Per al cervell, llegir és una activitat molt complexa. Però, tanmateix, l’hem convertida en imprescindible. Un cop hem après a llegir, i especialment si la lectura ens produeix sensacions de gaudi, no ens adonem d’aquesta complexitat.
Text de David Bueno i Torrens
Fundador de la Càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st
i coautor del llibre Els beneficis de la lectura en veu alta
No hi ha cap estructura al cervell que, per ella mateixa, estigui adaptada a la lectura. Tenim zones que s’han adaptat evolutivament a aprendre, generar i entendre el llenguatge oral; a interpretar les imatges que veiem; a generar un ventall d’emocions complex; a reflexionar i a decidir; a poder tenir empatia, etcètera. Però llegir és una activitat tan recent per a les persones que no hi ha cap àrea del cervell que s’hi hagi adaptat. El primer alfabet té només uns 5.000 anys d’antiguitat, i l’evolució és un procés molt més lent, de dotzenes o centenars de milers d’anys.
Aprendre a llegir implica reciclar zones del cervell perquè facin unes funcions diferents a les quals s’han adaptat a través de l’evolució, i fer que es connectin entre elles d’una manera que, de forma natural, no ho farien. I això és complex. El cervell humà és molt plàstic i mal·leable, i per tant, permet perfectament bé fer aquestes connexions, però li cal un esforç important. I cada vegada que llegim, ens cal connectar tota aquesta xarxa de connexions.
Tothom acaba aprenent a llegir (llevat que hi hagi algun tipus de diversitat funcional), a reproduir els sons que hi ha a les grafies que utilitzem per escriure les paraules que, convenientment encadenades, formen les frases, els paràgrafs i els textos. Però llegir és molt més que això: és entendre què diuen les paraules, les frases i els textos, i comprendre quin és el missatge que codifiquen, sovint de manera no literal, llegint entre línies. I també hauria d’implicar gaudir d’allò que es llegeix, com un acte en si mateix.
En aquest context, llegir en veu alta és una aproximació útil per facilitar l’aprenentatge de la lectura a qualsevol edat, incloent-hi els infants, i per comprendre amb tanta plenitud com sigui possible el missatge que codifiquen, també a l’adolescència, la joventut i l’adultesa. Sense oblidar, per descomptat, el gaudi pel simple fet de llegir. El motiu és molt senzill: llegir en veu alta implica fer-ho a través de molts més sentits.
Qualsevol informació i qualsevol aprenentatge arriben al cervell a través dels òrgans dels sentits, els quals el transmeten a les àrees pertinents del cervell, segons cada sentit i el tipus d’informació rebuda. Un bon ús sensorial contribueix a afavorir aprenentatges més eficients i una millor interpretació de les informacions que reben. Tradicionalment s’ha dit que tenim cinc sentits: vista, oïda, tacte, olfacte i gust. Però en realitat en tenim més. La propiocepció és el sentit que ens dona informació sobre la posició relativa de les diferents parts del cos, i la interocepció ens indica quin és l’estat intern dels òrgans. Són dos sentits tan importants com els altres, atès que qualsevol informació o aprenentatge sempre l’interpretem en relació a nosaltres mateixos.
En el cas dels infants, neixen amb tots els sentits actius, però al cervell li cal aprendre a gestionar-los conjuntament, a integrar-los per tenir una percepció unificada de l’entorn. Llegir per un mateix, de manera interna, utilitza bàsicament la vista. Llegir en veu alta implica no només la vista, sinó també l’oïda, i molt probablement la propiocepció i la interocepció, atès que sovint va acompanyat de moviments de les mans, d’expressions facials i, fins i tot, de canvis al cos sencer. També permet compartir amb més facilitat les emocions que ens genera allò que estem llegint amb altres persones. I, si ho propiciem, contribueix a fer que reflexionem de manera compartida i raonem sobre el significat del text que estem llegint.
Llegir en veu alta pot contribuir a aprendre a llegir millor, a fer que siguem més crítics, creatius i empàtics
Dit amb altres paraules: la lectura en veu alta activa moltes més zones del cervell que la lectura silenciosa. Per descomptat, podem llegir interiorment fent servir tots aquests sentits, reflexio-
nant sobre què estem llegint i vivint les emocions que ens produeix el text. Però el fet de fer-ho en veu alta ens ho facilita, gairebé ens hi obliga. Utilitzar més zones del cervell implica afavorir la comprensió del que es llegeix, atès que hi ha més elements interconnectats que aporten experiències prèvies, raonaments i estats emocionals, que fan la lectura més completa, i l’experiència de llegir més enriquidora. Per això, un lector que gaudeixi de què llegeix i a qui agradi reflexionar i comprendre amb profunditat allò que està llegint, sovint reprodueix dins seu els sons, les paraules, les frases i els paràgrafs, en una mena de lectura en veu alta silenciosa. S’entreté a gaudir de les emocions que li genera, i aprofita els estímuls que li produeix per reflexionar.
Tot això s’aprèn vivint-ho, i aquest és un dels beneficis més importants de la lectura en veu alta. De manera resumida, llegir en veu alta pot contribuir a aprendre a llegir millor, a crear vincles i confiança, a facilitar l’escolta activa, a contribuir a fer que siguem més crítics i creatius, a estimular l’empatia, a viure i sentir els estats emocionals i, per damunt de tot, a apassionar-nos per fer apassionar.
