Perspectiva 423: Els drets dels infants
Títol
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
PISA: Què demanen els infants a l’escola?
Els baixos resultats d’aprenentatge dels infants i adolescents porten a qüestionar-nos què hauríem de fer millor com a societat del benestar que volem ser. Escoltant-los obtenim algunes idees d’acció per orientar els nostres esforços i il·lusions.
Mari Corominas
Entrevista. Jordi Cots i Moner
«Georg Kerschensteiner i Janusz Korczak
són els meus autors de capçalera»
David Puol
Referents. MARTA MATA
Marta Mata i Garriga (1926-2006) no va ser mai consellera d’Educació a Catalunya. El motiu és prou conegut: entre 1980 i 2003 va governar Convergència i Unió i ella, el 1976, es va fer militant del PSC. Però tampoc no va ser ministra d’Educació durant el govern socialista (1982-1996)… Potser per això va acceptar amb tanta il·lusió, al final de la seva vida, de presidir el Consejo Escolar del Estado, un reconeixement a la seva trajectòria, però també un desgreuge…
Xavier Besalú Costa
Experiència. EL FULL D’APRENENTATGE A LA ZER BAIX CAMP NORD
L’objectiu és crear un espai d’escolta activa, que doni veu a l’infant i generi un ecosistema de relacions que nodreixi el procés d’aprendre i que l’acompanyi en les necessitats individuals.
Lorena Holm i Aranda
Propostes d’autor
Sembla que a poc a poc la producció de textos educatius de referència es va normalitzant, un fet que ens enorgulleix i tranquil·litza, ja que sempre i en tot moment els educadors hem de saber trobar temps per aturar-nos i reflexionar. Aquest exercici el podrem practicar a pleret amb els textos que us ressenyem a continuació. Som afortunats!
Joan Portell Rifà
Revista Perspectiva
Títol
Sumari
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
Títol
PISA: Què demanen els infants a l’escola?
Els baixos resultats d’aprenentatge dels infants i adolescents porten a qüestionar-nos què hauríem de fer millor com a societat del benestar que volem ser. Escoltant-los obtenim algunes idees d’acció per orientar els nostres esforços i il·lusions.
Autor
Mari Corominas
Títol
Entrevista. Jordi Cots i Moner
«Georg Kerschensteiner i Janusz Korczak
són els meus autors de capçalera»
Autor
David Puol
Títol
Referents. MARTA MATA
Marta Mata i Garriga (1926-2006) no va ser mai consellera d’Educació a Catalunya. El motiu és prou conegut: entre 1980 i 2003 va governar Convergència i Unió i ella, el 1976, es va fer militant del PSC. Però tampoc no va ser ministra d’Educació durant el govern socialista (1982-1996)… Potser per això va acceptar amb tanta il·lusió, al final de la seva vida, de presidir el Consejo Escolar del Estado, un reconeixement a la seva trajectòria, però també un desgreuge…
Autor
Xavier Besalú Costa
Títol
Experiència. EL FULL D’APRENENTATGE A LA ZER BAIX CAMP NORD
L’objectiu és crear un espai d’escolta activa, que doni veu a l’infant i generi un ecosistema de relacions que nodreixi el procés d’aprendre i que l’acompanyi en les necessitats individuals.
Autor
Lorena Holm i Aranda
Títol
Propostes d’autor
Sembla que a poc a poc la producció de textos educatius de referència es va normalitzant, un fet que ens enorgulleix i tranquil·litza, ja que sempre i en tot moment els educadors hem de saber trobar temps per aturar-nos i reflexionar. Aquest exercici el podrem practicar a pleret amb els textos que us ressenyem a continuació. Som afortunats!
Autor
Joan Portell Rifà
Títol
Vols comprar aquest exemplar ?
