Fotos: Júlia Moner Hurtado
El dimecres 3 de juliol va tenir lloc un diàleg sobre la segregació escolar, igualtat i equitat, amb la participació de dues expertes en la matèria: Lidón Gasull, directora de l’aFFaC i advocada en drets humans, i Marta Comas, doctora en sociologia, educadora social i antropòloga; actualment, responsable de la Unitat recerca i avaluació del Consorci d’Educació de Barcelona.
Marta Comas va iniciar la seva intervenció ressaltant la importància de parlar sobre la segregació escolar, comparant una escola no segregada a Sarrià amb una escola segregada a Vallbona. Va destacar la necessitat de distribuir equitativament la vulnerabilitat, especialment en una societat polaritzada amb un 30% dels infants en situació de pobresa. També va afegir la dada que més d’una quarta part dels nens i nenes tenen pares nascuts fora de Catalunya i Espanya, la qual cosa implica que molts no parlen català ni castellà a casa. Les escoles, segons ella, han de ser un model de diversitat:
“La tendència humana és la d’agrupar-se amb els iguals. Sobretot els que tenen més diners per agrupar-se. On es paga una quota així segur que no vindran ‘aquells que no ens agraden’. Per això costa tant anar contra la segregació, perquè és anar contra corrent. Les polítiques són d’interès general, no particular, per tant, particularment sembla que van en contra.” M. Comas
Lidón Gasull va intervenir afirmant que les escoles són dels pocs espais de socialització forçada que queden per combatre les desigualtats. Va remarcar que sovint es demana a les escoles que resolguin molts problemes socials, mencionant diversos tipus de segregació, no només socioeconòmica o d’origen, sinó també per discapacitat o diferents ritmes d’aprenentatge.
La Marta va detallar les polítiques del Consorci per combatre la segregació, com el ‘pla de xoc’ i el ‘pacte per la segregació’, aprovats fa cinc anys pel síndic de greuges. Va explicar les mesures de detecció de necessitats entre els 150.000 alumnes de Barcelona i la reserva de places per alumnat vulnerable, tot i la controvèrsia que això genera en escoles molt sol·licitades. També va parlar sobre la mobilitat dels alumnes nouvinguts i les estratègies per protegir les escoles que ja han arribat al seu límit de vulnerabilitat.
“Això en 5 anys ha estat una passada. Escoles concertades han passat a xarxa pública. Com a mínim dintre del barri ja no tenim illes de segregació, ara està tot repartit. Són coses que costen: co-responsabilitar-nos tothom per acollir la diversitat” M.Comas
La Lidón va posar èmfasi en la coexistència de xarxes educativa pública i privada/concertada, i que tot i haver millorat l’índex de dissimilitud, podria continuar disminuint a zero.
“Hi ha un dret fonamental que és el principi de llibertat religiosa. Tenim molts alumnes que la seva religió no és catòlica, i se’ls està derivant a escoles catòliques. Amb això hem de ser molt respectuosos, perquè estem vulnerant un dret fonamental. Si quan estem implementant polítiques estem vulnerant drets fonamentals, tenim un problema.” L.Gasull
Lidón va suggerir la supressió del requisit de nacionalitat per accedir a la funció docent com a possible solució per cobrir places i millorar la situació actual. La sessió va tancar amb un compromís renovat per abordar la segregació escolar i promoure una educació més equitativa i inclusiva.
