Monogràfic. Els objectes als laboratoris de lectura

Els objectes juguen papers diversos en el si dels laboratoris de lectura. Al llarg de l’article es presenta breument en què consisteix aquesta proposta d’activitat familiar, que neix a les biblioteques públiques i que ja comença a implementar-se també en algunes escoles, i una reflexió sobre el paper que hi juguen els objectes, les condicions amb què s’introdueixen i el diàleg que aquests estableixen amb les obres.

 

Els laboratoris de lectura

La gènesi en si dels laboratoris de lectura fa difícil de definir-los perquè en cada una de les seves sessions busquen reinventar-se i sorprendre. Els professionals implicats hem buscat una definició prou genèrica i suggeridora que ens permeti acotar-los però mantenint sempre obert el seu caràcter experimental. Parlem de laboratoris de lectura com a espai de creació que conviden a experimentar al voltant de la lectura entesa en el sentit més ampli del terme: llegir amb tots els sentits, la lectura d’imatges i sons, la creació literària com un joc, la imaginació poètica com a forma artística… (Calvo)

En definitiva els laboratoris ofereixen un temps i un espai a infants i adults perquè comparteixin la descoberta i la lectura de bons llibres. Una dinàmica enginyosa, un ambient bell i sorprenent, uns materials molt ben triats, un conductor que sap fer les preguntes adequades, són ingredients que poden fer possible que aquesta trobada entre infant i llibre sigui prou vivencial i autèntica per ser recordada.

 

La lectura feta experiència

La lectura és un acte individual que no necessita activitats extres per tenir sentit. De fet, les activitats més importants de la lectura són els processos mentals que desencadena l’acció de llegir en si mateixa: neurofisiològics, cognitius, afectius, argumentatius i culturals (Portell, 2004).

“Parlem de laboratoris de lectura com a espai de creació que conviden a experimentar al voltant de la lectura entesa en el sentit més ampli del terme”

Però amb els laboratoris es proposa acompanyar aquesta entrada al món literari amb una experiència que tingui en compte la dimensió manipulativa i sensorial, amb prou força per activar llenguatges i intel·ligències múltiples.

Partim de la lectura i l’escriptura, de la paraula i les imatges en definitiva, però busquem lligams amb les altres formes d’expressió, narració i comunicació que ens aporten la resta de llenguatges artístics, científics…

La presència i el valor de l’objecte dins els laboratoris de lectura s’ha d’entendre tenint en compte aquest doble escenari, és a dir, el joc metafòric, simbòlic que proposen els llibres en si, i el possible joc que recreem fora de la ficció literària.

L’ús d’objectes en el laboratori, doncs, ha de cenyir-se a certs paràmetres:

  • Coherència estètica i conceptual de cadascun dels objectes i tots en el seu conjunt en relació amb les obres.
  • Essencialisme: evitar l’ornamentació per l’ornamentació, per tal de dotar els objectes d’un valor específic al laboratori.
  • Coherència i concreció amb els objectius: per molt atractius que ens puguin semblar alguns ambients i propostes, per molt que en valorem la capacitat d’exploració, de despertar el joc simbòlic, de descoberta d’un mateix, no podem oblidar l’objectiu específic de cada laboratori i valorar si els objectes aporten res o bé ens distreuen.

No decirlo todo. Insinuar.
Sugerir. Callar. Mostrar a medias.
Todo arte se vale de este
delicado equilibrio entre lo que
dice y lo que calla. Entre lo que
muestra y lo que oculta.
Cecilia Bajour

Imatge d’algunes portes i escaletes del laboratori «El rebost del cau».

 

Antropologia dels objectes en els laboratoris

Intertextualitat i metaficció: quan tot compta i tot conta.

De la mateixa manera que en un àlbum tot conta, també als laboratoris tot conta i tot compta. Si en els àlbums el text i la imatge estableixen una interacció, un diàleg al servei de la narració, als laboratoris de lectura la relació entre els objectes i les obres que es volen donar a conèixer ha de poder configurar una narrativa que acompanyi els participants cap a l’univers que amaguen les obres.

Els laboratoris parteixen dels llibres per acabar tornant als llibres. Aquest objecte —el llibre o el relat— és sempre la font d’inspiració i el veritable protagonista de les sessions. Apropar-nos al llibre per descobrir-lo i poder-lo llegir.