Autor
Revista Perspectiva
Títol
Autor
Columna. L’ESCOLA CATALANA I L’ESPASA DE DÀMOCLES
L’existència de l’escola en català ha estat sempre marcada per les vicissituds històriques que ha viscut el país. També, és clar, pels graus d’oficialitat que ha tingut la llengua, secularment perseguida. Amb l’inici de la democràcia va semblar que, per fi –el parèntesi republicà va ser tan curt com excepcional–, s’assolia la fita de la normalitat. L’empenta de desenes d’organitzacions sociopolítiques, d’entitats vinculades al moviment de renovació pedagògica (entre les quals l’Associació de Mestres Rosa Sensat) i un consens social d’ampli espectre van ajudar a establir durant anys aquesta percepció.
Gerard Furest i Dalmau
Ve a la memòria. l’Institut-escola Ausiàs March, a Sarrià
Alexandre Galí, a la seva monumental Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, explica que en un edifici de Sarrià que havia estat ocupat als jesuïtes s’hi va instal·lar un Institut-Escola, que es va batejar amb el nom d’Ausiàs March. El cos central d’aquest centre va ser destinat a una mena d’escola de ple aire lliure per a un miler d’infants, tots nois, als quals es donava el dinar i el berenar. Diu Galí que era una organització impressionant. Aquests nois, procedents en bona part dels barris més pobres de la ciutat, eren transportats cada dia amb el respectiu braçal –que es pot observar a la fotografia– a l’institut de Sarrià.
Redacció Perspectiva Escolar
Quan jo anava a estudi. L’escola que va passar de les lliçons a les fitxes
La Salle Gràcia va ser l’escola de la meva vida, on vaig passar dels pantalons curts als pantalons llargs, als mateixos anys en què vam passar de Franco a Tarradellas. El meu curs va inaugurar l’EGB i el BUP i vaig veure el pas a una escola que es preguntava què més podia fer pels alumnes, a part de donar-los una preparació acadèmica i uns nivells d’urbanitat i disciplina que mantinguessin alt el bon nom de l’escola.
Gerard Furest i Dalmau
Reportatge. El govern d’El Salvador posa el nom de Banyoles Solidària a una escola
El 23 de maig del 2023 a la comunitat Segundo Montes d’El Salvador (Meanguera, al departament de Morazán), el govern de la República d’El Salvador va batejar un centre educatiu amb el nom de Banyoles Solidària.
Josep Callís i Franco
Observatori Internacional. Malàisia, Formació del professorat per al segle XXI
La colonització de Malàisia per part del Regne Unit ha marcat el seu sistema educatiu. El professorat d’aquest país s’enfronta avui a un gran repte: entendre i abraçar una societat amb diversitat de cultures, religions i ètnies. I això comporta haver de reaprendre l’educació per fomentar la superació dels alumnes.
Vishalache Balakrishnan
Dossier. Els drets dels infants i joves
El segle xx va ser el del descobriment dels drets dels infants. En alguns casos s’hi ha arribat amb lentitud, com per exemple a l’hora d’universalitzar el dret a l’educació. El 1923-1924 es va fer pública la Declaració de Ginebra, el 1959 la Declaració Universal dels Drets dels Infants de les Nacions Unides i el 1989 és l’any de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant. Un text que hauria de ser, com llegireu en aquest dossier, d’indignació i de revolta.
Redacció Perspectiva Escolar
Trencar el cercle de la vulnerabilitat en la infància
Què fa que la vida d’un infant es vegi inscrita en un cercle de vulnerabilitat del qual li és difícil sortir? Aquesta és una de les preguntes principals que des del Síndic de Greuges ens hem formulat a l’hora de redactar l’informe sobre els drets dels infants i adolescents de l’any 2023.
Aida C. Rodríguez
Eglantyne Jebb i la Declaració de Ginebra
La Declaració de Ginebra sobre els drets de l’infant és una de les primeres fites d’un llarg i inacabat itinerari. Redactada per Eglantyne Jebb a Ginebra l’any 1923, en el context del període d’entreguerres, pren actualment un significat renovat davant les imatges dels milers d’infants morts o que malviuen enmig de les bombes i les ruïnes de la Franja de Gaza.
