Joan Portell Rifà
Pedagog i docent a la UdG
i a la UAB
La selecció que us presentem és com un basar: hi ha de tot i per a tots els gustos. Hem fet una tria de la nombrosa producció editorial en català sobre temes de pedagogia i educació en la qual desitgem que trobeu resposta a les vostres ànsies de formació, debat i crítica. Potser la producció actual està restringida a massa pocs segells, però els que hi són, esdevenen garantia de qualitat. Seguir-ne les novetats és, doncs, la nostra obligació i deure com a educadors. Som-hi!
Diversos autors (2024).
El CEPEPC des de dins. La força col·lectiva d’una convicció.
Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Amb la coneguda com a Llei CEPEPC de l’any 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya, s’esdevé una fita clau per al desenvolupament de l’escola pública a Catalunya: el transvasament d’un conjunt d’escoles privades i els seus mestres, d’un origen i tarannà únic i comú, i herència de l’Escola Nova, a la xarxa pública. I finalment (!) tenim a les nostres mans un document fidel, rigorós, de consulta obligada, que relata fil per randa aquell procés de transformació. Una fita històrica que, de la mà d’autors que van ser cor, ànima, cames i braços d’aquell Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC), com ara Ricard Aymerich, Gemma Masip, Jordi Maduell o Quim Lázaro, ara en deixen testimoni. Un document necessari perquè l’oblit no s’emporti una de les fites més importants de l’educació a Catalunya del segle xx.
CLAPÉS ARFELIS, Maria; PALOU SANGRÀ, Juli (2023).
Aprendre de l’art.
Barcelona: Associació de Mestres
Rosa Sensat.
Amb el subtítol de Situacions d’aprenentatge a partir d’una proposta artística, el tàndem Clapés i Palou va guanyar el Premi de Pedagogia Marta Mata 2023. El document relata com a partir de la proposta de Desplaçades, un projecte que neix de la mà de Maria Clapés durant les seves estades als camps de refugiats de Grècia, afronta amb originalitat i sensibilitat els desplaçaments infantil forçats. Un programa en què l’art i la literatura es casen a fi de formar l’associació IURTA. Des d’Olot a Barcelona i des d’Alcarràs a Vic, el llibre recull l’experiència de cinc escoles que han afrontat el tema dels infants desplaçats mercès a activitats de caràcter molt divers —des d’un rap fins a una cantata passant per projectes multimodals— que han activat la sensibilitat dels infants d’aquests escoles. Un document curull de sensibilitat.
DESMURGET, Michel (2024).
Feu-los llegir! Més llibres i menys pantalles.
Barcelona: Edicions 62
En un moment en què l’educació és tan líquida, en què el relativisme de les metodologies s’estén com una taca d’oli, sorprèn un títol tan contundent d’un llibre sobre educació. I és aleshores quan, en llegir aquesta magna obra —500 pàgines, de les quals més de 80 són de bibliografia— sobre la importància de la lectura, hom s’adona que potser sí que és necessari fer-los llegir. El neurocientífic Michel Desmurget ens desgrana un seguit d’estudis, d’arreu, en què dona finalment les claus dels beneficis de la lectura en els infants, ja que, com bé diu, «la lectura ens beneficia individualment i col·lectiva per la seva capacitat d’enriquir tots els aspectes fonamentals de la nostra humanitat». Un llibre que aquells que som mestres o pedagogs de ben segur que sabrem complementar amb la dosi d’escola que hi manca.
FERRI, Gino (2024).
Més enllà de la lectoescritpura a l’educació infantil.
Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat (Temes d’in-fàn-ci-a, núm. 80)
hooks, bell (2023).
Ensenyar a transgredir.
Vic: Eumo Editorial.
