés i de la seva evolució: “Crec que no es pot tenir cura d’una cosa que pertany al món si no ho observem a fons” (ibid.)
A través de diferents accions podem donar suport i fomentar l’exploració dels infants, però per fer-ho és important que l’adult, en primer lloc, es posi a prova. Un adult que ha viscut aquests processos és un adult capaç de captar pistes d’aprenentatge en les activitats dels infants, que afavoreix l’exploració científica, que sap copsar els seus descobriments, que sap observar la transformació que experimenten els materials al llarg del temps, que sap plantejar preguntes, que respecta els temps que la mateixa natura ens suggereix, reconeixent la importància de l’espera.
Hem configurat, doncs, contextos que podrien ajudar a traspassar la frontera per teixir relacions i treballar el respecte a un mateix, als altres i als éssers vius en general, per així sortir del nostre antropocentrisme, promoure bellesa, lluitar contra la pobresa educativa a través d’ella, perquè la bellesa és un dret. Per fer un seguiment de les diferents exploracions realitzades durant les setmanes hem elaborat un plànol de la ciutat de Calderara di Reno, uns materials que podrien servir com a contenidors per facilitar les recollides, diferents suports per a la disposició de les troballes, quaderns fets amb diferents papers, lupes i alguns llibres. El casal d’estiu va acollir 20 infants i joves de 4,5 a 12 anys i els temes setmanals es van dividir per objectius de l’agenda 2030. A continuació us expliquem algunes de les històries, accions i idees desenvolupades pels infants en aquest sentit a la focus del tema setmanal. Sabem que no poden ser exhaustius del que hem aconseguit juntament amb els nens en aquelles setmanes, però esperem que les imatges fotogràfiques relacionades amb els textos puguin oferir una visió general i suggerir noves sol·licituds i camins de recerca.
Objectiu 12: reutilitza, redueix, recicla responsablement.
EMERGÈNCIA! UNA REIXA TRENCADA!
Passejant per Calderara, els nens troben una reixa trencada i mal cuidada. Amb l’ajuda dels seus kits, mitjançant mesures i algunes proves, decideixen que volen reparar-lo amb materials reaprofitats.
De tornada a ReMida, en Davide i la Chiara es van posar a treballar per reparar la reixa trencada. De fet, van aprendre a utilitzar el ganxet, que els va ajudar a construir llargues cadenes de tela de ferralla. “Hi ha un forat a la xarxa, es pot reparar introduint materials!” (Chiara).
L’endemà, tornats al lloc d’interès, els nens van lligar totes les cadenetes que havien construït, anant a reparar la reixa trencada, donant-li una nova identitat colorida.
Objectiu 15: protegir i conservar la biodiversitat entre cel i terra.
Què vol dir biodiversitat? A partir de la lectura d’uns llibres, vam enviar les noies i els nois a dissenyar i fer un animal extingit reutilitzant unes peces de fusta. Un cop creat l’animal, es van traçar els contorns de les formes a una làmina, es va acolorir la pell mitjançant la tècnica del frottage utilitzant materials amb diferents superfícies texturades, finalment es va escriure una descripció de l’animal: nom de l’espècie, hàbitat, l’alimentació, per què es va extingir…
A través d’aquesta experiència, els nens i nenes han entès perfectament alguns dels motius que han provocat l’extinció d’algunes espècies: ús de pell/plomes per a la roba, ús d’altres parts per a ús culinari, explotació amb finalitats de mercat, protecció del bestiar i, poc adaptabilitat al context.
Cosa significa biodiversità? Partendo dalla lettura di alcuni libri, abbiamo inviato le bambine e i bambini a progettare e realizzare un animale estinto mediante il riutilizzo di alcune forme di legno. Una volta creato l’animale si procedeva a ricalcare i contorni delle forme sul foglio, a colorane la pelle tramite la tecnica del frottage usando materiali con diverse superfici texturizzate, infine si è scritta una descrizione dell’animale: nome della specie, habitat, di cosa si nutriva, perché si è estinto.
