Fotos: Júlia Moner Hurtado
El dimarts 2 de juliol es va celebrar una taula rodona organitzada per quatre universitats col·laboradores: la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, Blanquerna-Universitat Ramon Llull i la Universitat de Girona. Aquesta trobada, dirigida a estudiants del Grau de Mestre, mestres en actiu i qualsevol persona compromesa amb l’educació, va oferir una oportunitat única per reflexionar sobre la identitat docent, la professió i la vocació.
La sessió va estar moderada per Pep Castillo, professor, tutor de secundària i investigador de la Universitat de Vic. Els participants van ser Teresa Terrades, llicenciada en Geografia i Història, professora de secundària i formadora de docents, i Quim Crusellas, director del festival Nits de Cinema Oriental de Vic, membre del Cineclub Vic des de 1990 i creador de la productora Moviola.
Pep Castillo va obrir la taula rodona amb una reflexió sobre la imatge social que tenim de la professió docent i de les escoles, plantejant la pregunta provocada per aquesta imatge: “Estic fent bé estudiant el màster de Secundària?”. Segons ell, és essencial resignificar què significa ser docent, destacant la importància del perquè ens quedem a la professió en lloc del perquè hi arribem.
- El sentit de la professió
Teresa Terrades va posar l’accent en l’aprenentatge com a dret fonamental, afirmant que l’escola és un espai emancipador on el mestre no només ha de fer classe, sinó també transmetre el desig de descobrir, pensar i voler saber. Quim Crusellas va destacar que el mestre contribueix al sentit comú i crea un entorn de confiança perquè infants i joves es desenvolupin, tot i que va assenyalar que el sistema educatiu sovint no està en sintonia amb el desenvolupament i l’evolució dels joves.
- Trets definitoris
Pep Castillo va subratllar que el que defineix un docent ha de ser la funció educativa i no la matèria que imparteix. Terrades va afegir que la passió, vocació, dedicació, referència i compromís són elements claus que mantenen els mestres en la professió. La professora de secundària va desafiar la creença que els mestres de bressol i infantil tenen més vocació que els d’institut, insistint que hi ha desconeixement entre etapes i que cal trencar aquestes barreres i estereotips dins de la professió.
- Què ens aporta
“Ser docent permet viure experiències genuïnament humanes, establir vincles i relacions molt boniques”, deia Terrades. Continuava destacant la importància de l’autoconeixement i la cura personal en la tasca docent, així com la humilitat necessària per reconèixer que mai acabem d’arribar a allò que ens havíem imaginat.
En conjunt, la taula rodona va oferir una profunda reflexió sobre la identitat docent, destacant la importància de la vocació, el compromís i l’autenticitat en la professió. Els participants van coincidir en la necessitat de crear un entorn educatiu que fomenti el gaudi de l’aprenentatge tant per als alumnes com per als docents, i en la rellevància de sentir-se acollit i recolzat pel projecte educatiu i el claustre, com bé va remarcar en Quim Crusellas.
Aquesta trobada va ser una valuosa oportunitat per a tots els assistents de replantejar-se el seu paper com a docents i de reafirmar la seva passió per l’educació.
