Sempre m’ha cridat l’atenció una anècdota biogràfica de Bruner que explica molt bé el seu caràcter de supervivent. Es veu que, de molt petit, jugava davant de casa seva i va caure fatalment dins d’un safareig d’aigua, i no podia sortir-ne. Algú el va treure al darrer moment just abans que deixés de respirar. Aquesta anècdota li va causar els problemes de visió que va acabar arrossegant tota la vida. Aquest incident contrasta amb la seva longevitat, que l’ha portat a viure un segle sencer. Segurament el segle més important per a la psicologia, en el qual ell i les seves teories han fet una aportació fonamental que té un impacte directe en la nostra feina d’educadors d’infants petits.
Des de finals dels anys noranta, Bruner va ser convidat a visitar l’experiència de les escoles de Reggio Emilia
Tots els qui hem fet els estudis per esdevenir mestres hem llegit textos de Bruner. A les nostres biblioteques hi tenim algun volum de J. S. Bruner que ens vam llegir, que potser tenim una mica oblidat, però que en un moment o altre hem anat a buscar per rellegir-lo quan alguna anècdota viscuda a les nostres escoles ens ha deixat amb la necessitat d’emmarcar-la teòricament. Crec que un dels grans valors dels escrits i les teories de Bruner és que estan molt relacionats amb la nostra quotidianitat. Els temes que el van interessar més (l’afectivitat, l’educació lingüística, l’autonomia de qui aprèn, el currículum en espiral, el rol de qui ensenya…) tenen molt a veure amb el nostre dia a dia, i això és fonamental per explicar la tremenda actualitat de les seves idees, que argumenten teòricament una idea d’infant capaç, potent, i una imatge d’escola oberta, viva, rigorosa però flexible.
Des de finals dels anys noranta, Bruner va ser convidat a visitar l’experiència de les escoles de Reggio Emilia. Malaguzzi ja havia mort feia uns anys (quina trobada tan extraordinària que s’ha perdut la història de l’educació… Bruner i Malaguzzi junts), i els responsables el van acompanyar a fer una visita a l’escola Diana. Quan Bruner va entrar a l’escola, escoltava el que li explicaven, però de sobte va demanar a tothom que no li digués res. Ell va voler anar sol a veure el que feien els nens i nenes de l’escola, els volia observar. Uns a la «plaça», organitzats als diferents espais de joc; altres als minitallers, treballant amb materials més expressius; altres, en petits grups, a les classes… les mestres de l’escola observant, mirant de seguir les petjades dels nens i nenes.
Jerome S. Bruner: «Ja començava a pensar que el que jo he estat escrivint tota la vida no era possible de fer realitat. Avui he vist que sí que és possible»
Al cap d’una llarga estona, emocionat, va trobar-se de nou amb els qui l’havien acompanyat a l’escola… «Ja començava a pensar que el que jo he estat escrivint tota la vida no era possible de fer realitat. Avui he vist que sí que és possible.»
Des d’aquell moment Bruner va ser un amic de l’experiència de la ciutat italiana, on va viatjar regularment fins als seus darrers dies.
Vaig tenir el privilegi de compartir un sopar amb J. S. Bruner al jardí de l’escola Pablo Neruda, a Reggio Emilia, ara fa prop de vint anys. Em van demanar que mengés al seu costat perquè l’endemà anava de dret a la Universitat de Girona, on li van lliurar el doctorat honoris causa. Recordo que em va demanar que li parlés de Catalunya, què era, quines particularitats tenia la nostra identitat. La seva condició d’home curiós, obert, rigorós, dialogant, respectuós i admirador de les diferències culturals de cada context és també un missatge molt fort que hem de saber prendre els qui avui ens dediquem a contribuir a l’educació dels infants des de les escoles.
En una entrevista que li van fer ja l’any 1981 en una revista italiana, la desapareguda Zerosei, dirigida per Loris Malaguzzi, acabava dient:
«[…] Més que presentar les coses als infants com si fossin automàtiques, el que és essencial des de ben aviat és donar-los una idea de com funcionen. En una societat tecnològica com la nostra, més que donar un sentit d’incapacitat cal donar als infants la sensació que tot es pot aprendre, que poden descobrir el perquè de totes les coses i tots els fenòmens.»