Els altres objectes, més enllà dels llibres, són doncs un recurs per dotar els laboratoris d’una estructura marc que faciliti una reflexió metaficcional per comprendre com està construït l’univers de les obres. D’alguna manera, seguint el símil amb els àlbums il·lustrats, la tasca de pensar i dissenyar un laboratori seria com escollir els paratextos d’un àlbum, triar tots aquells elements que ajudaran a crear un entorn ric per interpretar el relat, multiplicant-ne les possibilitats i les mirades però, sobretot, sense trair-lo o perdre’n l’essència.

 

De principi a fi

Si molts àlbums es comencen a llegir abans d’obrir el llibre i no s’acaben fins a la contracoberta, els laboratoris comencen tot just quan entrem a la biblioteca, abans de conèixer els llibres, de crear, de llegir.

Els objectes que ens donen la benvinguda són sovint una porta d’entrada a l’univers d’aquests llibres, i en la majoria d’ocasions ens n’avancen el to, l’essència, la poètica de la sessió i, alhora, de l’obra que descobrirem. De fet, com passa amb les cobertes o les guardes de molts àlbums.

 

Les funcions dels objectes als laboratoris

Es cuestión de alternar contextos y herramientas que les pongan en contextos más estimulantes, con otros más neutros casi silenciosos; extender referencias, recorrer diferentes trayectorias, estando siempre más atentos a los niños, así como a las realidades sociales y culturales contemporáneas. (Vecchi, 2013)

L’ús dels objectes respon a diferents necessitats que se’ns presenten en el moment de dissenyar l’activitat:

  • Per crear ambients immersius. [Els núvols de cotó fluix penjats del sostre per crear el món dels somnis d’en Willy, un dels personatges més emblemàtics d’Anthony Browne.]
  • Per crear rituals d’inici o final de l’activitat. [La bata blanca que es posa la conductora del laboratori.]
  • Per sintetitzar l’essència de les obres. [Les quatre capses de cartró que configuren una escenografia molt neta i simple, per treballar el món minimalista i poètic de Iela Mari.]

  • Per presentar les obres. [Les gàbies que contenen els llibres de mascotes estrafolàries.]
  • Per estructurar i crear connexions noves entre les diverses obres d’un laboratori. [Els llitets fets amb capses de fruita, coixí i cobrellit, que amaguen a sota personatges de contes, possibles protagonistes de les pors nocturnes.]

  • Per vincular els títols a referents d’altres expressions culturals i artístiques. [Els auriculars i CDs per escoltar les versions musicals dels àlbums il·lustrats i bola de discoteca.]
  • Per proposar una interacció concreta amb l’obra suggerint maneres concretes de llegir-les, o fent-ne jocs d’interpretació. [Les lupes per identificar caques, en el si d’un gabinet de naturalistes.]

El diàleg dels objectes amb les obres

Entre el llibre o relat que volem donar a conèixer i l’objecte que ens facilita aquesta tasca, existeixen diferents relacions d’intertextualitat:

  • Objectes extrets de les obres mateix (els objectes constitueixen una citació de l’obra). [Els peluixos del Winnie the Pooh o el conillet Peret.]

  • Objectes que construeixen una metàfora de les obres a partir d’una relació d’associació construïda per qui disse-nya el laboratori (al·lusió). [Les siluetes dels infants on escriuen les seves pors, com illes al laboratori dedicat a l’obra Allà on viuen els monstres.]
  • Objectes amb valor escenogràfic, que tot i no aparèixer en els títols ens ajuden a ubicar-los en el context d’una història marc i un lloc que ens serveixen de fil conductor. [El mapa gegant de l’Arxipèlag de les Illes Perdudes.]

  • Objectes que recreen, adapten i reescriuen la història en l’espai. [L’hort de Pomelo.]

  • Objectes que expandeixen les obres, imaginant per exemple un possible pròleg o epíleg de la història o construint històries noves a partir de personatges o elements secundaris de les obres principals. [L’edifici de les històries.]

  • Objectes que ajuden a parodiar o modificar les històries, per construir des d’aquest recurs, un homenatge als títols originals. [La «Llibreta del professor Bachelet» amb una col·lecció de dibuixos i acudits gràfics sobre els elefants més famosos de la literatura de l’il·lustrador francès que porta el mateix nom, i que és el punt de partida del laboratori «Pim, Pam, Pomelo», dedicat a l’elefant rosa creat per Benjamin Chaud i Ramona Badescu.]

