Infant i salut. Acompanyar els àpats dels infants consells per als menjadors escolars i les famílies

La influència, en primer lloc de la família, però també d’altres persones responsables de l’ali­mentació dels infants –com durant el moment de menjar a l’escola–, sobre els hàbits alimentaris dels més petits resulta transcendental i té múltiples òptiques: des del tipus i la quantitat d’aliments que s’ofereixen fins a l’actitud i les relacions entorn del menjar, passant pels consells o les recomanacions que fan els adults i, encara més, segons el model o exemple que ofereixen. També s’ha de tenir present la influència que exerceix el grup d’iguals durant les pràctiques alimentàries dels infants i en la diversificació dels seus gustos alimentaris. En aquest marc, els adults poden transmetre habilitats perquè els infants puguin gestionar aquestes influències més críticament.

La importància de l’acompanyament de l’àpat a l’escola

L’educació de l’alimentació, com en el cas d’altres d’hàbits saludables, s’ha d’abordar des de diferents vessants i des de diferents sectors. Sens dubte, la família és el més important, però l’entorn comunitari, els serveis sanitaris i també l’escola, hi tenen un paper transcendental.

L’escola bressol és un entorn idoni per promoure una alimentació saludable, ja que ofereix als infants aliments adequats des del punt de vista nutricional i dietètic, tant en els menús de migdia com en les possibles propostes d’esmorzars i berenars. Igual d’important és que l’acompanyament dels adults –educadores i monitores– durant els àpats sigui respectuós, sense pressions ni coercions i tenint en consideració els gustos i la sensació de gana dels infants.

El menjador és també una gran oportunitat per conèixer, respectar i estimar la diversitat de costums i creences que es manifesten en l’àpat. La programació de menús del centre pot incorporar propostes gastronòmiques lligades a les tradicions culturals de la zona, com també algunes receptes típiques d’altres contextos culturals i religiosos. Per tal de tenir en compte les prescripcions religioses, es poden trobar solucions respectuoses i operatives que permetin exercir el dret a la llibertat religiosa i ètica amb unes poques adaptacions del menú estàndard, amb una proposta vegetariana, per exemple (poden consultar la Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius de Catalunya a http://bit.ly/2AlPGwY).

Les funcions que cal atendre en el moment de menjar a l’escola bressol

• Proporcionar als infants un menjar de qualitat, tant des del punt de vista nutricional com en relació amb criteris higiènics i sensorials, en un espai acollidor.
• Desenvolupar i reforçar l’adquisició d’hàbits higiènics i alimentaris saludables –educació per a la salut.
• Fomentar el comportament i la utilització adequada del material i dels estris del menjador segons l’edat.
• Promoure els aspectes socials i de convivència dels àpats, en coordinació amb la família –educació per a la convivència i la responsabilitat.

En què consisteix una alimentació saludable?

Una alimentació saludable es defineix com aquella que és suficient, equilibrada, variada, segura, adaptada al comensal i a l’entorn, i sensorialment satisfactòria. Actualment la majoria d’entitats i organismes dedicats a la promoció de la salut a través de l’alimentació coincideixen en les característiques globals que haurien de tenir les pautes alimentàries per tal de fomentar la salut i prevenir trastorns per excessos, dèficits i desequilibris en la dieta.

Així, en general, els models alimentaris més saludables es caracteritzen per un consum majoritari d’aliments d’origen vegetal –al nostre entorn, fruites, hortalisses, llegums, pa, arròs, pasta i oli d’oliva–, acompanyats de petites racions de peix, carns magres, ous i làctics, i, per beure, aigua.

En aquest sentit, donar opció al fet que els infants puguin consumir productes frescos, locals i mínimament processats, com fruites fresques, verdures i hortalisses, pa, pasta i arròs integrals, llegums i oli d’oliva verge, contribueix a augmentar la ingesta d’hidrats de carboni, fibra, vitamines i minerals, sense una excessiva aportació de greixos saturats i greixos trans. Un consum moderat de carns i altres aliments d’origen animal, com limitar els aliments processats, pot evitar un possible excés d’alguns nutrients que són consumits per sobre de les recomanacions –proteïnes d’origen animal, greixos saturats, greixos trans, sal i sucre–. D’aquesta manera, en l’entorn del menjador escolar, i també a casa, pot resultar una bona pràctica permetre que els infants puguin repetir del primer plat i de les fruites i verdures fresques, mentre que es limiti una determinada quantitat, més moderada, per al segon plat o «tall» –especialment en el cas de les carns.

