La Fundació Marta Mata Garriga dedica cada any, al voltant del Dia dels Drets de l’Infant, una sessió de treball, anomenada Jornada Marta Mata, per conèixer un pedagog tant des d’una vessant teòrica com a partir d’experiències pràctiques. Enguany la Jornada, en la seva onzena* edició, va tenir lloc el dia 17 de novembre i la vam dedicar a Ovide Decroly.
Ovide Decroly va ser, com la majoria de pedagogs coetanis dins el moviment de l’Escola Nova, doctor en medicina i psicologia i pioner de la pedagogia biològica i psicològica moderna.
Amb el seu treball, basat principalment en l’observació, cerca una nova mirada sobre l’infant i la seva relació amb el medi i en formula un projecte global d’educació. Els centres d’interès i la globalització corresponen respectivament a aquests camps. L’objectiu, una educació «per la vida i per a la vida».
El centre d’interès és la resposta que dona al rebuig a la fragmentació dels sabers (matèries i/o assignatures) i el respecte als interessos dels infants.
Per als més petits parteix sempre del treball d’observació mitjantçant la «Sorpresa» que cada dia porta un d’ells i que han d’aprendre a descobrir mesurant, pesant, olorant…, com un joc d’exploració i recerca, per després associar i classificar amb altres objectes i conceptes.
Per als més grans els centres d’interès són la síntesi entre el que es decideix treballar entre els infants i les pressions i/o obligacions dels currículums i/o la formació intel·lectual que les persones anem adquirint amb la teoria i la pròpia experiència. Així com per als petits parteix de la Sorpresa, en els més grans ho fa a partir de quatre grans centres d’interès: Alimentar-se, Protegir-se, Defensar-se i Treballar, servint-se de conceptes propis de les diverses ciències i adoptant el mètode científic d’Observar, Associar i Expressar.
Ovide Decroly, amb el seu crit «Il faut changer» contra l’escola tradicional i obsoleta del seu temps i de tots els temps, fa també un clam perquè els educadors rebutgin la recepta i la rutina, i demana que els homes i dones que segueixin el seu mètode siguin persones creatives, curioses, cultes i lliures perquè ajudin a créixer i a fer feliços els infants.
A la seva escola existeix la classe però no és l’únic lloc on crear les condicions per motivar l’interès, ja que per a ell tenen un gran valor els tallers d’expressió artística: dansa, música, ceràmica, dibuix, conversa i/o expressió oral… igual com les activitats a l’aire lliure, seguint pautes semblants a l’Escola Nova de la seva època.
En el seu mètode també dona gran importància al fet que les activitats es presentin com un joc, però no fabrica un material específic, com ho va fer la pedagoga coetània Maria Montessori, sinó que els seus materials escolars acostumen a ser construïts pels infants mateix de l’escola amb materials senzills de la natura, de les llars o de l’escola.
Desconec si, com ens afirmà Margarida Muset, que va participar en la Jornada com a mestra decroliana, «Decroly va ser el primer psicopedagog de la història de l’educació», però com a mestra freinetana que soc, reconec que el seu mètode global, com el de la lectura, i algunes tècniques i procediments proposats i experimentats en l’escola Decroly des del 1901 i a l’institut Hermitage des del 1907, són utilitzats a posteriori per altres pedagogs i pedagogues i que, per tant, cal reconèixer que el seu pensament i la seva obra van ser punta de llança en l’àmbit educatiu tant en el plantejament teòric com en la concreció pràctica.
De llavors ençà el món, la societat, l’escola han canviat molt però el que no hauria de canviar mai en la feina dels mestres és el compromís amb l’educació i el respecte a tots els infants, amb l’objectiu que assenyalava Celestin Freinet: «Cal que l’escola alliberi l’infant, essent que molt sovint és l’infant el que aspira a ser alliberat de l’escola».
M. ASSUMPTA BAIG
Presidenta de la Fundació
Marta Mata Garriga
*A la web de la Fundació Marta Mata hi ha un resum de les deu jornades organitzades:
www.fundaciomartamata.org