Anna Rubiés i Monjonell, donya Anita, era filla del Port de la Selva. Va començar a treballar de mestra a Cassà de la Selva, i va treballar també a Tarragona, Lleida i Barcelona. Va participar en diverses tandes de colònies escolars. El 1916 assistí al iii Curs Internacional Montessori, a Barcelona i, en anys posteriors, va realitzar diversos viatges a l’estranger, com per exemple el que va fer a Brussel·les per estudiar el mètode Decroly. Va quedar impressionada per com estava organitzada l’escola de l’Ermitage, sense assignatures i amb un alt grau de llibertat. L’any 1932 va assistir al Congrés de Niça com a directora del Grup Escolar Ramon Llull de Barcelona i també com a representant del Consell de Cultura de la Generalitat. Va escriure nombrosos treballs, entre els quals destaquem Lectura i escriptura global, La comarca de l’Empordà, El llibre de les bèsties contat als infants, Experiencias didácticas i Aplicación del método Decroly a la enseñanza primaria. En un article, parlant dels centres d’interès, aprofita per a defensar una educació lenta: «Hem de fer fora la pressa, aquesta espècie de febre de fer i dir que els mestres portem a dins, que ens fa atropellar la llibertat de l’infant, que ens impedeix que reflexioni, que observi, que faci allò que realment l’interessa. Una pressa que ens fa autoritaris i absoluts, quan l’escola ha de ser tranquil·la, serena i quieta».