I bambini e le bambine attraverso questa esperienza hanno compreso pienamente alcune delle motivazioni che hanno causato l’estinzione di alcune specie: utilizzo della pelle/piume per l’abbigliamento, utilizzo di altre parti uso culinario, sfruttamento per fini di mercato, protezione del bestiame e , poca adattabilità rispetto al contesto.
Objectiu 11: la ciutat sostenibile
Un matí parlant amb els nens i nenes sobre el tema de la ciutat, va sorgir que per a ells la ciutat és un lloc on els elements naturals han de conviure amb els edificis fets per l’home. També va sorgir una conversa interessant sobre el cel, i es va decidir recórrer la ciutat de Calderara amb uns materials que poguessin actuar com a filtres fotogràfics per modificar i renovar la nostra mirada i la dels vianants. Us deixem el diàleg en qüestió nascut en el moment de trobada al matí:
Una ciutat està formada per cases, arbres i monuments, parcs i botigues com gratacels, tots units, també té molts carrers, molts, la ciutat és força gran. Com Nova York i Bolonya. (Emma i Nikolas),
Calderara és un poble potser (Alex)
És un poble petit perquè és un poble petit (Stefanos)
En un poble petit, tothom es coneix, així que si fas alguna cosa no tan bona, tothom ho coneix, però no a la ciutat (Chiara)
La ciutat és un conjunt d’àtoms (Emma)
A la ciutat hi ha places, centres comercials, escoles, arbres, cinemes, colònies, banys, teatres, natura, camps de futbol. També hi trobes gent!
Però els arbres, les flors, el cel són importants en una ciutat?
Sí, sinó no podríem respirar. El cel és blau perquè reflecteix l’aigua del mar (David)
I aquí a Calderara no n’hi ha de mar!
I el cel blau significa que l’oceà és tan gran que es reflecteix fins i tot on no hi ha oceà (David)
El cel sempre seria blau, s’aclareix perquè està molt amunt, és el sol el que l’aclareix,
El cel és espai, després el sol il·lumina el cel.
I a la nit?
La lluna és una mica més rígida que el sol i rep la llum del sol a la nit. Es posa al davant seu. (Chiara)
Cada matí, durant el casal d’estiu, començava la recerca de residus (ara sí) al parc Taccoli, adjacent al centre ReMida: bosses de patates fregides, ampolles, màscares, petards, cigarrets, globus d’aigua, xiclet. Netejar les escombraries a la natura és sobretot una immersió en profunditat en el patró de consum de cadascun de nosaltres. Com se senten els nens després de netejar el parc de les escombraries?
No m’agrada perquè si uns cuiden el món i els altres tiren els papers a terra en mig minut, de què serveix? (Emma)
Quan els veig crec que està brut, crec que algú és maleducat, perquè si no ho fes, el parc no estaria brut. Les fulles són una cosa, per exemple a la tardor cauen les fulles però no pots pas renyar els arbres.. després ve el vent i se’ls emporta (Emma)
Llavors les fulles no contaminen, es fonen! (Thomas)
A més, pensem en què podem fer concretament en la nostra vida diària per resoldre aquest problema: “si us plau sigueu amables, tingueu respecte, si no trobeu un contenidor, poseu les escombraries a la butxaca […] no llenceu coses a terra perquè la natura no vol brutícia (Camila)
Intentem transmetre cura i atenció als espais que ens envolten, fins i tot als infants que viuen una experiència amb nosaltres. Tots podem esdevenir ciutadans actius i més conscients, cada petit gest pot marcar la diferència. També hem creat una instal·lació, a partir de la recollida de globus trobats al parc per conscienciar sobre la contaminació per plàstics. I si un dia les úniques flors que queden a la terra fossin només de plàstic? També hem parlat de Greta Thunberg, una activista sueca molt jove i, després d’escoltar les seves paraules i mirar junts les fotos de les manifestacions de “Fridays For Future”, hem creat el quadern d’eslògans per a la Terra, on hi hem recollit totes les propostes de les noies i noies del casal d’estiu. Alguns s’han transformat en pancartes, fetes sobre tela, cosint a mà els escrits i els gràfics. Finalment, aquests es van convertir en els protagonistes d’una manifestació pacifista que vam realitzar juntament amb els infants als carrers de la ciutat, per fer sentir la nostra veu i conscienciar els ciutadans sobre temes importants per a nosaltres i per al nostre planeta, entre els quals :
No contamineu, només cal voler-ho
Com més arbres plantem, més bé estem
Tanca l’aixeta, obre la teva ment
Objectius 10 i 16: igualtat en la diversitat per a una societat més justa
En què som iguals però tots diferents i únics alhora? Què ens fa diferents?
