L’Associació de Mestres Rosa Sensat ha organitzat una trobada aquest dimecres 7 de novembre per parlar amb els representants destacats de cada branca de la comunitat educativa sobre les conclusions de l’informe MIF. El debat s’ha centrat en tres aspectes especialment controvertits en l’informe: el pràcticum amb residència, el diàleg entre escola i universitat, i la creació d’un cos únic de docents.
Per iniciar el debat, el coordinador de l’informe MIF, Enric Prats, ha aclarit la confusió generada per la proposta d’un màster intensiu resident, del qual s’ha dit equivocadament que seria «un MIR per als docents». La proposta del màster intensiu resident forma part d’una proposta de canvi de model de base, fonamentat en la flexibilitat, tant en l’entrada als estudis de magisteri com en la seva organització i en la sortida de cara a la incorporació a la professió. Prats afirma que «cal que hi hagi moltes passeres per facilitar la transferència d’interessos entre itineraris» i ha destacat que professors universitaris, experts i treballadors del Departament d’Ensenyament hagin col·laborat en l’elaboració d’aquesta proposta.
La pedagoga i investigadora en formació de mestres Pilar Benejam ha opinat que s’ha de replantejar el procés de tria dels docents que han de formar mestres a les universitats. El criteri, segons Benejam, per esdevenir formador de formadors no pot ser el nombre de publicacions en revistes d’impacte, sinó la capacitat pedagògica del docent. En paraules de la pedagoga, «no pot ser que un professor universitari sigui formador de futurs mestres sense haver trepitjat una escola». Per altra banda, «calen entrevistes d’accés als estudis d’educació, que tinguin en compte el domini de la llengua dels aspirants, així com la seva cultura general», ha afegit.
La sociòloga Marta Comas, directora de l’Àrea d’Innovació, Programes i Formació del Consorci d’Educació de Barcelona, ha posat de relleu la necessitat de revisar amb franquesa l’accés a la professió dels futurs mestres: «La qualitat de l’educació depèn dels seus professionals. Cal ser valents, debatent com ha de ser l’accés a la professió i acceptant que no tothom val per ser mestre.» Comas coincideix amb Benejam en la necessitat de fer entrevistes d’accés als estudis, així com en el valor d’un pràcticum de qualitat per als futurs mestres. Amb aquest objectiu, segons subratlla, «cal que es busquin centres de referència en termes de formació de futurs professionals, que tinguin una certa cultura de centre i que estiguin oberts a la reflexió i la formació continuada». Comas ha puntualitzat també un punt de fricció amb altres entitats, especialment sindicals, que és la proposta de fer el pràcticum a través d’un màster. Si es fes aquest canvi, segons Comas, «caldria assegurar-se també que tothom qui vulgui hi pugui tenir accés, perquè en cas contrari només persones de classes mitjanes i altes podrien esdevenir mestres».
Natàlia Mayor, professora d’Educació Secundària i membre del Consell de Formació de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, ha posat l’accent en la necessitat d’establir vies de coordinació entre secundària i universitat que actuïn una mica com les que hi ha entre infantil i primària, i primària i secundària. Abans de res, comenta Mayor, «necessitem fer una reflexió profunda sobre el model d’escola que volem».
Maite Pujol, mestra d’Educació Infantil i professora de la UVic, ha valorat positivament l’informe MIF i ha destacat la necessitat de portar les accions descrites a la pràctica. Quant als perfils del professorat universitari que ha de formar mestres, Pujol ha afirmat que s’ha de reivindicar el paper del professor universitari que també exerceix com a mestre: «Això les universitats ho haurien d’establir de forma sistemàtica.»
Toni Tort, doctor en pedagogia i professor de la UVic, afirma que s’ha avançat molt en l’aspecte de la formació de formadors, però que «cal un procés de reflexió acompanyat». Quant a les pràctiques, Tort creu necessari que les pràctiques dels nois i noies siguin part del projecte pedagògic del centre: «Hem d’anar cap a unes pràctiques que siguin útils per al futur professorat, reforçant els acompanyaments a les pràctiques, afavorint que coneguin experiències d’altres països, etc.»
Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, valora que l’informe sigui fruit d’un consens entre diferents actors de la comunitat educativa, i destaca la urgència d’aplicar-ne les accions estratègiques per part de les institucions implicades.
