Tenim el plaer d’entrevistar dues figures clau en el món de la mediació literària i la promoció de la lectura. En primer lloc, parlem amb Guillem Fargas, mediador literari amb una extensa formació acadèmica en Mestre d’Educació Primària i Biblioteca Escolar, i co-condueix el reconegut pòdcast Tàndem sobre literatura infantil i juvenil. A més, és membre del consell de redacció de la prestigiosa revista Cavall Fort i actua com a crític a la revista Faristol.
I amb Marc Alabart, també mediador literari i expert en Mestre d’Educació Infantil i Primària, amb un Màster en Biblioteques Escolars i Promoció de la Lectura. Com a professor associat a la Universitat de Barcelona, se centra en la didàctica de la literatura infantil i juvenil. A més, coordina importants premis com Atrapallibres i Protagonista Jove pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, i és membre del consell de redacció de la revista El Tatano.
- Com valoreu aquesta 59a edició de l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat?
G.F: Cinquanta-nou edicions ja representen un historial impressionant. Quan parlem de la formació de mestres, que és sempre necessària, és fantàstic disposar d’aquest espai per dur-la a terme. A més, amb tota l’oferta diversa que hi ha i la possibilitat d’escollir, trobo que és meravellós. Jo mateix he estat alumne durant molts anys. Em sembla una excel·lent oportunitat per als professionals per continuar formant-se durant aquests dies d’estiu.
M.A: El dia a dia d’una persona que es dedica a la docència és frenètic i potser cada vegada més hi ha pocs espais per aturar-se i reflexionar sobre la pràctica que es fa. Per tant, que hi hagi espais com aquest a l’estiu és realment important i necessari.
- “Dignitat i educació: la revolta d’una escola democràtica” és el Tema General d’enguany. L’escola d’avui és democràtica?
M.A.: És una pregunta complexa. Potser seria molt agosarat per part nostra dir que l’escola, en general, és democràtica, perquè el concepte d’escola implica moltes coses. Sí que és veritat que nosaltres que ens dediquem al món de la mediació lectora sovint parlem de l’escola com un agent democratitzador, en el sentit que a l’escola hi tens tots els infants i, per tant, és una oportunitat que tenim per, d’alguna manera, oferir les mateixes oportunitats. I per tal d’oferir aquestes oportunitats, el que hauríem de fer és oferir-los les eines necessàries perquè, com en el nostre cas, que ens dediquem a la lectura, puguin arribar a esdevenir lectors en un futur.
- Què us va motivar a especialitzar-vos en la mediació literària?
G.F: Els dos hem estudiat educació primària. Durant la carrera te l’exposen i quan veus que té certa importància i el que pot oferir als infants, t’entren més ganes de ficar-t’hi i comences a aprofundir. És un món que a mesura que t’hi vas endinsant, t’agrada més.
M.A: Sí, és d’una vocació personal, diria, i d’una passió per la lectura i pel món de la literatura infantil i juvenil. La tasca de mediació lectora té un valor social.
- Quins són els principals objectius del curs “Tinc un llibre… i ara què”?
M.A: Com dèiem abans, sovint durant l’any no disposem de temps per fer una pausa i reflexionar sobre la nostra pràctica, ni tampoc tenim l’oportunitat de llegir profundament. Per això, creiem que aquest curs és una bona oportunitat per aturar-nos, explorar els llibres amb profunditat i afinar la nostra perspectiva cap a ells. L’objectiu principal d’aquest curs és entendre què podem descobrir en cada llibre infantil i en què ens podem fixar per després poder mediar amb aquests llibres, fer conversa literària i activitats diverses al voltant d’aquests.
- Quins són els ingredients que fan que un llibre per a infants sigui especial?
G.F: N’hi ha diversos. Crec que primer és entendre, sobretot, la manera en la qual s’explica l’autor. I llavors aquí és on comença la gràcia de veure quines diferències hi ha amb cada un. Per a nosaltres, la principal idea és aquesta: un llibre no només destaca pel que explica, sinó sobretot per com ho explica.
L’objectiu d’una pràctica de mediació literària és que els infants puguin agafar una obra i arribar molt més enllà del que hi arribarien per si sols. M. Alabart
- Com creieu que una bona pràctica de mediació literària pot impactar en el desenvolupament global dels infants?
