Rosa Sensat ha conclòs la seva 50a Escola d’Estiu amb una declaració provisional llegida al parc de la Ciutadella davant desenes de persones per part de Francina Martí
Acaba tal com va començar. L’excepcional Escola d’Estiu dels 50 anys de Rosa Sensat va arrencar la setmana passada amb una jornada, “Sense límits”, que fixava la mirada en tres aspectes de l’educació: les ecologies, les desigualtats i les cultures. Aquests són precisament els tres eixos que, després de set dies d’intensos tallers, debats i conferències, han quedat reflectits en la declaració Sense límits: una escola nova per uns pobles lliures, un mandat que Rosa Sensat vol traslladar als mestres per seguir l’estela de les declaracions de 2005 i 1976.
En un parc de la Ciutadella que ha congregat desenes de mestres i personalitats de la comunitat educativa, Francina Martí, secretària de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, ha llegit aquest dimecres al vespre la declaració. El document, publicat amb caràcter provisional –amb la intenció que es pugui ampliar i debatre d’ara endavant–, es pot llegir íntegre a El Diari de l’Escola d’Estiu.
En primer lloc, la declaració aposta per enfocar la docència cap a «treballar per deixar una Terra habitable ara, sense esperar a demà, perquè pugui ser habitable per a les generacions futures». Aquesta és la síntesi pel que fa al compromís per l’ecologia, que també demana «trencar radicalment amb la política catastrofista» i donar pas a la «solidaritat, la responsabilitat i l’enfocament global dels problemes».
Pel que fa a les desigualtats, el document, avalat pels membres de l’associació, sosté que «l’educació compleix funcions socials de primer ordre que poden combatre les desigualtats i que també, a més de contribuir al progrés econòmic, contribueixen a la pau». Així, Rosa Sensat reclama «combatre les desigualtats des de l’escola i posar les bases per poder seguir aprenent al llarg de tota la vida».
Quant a les cultures –«allò que vincula el més íntim de les persones amb el més universal», segons el document–, l’associació proclama que «la cultura universal prové de compartir unes mateixes preguntes, encara que les respostes siguin diferents». Amb un missatge enfocat principalment als problemes derivats de les migracions forçades, la declaració anima a «lluitar perquè tothom pugui exercir els drets humans, en igualtat de condicions, i eliminar les restriccions que els estats solen imposar en matèria lingüística, religiosa o cultural».
Irene Rigau ha fet acte de presència a la clausura de l’Escola d’Estiu.
Entre les autoritats que hi han fet acte de presència hi havia la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que s’hi ha apropat uns minuts just abans de la lectura de la declaració, tot i estar en plena sessió al Parlament. En representació de la conselleria hi ha participat la directora general de Secundària, Teresa Pijoan, que ha agraït a Rosa Sensat haver apostat durant 50 anys per «tirar endavant una escola que respon a les necessitats i els desitjos dels infants i de la societat», el que ha acabat resumint com «l’escola que volem».
La declaració es completarà abans de finalitzar 2015
En la presentació de la declaració, Irene Balaguer, presidenta de Rosa Sensat, ha remarcat el caràcter provisional del text, ja que, com ha dit, s’ha volgut construir democràticament amb totes les persones que hi han participat per tal de poder «compartir una nova utopia amb la qual la immensa minoria que arreu treballa i lluita per canviar la realitat s’hi pugui sentir identificada, i per tant compromesa». Una declaració, doncs, que estarà completa amb totes les aportacions abans que finalitzi aquest 2015.
Han fet possible l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat 2015 més de 1.600 persones, entre alumnes, formadors, conferenciants, voluntaris i col·laboradors que s’han repartit per les activitats, que s’han realitzat principalment al parc de la Ciutadella, però també al Museu Marítim de Barcelona, el primer dia, i a l’Espai Francesca Bonnemaison.
També han desfilat per aquestes tradicionals jornades formatives grans personalitats del món de la pedagogia, com Philippe Meirieu o Alejandro Tiana, o d’altres àmbits de la societat, com Adrienne Diop, comissària de la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental, el prestigiós economista Vicenç Navarro o l’historiador Josep Fontana.