Joan Soler Mata
Una biblioteca ambulant temàtica
Protegir els infants és competència dels adults, però diàriament es manifesta la transgressió d’aquesta norma i la vulnerabilitat de qui no es pot defensar. Poder llegir, sentir, pensar i parlar per construir i impregnar-se d’un discurs democràtic, i ser més solidari, empàtic i crític, és el repte de la MiniBAT de la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que posem a disposició d’escoles i instituts.
Amàlia Ramoneda
L’Arbre dels drets de l’infant
Treballar per projectes és una opció pedagògica que es fa cada vegada més en moltes escoles. Com a exemple, presentem el treball dut a terme pels alumnes de l’Escola Les Pinediques de Taradell, i la gran escultura resultant, creada amb objectes quotidians, que representa els drets dels infants.
David Altimir Sans, Maite Pujol Mongay
Els infants lideren la defensa dels seus drets
Les plataformes de participació infantil són crucials perquè els infants fomentin la consciència dels seus drets, que es reconeguin com a actors socials i que exerceixin la ciutadania, liderant transformacions col·lectives.
Laia Ferrús Vicente
Les futures mestres es ‘desaulen’ i commemoren els Drets dels Infants
El 23 de novembre del 2023 vam commemorar els drets dels infants i vam donar veu a futures mestres d’Educació Infantil de la Universitat de Barcelona i a mestres en actiu en un acte organitzat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat a la sala d’actes de l’entitat.
Núria Lorenzo Ramírez
Reportatge. Ralet, ralet, pica dineret
Durant segles, quan els infants anaven a aprendre de lletra i poca cosa més, la família i el veïnat eren els encarregats de transmetre el patrimoni cultural i lingüístic a les noves generacions. Penso en un aprenentatge no reglat, informal, però d’un valor incalculable.
Judit Grèbol Mora
Han fet història. ANTONI BENAIGES, LA PROMESA DEL MAR
Un mestre català que als anys trenta del segle passat exerceix en un poblet de Burgos i hi aplica un mètode pedagògic francès, la tècnica de Freinet, provoca un gran impacte educatiu i ideològic. Després d’un llarg silenci, es desenterra la història del mestre que va prometre el mar als seus alumnes.
Maria Miquel Sala, Abril Boix Domènech
Semblança. Pep Admetlla o l’anatomia del coneixement
L’escola pública Eiximenis de Girona fa 38 anys que porta a terme un projecte que pretén que tots els alumnes del centre s’embarquin en el viatge de l’educació i en siguin protagonistes. A partir de la geometria i l’anatomia, i amb una eina antiga, el dibuix, desafien les omnipresents pantalles per accedir d’una manera decidida al coneixement.
Pitu Basart
Geografia de l’educació. EL MONUMENT A FRANCISCO FERRER I GUÀRDIA
L’any 1990 es va instal·lar, a l’avinguda de l’Estadi que dona accés al Palau Nacional del parc de Montjuïc –seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya–, una escultura dedicada al conegut pedagog Francisco Ferrer i Guàrdia (1859-1909). Escric Francisco, i no pas Francesc, perquè aquest era el seu nom: no acabo d’entendre d’on ens ve aquesta dèria de canviar els noms de les persones… Francesc i Francisco són dos noms diferents, com ha demostrat Joan-Lluís Marfany a La llengua maltractada. Tornant a l’escultura, és un nu masculí atlètic, en tensió i de puntetes, que alça la torxa de la llibertat amb les dues mans. L’obra és una còpia de Robert Ghysels de l’original esculpit l’any 1911 per l’artista Auguste Puttemans (Brussel·les, 1866-1927), després de la protesta internacional contra l’afusellament de Ferrer, el 13 d’octubre del 1909. Precisament cada 13 d’octubre la Fundació Ferrer i Guàrdia hi organitza una ofrena floral, en la qual participen un bon nombre d’entitats, d’entre les quals l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
David Pujol
Títol
Columna. L’ESCOLA CATALANA I L’ESPASA DE DÀMOCLES
L’existència de l’escola en català ha estat sempre marcada per les vicissituds històriques que ha viscut el país. També, és clar, pels graus d’oficialitat que ha tingut la llengua, secularment perseguida. Amb l’inici de la democràcia va semblar que, per fi –el parèntesi republicà va ser tan curt com excepcional–, s’assolia la fita de la normalitat. L’empenta de desenes d’organitzacions sociopolítiques, d’entitats vinculades al moviment de renovació pedagògica (entre les quals l’Associació de Mestres Rosa Sensat) i un consens social d’ampli espectre van ajudar a establir durant anys aquesta percepció.
