Una Escola d’Estiu més

Quan arriba el moment de presentar l’Escola d’Estiu, els pensaments prenen inevitablement una triple direcció. Lògicament,  la primera és el present. Un present, el d’enguany, amarat de contradiccions, com a conseqüència d’una realitat adversa en tots els nivells educatius, un ambient enrarit, que genera desànim. Però alhora, en aquest context dur del present, un grup de mestres i professors han preparat amb entusiasme el programa que aquí us oferim, perquè són dels que no estan disposats a caure en el desànim, especialment perquè són coneixedors de realitats educatives tan interessants, tan potents, tan valuoses, que els han servit d’estímul per organitzar el contingut que ara tens a les mans. Així, doncs, mireu-vos-el amb l’estima amb què ha estat fet, pensant en vosaltres.

L’Escola d’Estiu és també una manera de mirar al futur, perquè per a molts mestres i professors, ha estat i és aquella activitat que, un cop finalitzat el curs, serveix per encomanar entusiasme, complicitat, per descobrir noves experiències, per enfortir velles conviccions i potser per construir-ne de noves. L’Escola d’Estiu és com un gran cant coral, on totes les veus són necessàries, perquè comparteixen la tossuda voluntat de millorar cada dia l’escola. S’hi apleguen mestres de totes les edats que estan enamorats i s’estimen la seva feina, sempre disposats i encuriosits per aprendre, per saber-ne més, per fer-ho millor.

Potser per això cada Escola d’Estiu és única, perquè no està al marge de la realitat, sinó que és la realitat mateixa, sempre diferent, sempre estimulant. És una manera de mirar al futur sense enyorança, perquè de l’Escola d’Estiu en surten projectes personals i col·lectius per afrontar el repte del proper curs, sempre ple d’interrogants o incerteses, i precisament per això tan estimulant, sabent que no estem sols.

I mirant enrere, però també a l’avui i al demà, en aquesta 48a Escola d’Estiu correspon fer especial referència a l’any dels poetes, com Joana Raspall, que el dia 1 de juliol farà cent anys, o l’enyorat Vicent Andrés Estellés, i el tan respectat Salvador Espriu, que dóna vida amb la seva lletra a la imatge d’aquesta Escola d’Estiu amb la carta que el 1981 va escriure als mestres de Catalunya, amb motiu de la 16a Escola d’Estiu de Rosa Sensat, la primera organitzada com a Associació de Mestres, i en la qual hi participaren
5.081 mestres. La carta del poeta, com tota la seva obra, és d’una exquisida precisió, i encara, trenta-dos anys després, d’una gran actualitat, que ens convida a reflexionar sobre la nostra responsabilitat com a mestres.

Ens agradaria pensar que la prosa del poeta impregnarà l’Escola d’Estiu.