M.A: Considerem que les pràctiques de mediació literària tenen un veritable impacte en els infants quan aconsegueixen que una lectura que haurien fet per si sols arribi molt més lluny gràcies a aquesta pràctica. L’objectiu d’una pràctica de mediació literària és que els infants puguin agafar una obra i arribar molt més enllà del que hi arribarien per si sols. És donar-los eines perquè puguin interpretar els llibres amb molta més profunditat del que ho farien per si mateixos. Pensem que això és important perquè, sovint, parlem del gust per la lectura com una cosa innata, però no és ben bé així. Perquè un infant pugui arribar a gaudir de la lectura i tenir l’oportunitat de convertir-se en lector, necessita que algú l’acompanyi en la descoberta dels aspectes literaris d’un llibre i li permeti sumar mirades a la seva pròpia. Així, se n’adona que el llibre és molt més del que es pensava i és quan realment li pot agradar llegir. És difícil que t’agradi una cosa que veus distant i que no acabes d’entendre.
G.F: Clar, i quan parlem de mediació, la gràcia és obrir tants camins com es pugui perquè cadascú acabi trobant el que li agradi. A més, tots sabem que la lectura té molts beneficis. Per tant, si aconsegueixes fer una bona mediació i que la relació entre l’infant i el llibre funcioni d’una manera o altra, estàs obrint camins que podran ser aprofitats mentre creix i fa la seva vida.
- Com podem avaluar si una pràctica de mediació literària ha estat efectiva?
M.A: La prova definitiva per saber si una pràctica de mediació ha funcionat és preguntar-se si la interpretació de l’infant ha crescut. Sovint, l’impacte de les pràctiques de mediació lectora i literària es veu a mitjà i llarg termini. Nosaltres ho veiem quan conduïm alguns clubs de lectura i observem com les seves interpretacions han crescut i com parlen amb molta més propietat dels llibres que han llegit. Per tant, cal un cert temps per aturar-se i avaluar si les pràctiques de lectura que has dut a terme han funcionat o no. A vegades, tenim una certa pressa per veure si les coses funcionen, però la lectura és precisament una activitat que necessita temps.
G.F: Sí, com moltes coses educatives, al final comences plantant la llavor, i aquesta llavor triga a créixer; no és immediat. Per tant, cal observar i dedicar-se a veure com va evolucionant.
- Quines tendències actuals en la literatura infantil i juvenil trobeu més interessants o prometedores? Tendències en el sentit de gènere, trames, personatges…
M.A.: Penso que un aspecte positiu que estem veient en la literatura infantil i juvenil actual és que cada vegada més els llibres intenten representar diverses realitats del nostre voltant, però d’una manera no alliçonadora i ben integrada dins de la bona literatura. Abans, sovint ens trobàvem amb la intenció de representar realitats familiars diverses, per exemple, posant uns personatges concrets al centre de l’obra, que havia de destacar per ser diferent de l’habitual. Em pregunto, per què no oferir personatges diversos integrats dins de la narrativa sense posar-hi un focus especial? Crec que els llibres actuals intenten anar cada vegada més per aquí.
G.F.: A mi, m’agrada molt el llibre de coneixements, el qual també forma part de la literatura infantil i juvenil i sovint s’oblida. Actualment, estem en un moment en què es publica molt, i dins d’aquesta abundància, ja sabem que hi ha de tot. Tanmateix, estan sortint obres molt ben fetes en l’àmbit del coneixement, que expliquen la realitat als infants. Això és molt xulo i en termes de mediació pot ajudar moltíssim. Per tant, aquest camí també m’interessa molt d’explorar i de tenir en compte.
- Quines tendències veieu en el futur de la literatura infantil i juvenil i la mediació literària?
G.F: Crec que hi ha una clara voluntat per part de molts professionals de formar-se en aquest àmbit, una motivació que potser fa uns anys no existia o no disposava de tantes oportunitats. Avui dia, disposem d’aquesta capacitat de formació i desenvolupament professional com a gremi, la qual cosa ens permet proporcionar una mediació més efectiva als infants i joves.
M.A.: Es publiquen molts i molts llibres, a vegades massa, en el sentit que no tenim prou temps, precisament les persones que ens dediquem a la mediació, de llegir-los i de fer bones seleccions. Per sort hi ha grups com el seminari de bibliografia, d’aquí de l’Associació de mestres Rosa Sensat que elabora el Garbell, que és una selecció dels millors llibres publicats trimestralment, que ens ajuden una mica a filtrar quins valen la pena i quins no. Però realment, una de les tendències que veiem és que es publica molt i llavors costa assimilar tot el que es va publicant.