Les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut

• Prioritzar els aliments d’origen vegetal.
• Prendre dues o tres vegades al dia fruita i hortalisses a cada àpat principal.
• Prendre diverses vegades al dia pa, pasta, arròs o altres cereals, preferentment integrals.
• Substituir la carn grassa i els derivats càrnics per llegums, peix, ous i carns magres.
• Utilitzar oli d’oliva verge per cuinar i per amanir.
• Escollir làctics, preferentment iogurt natural, sense ensucrar.
• Prendre poca sal i aliments salats, i escollir sal iodada.
• Minimitzar el consum de sucre, aliments i begudes ensucrades.

L’actitud dels adults entorn a l’àpat

Els infants s’han d’acabar el menjar del plat?

Molts estudis assenyalen que els adults indueixen sovint els infants a menjar més del que marquen els «senyals d’autoregulació innats», és a dir, més del que indica el seu mecanisme de gana-sacietat. No és adequat, des del punt de vista nutricional, forçar els infants a menjar per sobre de la seva sensació de gana, sobretot tenint en compte que, en la societat de l’abundància en què vivim, un dels principals problemes de salut pública és l’obesitat, i això també afecta la infància.

A Espanya, el percentatge d’infants amb sobrepès és del 24,6 % i, amb obesitat, del 18,4 %. A Catalunya, el 25,7 % té sobrepès i el 16,8 %, obesitat, segons dades de l’any 2015. Partint de la base que els menús que s’ofereixen al menjador escolar són equilibrats i saludables, el més aconsellable és permetre que l’infant mengi seguint la seva sensació de gana i sacietat, evitant així haver d’insistir o forçar que s’acabi el plat. Aquest és un dels principals consells que es tenen en consideració en les estratègies de prevenció del sobrepès i l’obesitat des de la primera infància.

Institucions de prestigi com l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica dels Estats Units i l’Aca­dè­mia Americana de Pediatria també indiquen que cal respectar la sensació de gana i sacietat dels infants, sense forçar-los a acabar-se els plats si no tenen gana, atès que són capaços de regular la seva ingesta calòrica i que aquesta varia d’un àpat a un altre. Així, els adults tenen la responsabilitat sobre què, on i quan, i els infants són els que decidiran sobre la quantitat.

La sensació de gana i la variabilitat en la ingesta poden estar influenciades, també, per la quantitat i tipologia d’aliments consumits a mig matí, i també per l’interval de temps que separa aquesta ingesta de l’àpat del migdia. Segons alguns autors, l’actitud d’insistir o forçar-los perquè mengin pot alterar els processos innats de gana-sacietat, i això pot traduir-se, a la llarga, en un consum habitualment superior a les seves necessitats calòriques.

Ho han de tastar?

La insistència també pot dirigir-se, no tant al fet que s’acabin el menjar, sinó al fet que, almenys, el tastin o en mengin una determinada quantitat, amb la voluntat de fomentar la diversificació i educació alimentàries, i la inclusió d’aliments saludables –per exemple, la verdura– en la dieta de l’infant. En aquest sentit, s’han fet estudis per tal d’analitzar quina és la millor manera perquè els infants augmentin el consum de verdura, provant tàctiques diferents, com ara recompensar-los, fer-los d’exemple, insistir perquè hi facin només una mossegada, simplement oferir-la i posar-la davant seu i no fer res. Els resultats van mostrar que cap tècnica va funcionar millor que una altra.

Múltiples estudis també indiquen que insistir als infants o obligar-los –de maneres més o menys directes– perquè mengin un determinat aliment –i a menjar per sobre de la seva sensació de gana, com ja s’ha comentat– és contraproduent i no condueix a una bona acceptació d’aquell aliment.

En la mateixa línia, s’han fet investigacions que demostren que, quan s’utilitzen frases en què es remarquen els beneficis per a la salut de determinat aliment per tal que l’infant el consumeixi (per exemple, «et farà fort», «et farà créixer», «així seràs més alt», «si t’ho menges no et posaràs malalt», etc.), s’aconsegueix l’efecte contrari, és a dir, els infants l’associen amb un aliment menys agradable al gust i en mengen menys quantitat. Altres autors també suggereixen que els infants tendeixen a veure les qualitats de «saludable» i de «saborós» com a característiques incompatibles en un mateix aliment.

En aquest punt s’ha de considerar, també, la qüestió de la neofòbia alimentària, una característica important del comportament alimentari dels omnívors, que en els éssers humans es manifesta durant la infantesa a través d’una forta resistència a tastar aliments nous, desconeguts o poc familiars. La neofòbia tendeix a disminuir amb el temps, a partir de l’exposició repetida als aliments i a mesura que s’hi van familiaritzant.

El quadre següent, elaborat a partir de la informació que proporcionen l’Acadèmia de Nutrició i Dietètica dels Estats Units, divideix les responsabilitats d’adults i infants a l’hora de menjar:

Responsabilitats dels adults

• Escollir els aliments disponibles per a l’infant, tant a casa com a l’escola, quins se serveixen als àpats i com es presenten, així com els moments dels àpats.
• Oferir una ració d’aliment adaptada a l’edat i a la sensació de gana i sacietat expressada per l’infant.
• Promoure un bon ambient a l’hora de menjar en família o en companyia d’adults, i oferir un model que asseguri l’adquisició d’hàbits saludables.

