Ha plogut molt des que, un 25 de novembre, les tres germanes Mirabal: Patria, Minerva i Maria Teresa fossin brutalment assassinades, per ser dones i activistes.
Seixanta-tres anys després continuem recordant-les. El 25 de novembre -Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones-, és un dia de denúncia i de reclamació de polítiques reals per a l’erradicació d’aquesta xacra omnipresent arreu.
Mentrestant, creixen els discursos negacionistes on els agressors troben estímul i impunitat per continuar exercint tot tipus de violències. Violències, que, malauradament, si revisem les estadístiques, van en augment: 51 víctimes mortals a l’estat espanyol en el que portem d’any, una xifra que ja supera la totalitat del còmput del 2022.
La violència masclista es manifesta en tots els àmbits de la societat. De manera explícita a través dels feminicidis, les agressions i l’assetjament sexual, el tràfic de dones i nenes amb finalitat d’explotació sexual, en els conflictes armats amb la utilització de segrestos i violacions com a estratègia bèl·lica o de manera simbòlica tolerada, normalitzada i silenciada.
I si ens centrem al nostre àmbit, educar per erradicar les violències masclistes encara continua sent una tasca urgent. Dissortadament, el Departament d’Educació encara no ha fet una aposta ferma i contundent per treballar en aquesta direcció i la proposta de la nova figura COCOBE, està portant més problemes que solucions als nostres centres educatius. Si a la inacció de l’Administració hi sumem les propostes escandaloses d’alguns mitjans audiovisuals públics, com ara Generació Porno, avui més que mai reivindiquem i exigim una educació sexual integral des dels zero anys fins a l’edat adulta, amb perspectiva feminista, basada en la diversitat de cossos, d’orientació del desig, d’identitats de gènere i centrada en la cura i el plaer.
Amb motiu del 25N, a bona part dels centres educatius hauran treballat per preparar cartells, gràfics com l’iceberg de la violència, els diferents tipus violències masclistes que patim, etc. En alguna escola l’alumnat haurà escrit els seus pensaments en relació amb la necessitat dels bons tractes i el rebuig a la violència relacional, en algun institut l’alumnat de la comissió de gènere haurà fet una dinàmica per visibilitzar totes aquelles violències masclistes que no són la punta de l’iceberg. Es tracta d’alumnat que ha pres consciència de com la violència estètica ens afecta diàriament, es tracta d’alumnes i de professorat que s’oposen radicalment a la violència masclista. Hem de recordar que, la feina i l’acompanyament que aquestes iniciatives comporten sovint són fruit de la bona voluntat i predisposició d’algunes docents i d’una part de l’alumnat.
El nou currículum posa èmfasi en la perspectiva de gènere, n’és un dels sis vectors que s’han de treballar de manera integral, per tant, és fàcil pensar que per fi se situa la coeducació en una posició rellevant i no residual. De fet, al darrer concurs d’oposicions, van ser molts els tribunals que van preguntar a les persones aspirants com pensaven treballar la perspectiva de gènere a l’aula. Però, una vegada més, les polítiques de la Generalitat no han comptat amb la complicitat de feministes expertes en el tema i el resultat és que són insuficients en el millor dels casos, quan no directament inoperants. Per aturar la violència, no cal només fer-la una prioritat discursiva, calen recursos, formació de totes les instàncies i, sobretot voluntat política decidida i efectiva. Cal també, la introducció de la història de les dones en els currículums, tal com ja preveia la LEC, per tal de resignificar la genealogia femenina en tots els àmbits: artístic, científic i social.
Aquest 25N tornem a dir prou davant les violències masclistes i reclamem mesures efectives per prevenir-les a tots els centres educatius. Tornem a demanar al Departament d’Educació que faci una aposta radical i valenta perquè tots els centres tinguin un PEC feminista amb formació de qualitat per al professorat, per abordar els nous currículums i per acabar amb les violències masclistes a totes les escoles i els instituts.