G.F.: La tendència que ens agradaria, i no sé si serà així o no, és treballar en xarxa i en comunitat amb tots els actors implicats en aquesta mediació: mestres, bibliotecàries, investigadors, mediadors… Seria fantàstic treballar cada vegada més en xarxa per poder compartir i créixer conjuntament.
La tendència que ens agradaria és treballar en xarxa i en comunitat amb tots els actors implicats en aquesta mediació: mestres, bibliotecàries, investigadors, mediadors… G.Fargas
- Com va sorgir la idea de crear el podcast Tàndem?
G.F.: Vam començar a formar-nos, vam acabar el màster i després d’això ens va costar trobar alguna cosa per continuar avançant. Vam trobar que era una manera bastant maca de continuar aprenent, perquè al final entrevistem gent a qui ens agradaria escoltar i li fem les preguntes que ens agradaria saber. Per tant, va sorgir d’aquí: de la necessitat de continuar aprenent i gaudint d’aquest món des d’una altra perspectiva, la del pòdcast, el qual fem amb una altra companya, la Marina Llompart.
- Heu notat un augment de l’interès per la literatura infantil i juvenil gràcies al podcast? Quin feedback rebeu dels oients?
G.F.: El que he notat és que la gent que es dedica a aquest món ha valorat molt que hi hagi un programa sobre això, ja que fins fa poc érem l’únic programa en català dedicat a la literatura infantil i juvenil. Ara, afortunadament, ja n’hi ha un altre. Però el fet que algú parli sobre allò que t’agrada i t’interessa, que convidi gent i pugui entrevistar-la, i que tinguis una hora dedicada a això, és molt valuós. En els grans mitjans, és difícil que es dediqui aquest temps, o almenys, de moment no ho fan. Des del principi hem tingut molt bona acollida, especialment dins dels convençuts o dins del món en què ens movem.
És cert que quan fas formació en aquest àmbit, notes que hi ha gent que escolta el programa i que des que va començar fins ara ha anat creixent en volum. No estem parlant de grans reproduccions, però dins d’un àmbit tan reduït com és la literatura infantil i juvenil, sí que ha tingut cert ressò. La gent agraeix tenir un lloc on poder escoltar allò que ens agrada i això és el que més valorem.
- Per acabar, quins llibres o autors de literatura infantil i juvenil recomanaríeu actualment?
M.A.: Hi ha autors canònics que penso que hauríem de tenir sempre en compte, com: Tommy Ungerner, Maurice Sendak, Chris Van Alsbork, David Weisner… podríem anomenar-ne molts. Pel que fa a la narrativa, hi ha grans clàssics com la Pipi Calcesllargues i tots els llibres de Streetlingren, Roald Dahl, Les aventures de Paddington... També a casa nostra hauríem de tenir en compte bons autors com l’Oriol Canosa, la Muriel Villanueva la Tina Vallès, Xavier Salomon, la Maritxell Martí, que estan fent coses meravelloses i internacionalment estan triomfant.
G.F.: Cadascú calça d’un peu diferent i té el seu gust literari. Jo tiraria sempre per autors humorístics i no gaire bonistes. Però quan parlem de mediació, hem de recórrer als clàssics i també saber aprofitar que actualment s’està publicant molt. Aquest augment en la publicació pot implicar que la qualitat general no sempre sigui la millor, però dins d’aquest volum, hi ha moltes obres bones. Per tant, és important fer una barreja i triar amb cura.
M.A.: Si algú diu “m’agradaria trobar un cert cànon, un camí de llibres que hauria de llegir sí o sí en literatura infantil i juvenil,” llavors hem de recórrer a llibres teòrics, que n’hi ha i de molt bons. Existeixen excel·lents llibres teòrics escrits per grans experts que han treballat en aquest camp, i que ja ofereixen aquests cànons fets. Com dèiem, cadascú té la seva opinió sobre el cànon, ja que és un tema complex, però aquestes seleccions prèvies de llibres són una referència valuosa que hauríem de tenir sempre en compte.
G.F.: Teresa Colomer s’ha de tenir a la tauleta de nit!
