40. RACISME. La membrana invisible que s’interposa també a l’escola

Per racisme, si cerquem piulades d’actualitat, ens apareixen els crits de «puto MENA» contra Lamine Yamal, les ganes de Giorgia Meloni d’internar immigrants a Albània, o les traves que Sílvia Orriols posa als marroquins per empadronar-se a Ripoll. Però seria massa fàcil lamentar-se i parlar només d’aquests nivells d’odi que freguen el delicte. Cal fer un pas més, igual que el moviment feminista ens ha fet entendre que el patriarcat és un marc mental que justifica el privilegi dels homes per damunt de les dones i que cal denunciar-lo a cada pas i no només quan topem amb la violència de les agressions més bèsties; que hi ha masclisme en cada plat sense rentar, en cada reunió de famílies a l’escola on només hi ha mares o en cada assemblea on els que agafen la paraula (tot i ser minoria) són els homes… Amb el racisme també hem d’ajustar-nos les ulleres per detectar el microracisme, el petit gest de menyspreu per l’altre no blanc que conviu amb nosaltres i que nosaltres, persones blanques, tenim el privilegi de no patir.