 

Elements a tenir en compte a l’hora d’escollir els objectes

Malgrat que cada llibre és un nou univers i pot obrir la porta a múltiples objectes, sí que existeixen uns paràmetres comuns que ens ajuden a destriar aquells que s’adapten millor a les necessitats i els objectius de l’activitat:

  • L’aparença: Imaginem que el laboratori proposa la descoberta d’una obra feta amb colors sèpia que ens traslladen a un temps passat. És important que els objectes que puguem posar en joc acompanyin el lector també cap a aquest pretèrit.
  • La bellesa: Ens diu Catherine L’Ecuyer: «Los niños tienen un déficit de belleza, que hemos de curar con más belleza» (L’Ecuyer, 2013). De la mateixa manera que la bellesa d’un àlbum té la força de produir en el lector una experiència estètica, a l’hora d’escollir els objectes podem preguntar-nos de quina manera aquests poden ampliar o intensificar aquesta experiència. I també com poden contribuir a facilitar una disposició dels participants a la sorpresa i el meravellament.

“De la mateixa manera que en un àlbum tot conta, també als laboratoris tot conta i tot compta. Els laboratoris parteixen dels llibres per acabar tornant als llibres”

  • La disposició / composició: No tan sols importen els objectes i els materials, sinó també la seva disposició en l’espai, que hauria de ser estructurada, clara i evitar la contaminació visual que poden suposar elements i objectes de l’espai alternatius als de la proposta.
  • El nombre: Des de l’àmbit artístic i de la configuració d’instal·lacions hi ha una consigna habitual: la multiplicació d’un objecte en multiplica les possibilitats d’ús. Què podem fer amb quatre tires d’heura? Segurament poca cosa. Però… i si en tenim quatre sacs? I de la mateixa manera que la multiplicació pot regalar-nos grans oportunitats, també té aquesta força l’aïllament d’un objecte, que podem privilegiar a partir d’una presentació que centri en ell tot el protagonisme.
  • La naturalesa dels objectes: Objectes de rebuig, figuratius i materials inespecífics…, tot pot arribar a ser-nos útil!

En definitiva, tal com dèiem al principi, els objectes tindran sentit sempre que ajudin a ampliar o comprendre millor l’univers de tots i cadascun dels llibres que protagonitzen les sessions. Ens caldrà mesurar, per tant, tots els paràmetres, les relacions i els objectius que condicionen la idoneïtat dels objectes però, sobretot, caldrà mesurar-nos a nosaltres mateixos per no oblidar que, a vegades, menys és més i que als laboratoris, així com en els àlbums il·lustrats, tot conta i tot compta.

Imatge del laboratori «L’illa de les segones oportunitats» realitzat a la Fundació Miró.

 

Glòria Gorchs

Bibliotecària infantil a la Biblioteca Roca

Umbert de Granollers. Vallès Oriental

Marta Roig

Bibliotecària infantil especialitzada en promoció de la lectura i biblioteques escolars

Per saber-ne més

Calvo, Nati; Gorchs, Glòria; Mas, Anna; Roig, Marta. «Laboratoris de lectura per a les famílies o com treure l’univers de cada llibre». A Faristol, 77, 3-6.

L’Ecuyer, Catherine. Educar en el asombro: ¿cómo educar en un mundo frenético e hiperexigente? Barcelona: Plataforma, 2013.

Portell, Joan (ed.). M’agrada llegir: com fer els teus fills lectors. Badalona: Ara Llibres, 2004, 16.

Vecchi, Vea. Arte y creatividad en Reggio Emilia. Madrid: Morata, 2013, 183.

Per saber-ne més podeu consultar les pàgines dels laboratoris que produeixen les autores de l’article: <http://wp.granollers.cat/lablletresimatges/laboratoris/> i <http://www.martaroig.com/laboratoris/>.

Relacionats

Subscriu-te al nostre butlletí!
Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues
Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!

Subscriu-te al nostre butlletí!

Vols rebre informació sobre totes les novetats formatives i activitats de l'Associació?
Subscriu-t'hi!

Escoles/Universitats amigues

Ets un centre educatiu que vol participar i cooperar amb equips de mestres compromesos amb la millora de l’educació a Catalunya?
Associa't i forma part de la xarxa!