Participació i responsabilitats dels infants

• Participar, en la mesura que sigui possible, en la selecció dels aliments saludables que s’han ofert a l’àpat o que formaran part delsmenús que l’infant menjarà.
• Menjar la quantitat d’aliment adaptada a la seva sensació de gana i sacietat.
• Contribuir a generar un ambient harmoniós, tranquil i relaxat.

Orientacions sobre les quantitats de les racions al menjador escolar

Segons el que s’ha descrit anteriorment, és important tenir present que la quantitat de les racions s’ha d’adaptar a l’edat i a l’apetència dels infants, per tal que s’adeqüi a les seves necessitats, també a l’entorn del menjador escolar.

La taula 1 proporciona una relació de gramatges orientatius de diferents aliments en funció del grup d’edat.

Tot i així, i per tal que la quantitat servida realment s’adeqüi a les necessitats de l’infant, s’ha de permetre que participi en la decisió sobre la quantitat que vol menjar. Per exemple, deixant que pugui escollir si en vol una o més cullerades, un o dos talls, etc.

Fer partícip l’infant sobre la quantitat que vol menjar, a més de promoure la responsabilitat sobre la seva alimentació, pot contribuir a evitar o reduir el malbaratament alimentari, pel fet que es poden ajustar les quantitats de manera més real que a partir d’uns valors fixos i estàndards. Coneixent l’acceptació dels diferents aliments i plats, es poden preveure els gramatges que cal comprar i cuinar, després que la programació de menús hagi rotat una o dues vegades. Per facilitar aquests ajustos cal promoure una comunicació fluida entre qui acompanya a menjar i la provisió de la cuina.

Actituds cap a l’infant amb excés de pes

La prevalença d’excés de pes en la infància en el nostre entorn se situa en el 43 %. Davant dels infants amb obesitat o sobrepès, la recomanació, firmada el 2007 per dotze societats científiques de referència en el camp de la nutrició i la pediatria, és que siguin ells mateixos els que decideixin quant i què mengen (sempre que es trobin en un context en el qual els aliments que estiguin a la seva disposició siguin saludables) i s’exhorta la família o les persones que en tinguin cura a l’escola que evitin la imposició de restriccions o obligacions, i que en canvi es «permeti que l’infant s’autoreguli els àpats i eviti les conductes alimentàries restrictives». En l’entorn del menjador escolar, per tant, no es recomanen les propostes hipocalòriques o «de règim».

Deu consells pràctics durant l’àpat

1. Escoltar l’infant sobre la quantitat de menjar que demana que es serveixi.
2. És preferible servir poca quantitat de menjar i donar l’opció de repetir. Aquesta és també una bona estratègia per reduir el malbaratament alimentari.
3. Permetre que els infants repeteixin del primer plat i de les fruites fresques, i limitar a una determinada quantitat el segon plat (especialment en el cas de les carns).
4. Assegurar que l’aigua sigui fàcilment accessible i que no se’n limiti el consum. És convenient que el pa acompanyi sistemàticament els àpats i s’eviti utilitzar-lo com a element de recompensa o imposició.
5. És habitual que l’oferta alimentària variada suposi el rebuig cap a determinats aliments. Si bé s’ha d’evitar coaccionar o forçar l’infant perquè n’hagi de menjar, és convenient que els tasti.
6. Si un infant no vol menjar de forma habitual un o més aliments, se n’informarà la família per tal que, tenint en compte la seva opinió, es pugui actuar de manera coordinada.
7. Facilitar un temps adequat per menjar amb tranquil·litat, que no sigui inferior a trenta minuts ni superi el temps raonable per gaudir de l’àpat.
8. Preveure un interval de temps prou ampli entre l’àpat de mig matí i el dinar –com a mínim un parell d’hores–.
9. El moment de l’àpat és una bona oportunitat per a la transmissió de valors i hàbits. També és un espai idoni per, valorant l’edat i capacitat dels infants, donar-los petites responsabilitats en la mesura de les seves possibilitats.
10. Mostrar una actitud respectuosa i amorosa cap als infants i entre els adults és transcendental per fer de l’estona de l’àpat un moment relaxat i agradable, a la vegada que facilita la ingesta i l’acceptació dels aliments.

Gemma Salvador i Maria Manera, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Nota

L’article està extret de l’informe tècnic de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, del Departament de Salut: Acompanyar els àpats dels infants. Consells per a menjadors escolars i per a les famílies. Es pot descarregar a: http://bit.ly/2zWjKyL.