Nascut a Camprodon, Alexandre Galí i Coll és un dels pedagogs catalans del primer terç del segle XX de més relleu. El 1909 fa de professor a l’Escola de Mestres de Joan Bardina. A Terrassa dirigeix l’Escola Vallparadís, una de les primeres escoles noves de Catalunya. Prat de la Riba li proposa d’iniciar les Escoles d’Estiu des del Consell d’Investigació Pedagògica, més tard Consell de Pedagogia. Des d’aquest organisme crea i dirigeix el Butlletí dels Mestres. L’any 1922 dirigeix l’Escola Montessori i el 1924, amb la dictadura de Primo de Rivera, crea l’Escola Blanquerna. Col·labora amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i és autor de diversos llibres de didàctica de la llengua. La mesura objectiva del treball escolar és un llibre que, amb adaptacions, continua essent actual. Fa de secretari del Consell de Cultura de la Generalitat i el 1936 ocupa la càtedra de Metodologia de l’Ensenyament del Llenguatge a la Universitat de Barcelona. Després de la guerra s’exilia i, en tornar, es dedica a feines editorials, el principal fruit de les quals és la monumental Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936. Xavier Besalú l’encerta de ple quan diu que amb ell neix la pedagogia catalana contemporània i que va ser la baula que va propiciar que, durant el franquisme, els mestres renovadors connectessin amb la rica tradició pedagògica d’abans de la guerra.