Amb un llenguatge planer, gairebé com si fóssim a les seves classes, tenim la fortuna de poder gaudir d’aquesta escriptora, educadora i activista feminista i antiracista en un dels seus textos claus d’una de les pensadores més influents d’entre segles. L’incalculable valor de les aportacions de bell hooks a la teoria social crítica són incalculables, i si no, llegiu aquest llibre on l’autora fa una aposta clara i diàfana per l’educació com a fórmula per combatre les desigualtats generades per la intersecció de la raça, la classe i el gènere. bell hooks construeix una pedagogia viva i optimista que ensenya a transgredir, que ensenya la llibertat. Una transgressió que parteix de qüestionar el rol dels professors, el currículum i la pràctica docent, col·locant l’alumne al bell mig del procés. Un text transformador.
MASSIP BONET, Clara (coord.) (2024).
Creativitat per inspirar el canvi. Art i educació per a la justícia global.
Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
L’any 2018 Rosa Sensat i Creart, una organització no governamental per al desenvolupament que neix el 2006 amb la voluntat de millorar la qualitat de l’educació dels infants i joves utilitzant l’art com a eina de transformació social, s’agrupen per promoure i consolidar l’educació per a la justícia global en l’educació bàsica. D’aquesta relació ara arriba a les nostres mans una publicació que posa en valor el potencial de l’art i la creativitat. Una concepció en un sentit ampli, on trobareu una sèrie d’orientacions inspiradores, basades en la seva pròpia experiència, que pretenen portar a la pràctica una educació amb valors orientada a la justícia global a través del teatre, la música, el cinema, la fotografia… Un document per inspirar i animar el col·lectiu educatiu a incorporar diferents metodologies artístiques per a processos d’educació crítica i transformadora.
EXPOSICIÓ
Suzanne Valadon.
Una epopeia moderna.
Ubicació: Sala d’Exposicions Temporals 1. Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Organitzen: MNAC, Centre Pompidou-Metz i Musée d’Arts de Nantes.
Comissariat: Eduard Vallès i Philip-Dennis Cate.
Aquesta exposició revisa la figura de l’artista Suzanne Valadon (1865-1938), una emblemàtica figura de la bohèmia de Montmartre a inicis del segle xx. Pintora, dibuixant i gravadora, Suzanne Valadon practicà tots els gèneres, des del retrat i el nu —on destaquen els seus retrats de nus masculins, trencant la tradició imperant— a la natura morta i el paisatge. La mostra reuneix més d’un centenar d’obres, complementades amb obres d’artistes coetanis, que permeten tenir una visió retrospectiva i contextualitzada de la trajectòria d’una dona artista que va tenir un paper rellevant al París de les avantguardes, durant els anys 1910 a 1930. Una artista autodidacta que va esdevenir mussa per a molts pintors de l’època, dels quals manllevà l’art fins a esdevenir, reconeguda mundialment, un referent de la pintura d’entre guerres. No us la perdeu, i si no hi arribeu a temps, almenys compreu-ne el catàleg!
CINEMA
Los buenos profesores (Un métier sérieux).
Producció: França, 2023.
Direcció: Thomas Lilti. Actors principals: Vincent Lacoste, François Cluzet, Adèle Exarchopoulos, Louise Bourgoin.
Gènere: comèdia dramàtica.
Durada: 101 minuts.
Al director Thomas Lilti ja el vam descobrir amb Mentes brillantes, i el bon regust de boca que ens va deixar té continuïtat amb aquesta pel·lícula de nom tan horrorós: Los buenos profesores, i en què la traducció literal seria «Una feina seriosa». Quan recuperem el títol en francès entenem el respecte i la consideració que té aquest cineasta pels educadors. El film, a diferència de la gran majoria de pel·lícules del gènere high schools, centra l’atenció en el grup d’educadors que, en un sistema educatiu públic caduc i patriarcal com és el francès, fan mans i mànigues perquè les seves atribolades vides no els afectin. I és que per a tots i cada un dels professionals d’aquest institut dels afores de París la feina és quelcom molt seriós. Una mirada diferent sobre l’educació.