Autor
Gerard Furest i Dalmau
Títol
Ve a la memòria. l’Institut-escola Ausiàs March, a Sarrià
Alexandre Galí, a la seva monumental Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, explica que en un edifici de Sarrià que havia estat ocupat als jesuïtes s’hi va instal·lar un Institut-Escola, que es va batejar amb el nom d’Ausiàs March. El cos central d’aquest centre va ser destinat a una mena d’escola de ple aire lliure per a un miler d’infants, tots nois, als quals es donava el dinar i el berenar. Diu Galí que era una organització impressionant. Aquests nois, procedents en bona part dels barris més pobres de la ciutat, eren transportats cada dia amb el respectiu braçal –que es pot observar a la fotografia– a l’institut de Sarrià.
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
Títol
Quan jo anava a estudi. L’escola que va passar de les lliçons a les fitxes
La Salle Gràcia va ser l’escola de la meva vida, on vaig passar dels pantalons curts als pantalons llargs, als mateixos anys en què vam passar de Franco a Tarradellas. El meu curs va inaugurar l’EGB i el BUP i vaig veure el pas a una escola que es preguntava què més podia fer pels alumnes, a part de donar-los una preparació acadèmica i uns nivells d’urbanitat i disciplina que mantinguessin alt el bon nom de l’escola.
Autor
Gerard Furest i Dalmau
Títol
Reportatge. El govern d’El Salvador posa el nom de Banyoles Solidària a una escola
El 23 de maig del 2023 a la comunitat Segundo Montes d’El Salvador (Meanguera, al departament de Morazán), el govern de la República d’El Salvador va batejar un centre educatiu amb el nom de Banyoles Solidària.
Autor
Josep Callís i Franco
Títol
Observatori Internacional. Malàisia, Formació del professorat per al segle XXI
La colonització de Malàisia per part del Regne Unit ha marcat el seu sistema educatiu. El professorat d’aquest país s’enfronta avui a un gran repte: entendre i abraçar una societat amb diversitat de cultures, religions i ètnies. I això comporta haver de reaprendre l’educació per fomentar la superació dels alumnes.
Autor
Vishalache Balakrishnan
Títol
Dossier. Els drets dels infants i joves
El segle xx va ser el del descobriment dels drets dels infants. En alguns casos s’hi ha arribat amb lentitud, com per exemple a l’hora d’universalitzar el dret a l’educació. El 1923-1924 es va fer pública la Declaració de Ginebra, el 1959 la Declaració Universal dels Drets dels Infants de les Nacions Unides i el 1989 és l’any de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant. Un text que hauria de ser, com llegireu en aquest dossier, d’indignació i de revolta.
Autor
Redacció Perspectiva Escolar
Títol
Trencar el cercle de la vulnerabilitat en la infància
Què fa que la vida d’un infant es vegi inscrita en un cercle de vulnerabilitat del qual li és difícil sortir? Aquesta és una de les preguntes principals que des del Síndic de Greuges ens hem formulat a l’hora de redactar l’informe sobre els drets dels infants i adolescents de l’any 2023.
Autor
Aida C. Rodríguez
Títol
Eglantyne Jebb i la Declaració de Ginebra
La Declaració de Ginebra sobre els drets de l’infant és una de les primeres fites d’un llarg i inacabat itinerari. Redactada per Eglantyne Jebb a Ginebra l’any 1923, en el context del període d’entreguerres, pren actualment un significat renovat davant les imatges dels milers d’infants morts o que malviuen enmig de les bombes i les ruïnes de la Franja de Gaza.