Ens vam observar, vam estudiar amb llum, vam fotografiar, ens vam descomposar i ens vam recompondre. Combinant els detalls de les nostres cares, van néixer moltes criatures noves i originals de fantasia i metamorfosi. Després ens vam descomposar i recompondre una vegada més i finalment vam crear un vocabulari visual especial: de quantes maneres pots dir-te? Com observar-se a un mateix i als altres deixant imatges estereotipades? Els materials de rebuig o aprofitats poden facilitar la comprensió i el respecte a la diversitat? Per iniciar la reflexió sobre el tema de la identitat, hem començat per la lectura d’uns contes il·lustrats i hem treballat, amb el llenguatge gràfic-pictòric, una part del cos que pot ser metafòricament símbol de la nostra identitat: el rostre.
Objectiu 14: H2O, fórmules per a la defensa i protecció del fons marí
Reflexionem juntament amb les noies i nois del casal d’estiu sobre el tema de l’aigua. Com es fa? Quants tipus d’aigües coneixem? Quines criatures viuen a l’aigua? Per què és essencial per a nosaltres?
Hem creat paisatges marins per jugar al taller i ens hem perdut per la ciutat per centrar-nos en aquest element. Cada dilluns al matí hi havia un mercat a Caldera di Reno: així que vam decidir convidar el veïnat a fer un petit joc sobre el temps que triguen a degradar-se els residus a l’oceà amb una taula que els nens portaven. Al final de les respostes, se’ls va donar un paquet de “bombes de llavors” per llançar o plantar als jardins, per agrair-los el seu temps. També es va crear un joc de taula, inspirat en els Monopoli i el joc de l’oca, amb una temàtica de sostenibilitat i protecció de l’ecosistema marí. A través d’uns materials de rebuig, els infants del grup han pogut dissenyar i després crear JO’-NO-PLÀSTIC: a través del joc, els infants reflexionen i reflexionen sobre les accions POSITIVES per a la protecció del planeta i les accions NEGATIVES que el posen en perill, creant premis per als primers i penyores per als segons, que et fan moure cap endavant o cap enrere en el joc.
Aquest projecte ha generat una forta participació i implicació dels nois i noies presents a ReMida, no només a nivell sensorial, a través dels seus cossos en els entorns, els seus ulls, les seves orelles, les seves mans, sinó sobretot a nivell mental, fent reflexions profundes, preguntes concretes, debats que esperem hagin alimentat la curiositat, la passió, la cura, el respecte, la bellesa i la sostenibilitat en el seu coneixement del món, sobre el món i pel món.
Associació Funamboli/ReMida Bologna_Terre d’Acqua
BIBLIOGRAFIA
Cinque, M. La creatività come innovazione personale: teorie e prospettive educative. Italian Journal of Educational Research, (5), 95-113, 2010.
Smith, K., Schwartz, M. “Bricolage, cortometraggio. L’esplorazione e la scoperta”. In Apprendere Con…, (I)1. Roma:Anicia, 2004.
Tessaro, G., Il museo immaginario. Carthusia, 2015.
Fulford, J., Shopsin T., I colori che non ti aspetti. Franco Cosimo Panini, 2018.
Scalcione, M, Un colore bellissimo. Minibombo, 2018.
Köhler, R., “Possiamo cambiare il mondo. Educazione civica raccontata ai bambini. Mondadori. 2021
Quarello, S., Alcini A., Estintopedia. Le Sinapsi, 2022
