Els petits se submergeixen amb entusiasme en activitats pràctiques que desperten la seva curiositat per aprendre, un aprenentatge sensorial que omple l’univers dels nostres petits de matisos i plaer. La cuina a les aules pot actuar com un agent mobilitzador del canvi, promovent coneixements i aprenentatges a l’escola del segle XXI? Cap altra activitat connecta les persones amb tanta intensitat com la cuina.
Els elevats nivells d’estrès i sedentarisme de la població actual evidencien una notable falta d’hàbits alimentaris saludables en la nostra societat. Les presses i la dificultat per conciliar la vida familiar no contribueixen a una alimentació de qualitat per als nostres infants. Aprendre a menjar bé és una tasca sovint poc valorada, però de vital importància.
Pot la tasca docent aportar alguna cosa rellevant en aquest aspecte? Quines estratègies podem implementar des de l’entorn educatiu per potenciar la independència dels infants en la seva elecció d’aliments?
Aquesta pràctica, ens acompanya des dels nostres ancestres més remots. Els ingredients, la cuina i les tècniques culinàries han teixit la història de la humanitat d’aromes, de gustos i de textures en una fascinant odissea que arriba al nostre present.
El Neolític començava amb un esdeveniment que canviaria la història per sempre més, en aquell moment crucial, la saviesa acumulada al llarg del temps convergia en un descobriment transcendent i monumental! Endevineu de què es tracta? Sabeu de què parlem? L’agricultura!
L’agricultura esdevingué una revolució que ràpidament s’estengué arreu. El sedentarisme i els excedents de les collites, iniciaren poc després, les primeres rutes comercials: la ruta de la seda (unió d’Occident i Orient), la de les Espècies (Europa de l’Índia i Orient cap a Europa), el camí d’Horus (unia l’antic Egipte amb l’Orient Mitjà)… Ingredients, espècies i altres objectes arribaven als llocs més recòndits mai imaginats. Al mateix temps, el flux d’idees, el coneixement i, la incipient tecnologia esdevenia la llavor del que seria molts segles més tard l’actual globalització.
La globalització ens ha acostat al món i ens ha empès amb força més enllà de les nostres fronteres. Com tots sabem, l’era actual està marcada per grans reptes que avui en dia encara no tenen solució. El context actual està plagat de desafiaments que amenacen la nostra supervivència. Quin paper té l’alimentació dels nostres petits en tot això? Quina influència pot tenir l’alimentació dels nostres joves i infants en aquest context?
Moltes llars han vist com l’accés immediat a productes i aliments d’orígens llunyans ha substituït o complementat la seva dieta quotidiana. En moltes cuines, les tradicions culinàries estrangeres han empès fora de les taules els plats més arrelats al nostre territori.
Vivim en una societat multicultural on les diferències, a poc a poc, es van difuminant. A través d’aquest diàleg constant, cadascú va integrant aspectes nous en la seva manera de viure. La cuina pot ser una ocasió per teixir ponts de diàleg entre els nostres alumnes? Això suposa tant una oportunitat per a l’enriquiment mutu com un desafiament important.
La cuina esdevé vincles, mites i espiritualitat que s’ha modelat al llarg de l’existència humana.
Un saber ancestral, teixit generació rere generació és apartat i oblidat, amenaçat en perill d’extinció. La cuina no només és una barreja d’ingredients és una dansa de sabors, aromes, moments, persones, família, símbols i tradicions. La cuina esdevé vincles, mites i espiritualitat que s’ha modelat al llarg de l’existència humana. El per què? i el com? Són preguntes que no es poden respondre de manera simple.
Les receptes tradicionals cuinades per les nostres besàvies i generacions passades estan desapareixent de les nostres taules, el risc de perdre tot aquest coneixement és gran.
Una desconnexió amb el territori es fa evident.
L’escudella i carn d’olla és substituïda pel ramen. Una inofensiva acció que repercuteix de manera substancial en la sostenibilitat del sistema. No només s’importen uns nous ingredients, s’importa una nova manera de cuinar. Una desconnexió amb el territori es fa evident.
Es perd el vincle amb la terra i, el trajecte dels aliments des de l’hort fins a la taula es desdibuixa i empobreix el territori, els agricultors sabedors de la importància d’aquest vincle i pou de saviesa, a poc a poc, abandonen les terres i aquest coneixement es perd.
La logística de distribució dels aliments multiplica els implicats i la taxa de carboni que carreguen en si aquests productes augmenta infinitament. Les xifres i dades de contaminació i canvi climàtic són alarmants.
La cuina és molt més que una combinació d’ingredients, tècniques i coccions, és vida en si mateixa. La cuina i l’elecció dels ingredients esdevé una eina per afavorir accions de protecció del nostre planeta. Una eina per al canvi.
Podrem, com a comunitat educativa, inspirar, promoure i transmetre valors, actituds i accions que protegeixin el nostre territori i el nostre planeta?