Autor
Joan Soler Mata
Títol
Una biblioteca ambulant temàtica
Protegir els infants és competència dels adults, però diàriament es manifesta la transgressió d’aquesta norma i la vulnerabilitat de qui no es pot defensar. Poder llegir, sentir, pensar i parlar per construir i impregnar-se d’un discurs democràtic, i ser més solidari, empàtic i crític, és el repte de la MiniBAT de la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que posem a disposició d’escoles i instituts.
Autor
Amàlia Ramoneda
Títol
L’Arbre dels drets de l’infant
Treballar per projectes és una opció pedagògica que es fa cada vegada més en moltes escoles. Com a exemple, presentem el treball dut a terme pels alumnes de l’Escola Les Pinediques de Taradell, i la gran escultura resultant, creada amb objectes quotidians, que representa els drets dels infants.
Autor
David Altimir Sans, Maite Pujol Mongay
Títol
Els infants lideren la defensa dels seus drets
Les plataformes de participació infantil són crucials perquè els infants fomentin la consciència dels seus drets, que es reconeguin com a actors socials i que exerceixin la ciutadania, liderant transformacions col·lectives.
Autor
Laia Ferrús Vicente
Títol
Les futures mestres es ‘desaulen’ i commemoren els Drets dels Infants
El 23 de novembre del 2023 vam commemorar els drets dels infants i vam donar veu a futures mestres d’Educació Infantil de la Universitat de Barcelona i a mestres en actiu en un acte organitzat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat a la sala d’actes de l’entitat.
Autor
Núria Lorenzo Ramírez
Títol
Reportatge. Ralet, ralet, pica dineret
Durant segles, quan els infants anaven a aprendre de lletra i poca cosa més, la família i el veïnat eren els encarregats de transmetre el patrimoni cultural i lingüístic a les noves generacions. Penso en un aprenentatge no reglat, informal, però d’un valor incalculable.
Autor
Judit Grèbol Mora
Títol
Han fet història. ANTONI BENAIGES, LA PROMESA DEL MAR
Un mestre català que als anys trenta del segle passat exerceix en un poblet de Burgos i hi aplica un mètode pedagògic francès, la tècnica de Freinet, provoca un gran impacte educatiu i ideològic. Després d’un llarg silenci, es desenterra la història del mestre que va prometre el mar als seus alumnes.
Autor
Maria Miquel Sala, Abril Boix Domènech
Títol
Semblança. Pep Admetlla o l’anatomia del coneixement
L’escola pública Eiximenis de Girona fa 38 anys que porta a terme un projecte que pretén que tots els alumnes del centre s’embarquin en el viatge de l’educació i en siguin protagonistes. A partir de la geometria i l’anatomia, i amb una eina antiga, el dibuix, desafien les omnipresents pantalles per accedir d’una manera decidida al coneixement.
Autor
Pitu Basart
Títol
Geografia de l’educació. EL MONUMENT A FRANCISCO FERRER I GUÀRDIA
L’any 1990 es va instal·lar, a l’avinguda de l’Estadi que dona accés al Palau Nacional del parc de Montjuïc –seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya–, una escultura dedicada al conegut pedagog Francisco Ferrer i Guàrdia (1859-1909). Escric Francisco, i no pas Francesc, perquè aquest era el seu nom: no acabo d’entendre d’on ens ve aquesta dèria de canviar els noms de les persones… Francesc i Francisco són dos noms diferents, com ha demostrat Joan-Lluís Marfany a La llengua maltractada. Tornant a l’escultura, és un nu masculí atlètic, en tensió i de puntetes, que alça la torxa de la llibertat amb les dues mans. L’obra és una còpia de Robert Ghysels de l’original esculpit l’any 1911 per l’artista Auguste Puttemans (Brussel·les, 1866-1927), després de la protesta internacional contra l’afusellament de Ferrer, el 13 d’octubre del 1909. Precisament cada 13 d’octubre la Fundació Ferrer i Guàrdia hi organitza una ofrena floral, en la qual participen un bon nombre d’entitats, d’entre les quals l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Autor
David Pujol