Dia: 29 de maig de 2019
Hora: 18:00 h
Lloc: Facultat de Psicologia, Ciències de l’Activitat Física i l’Esport Blanquerna (La Tamarita)
Passeig de Sant Gervasi, 47. Barcelona
Actualment, vivim en una societat en què la immediatesa marca el ritme de la nostra vida i fa que, sovint, prenguem decisions de forma impulsiva sense valorar ni pensar quina decisió hauria estat la més adequada en cada cas. Ens costa trobar la pausa per pensar, reflexionar i observar el nostre entorn, i això fa que, en molts casos, la nostra presa de decisions sigui errònia, poc eficient i fins i tot generadora de conflictes. A més, l’error es paga molt car, ja que, des que naixem, equivocar-se té una connotació negativa. Cometre errades porta conseqüències que ningú no vol i, per tant, això fa que també ens condicioni en la presa de decisions. Els nostres fills i alumnes són parts actives de la nostra societat i la immediatesa sol convertir-se en el seu full de ruta, així com la por d’equivocar-se en el timó d’una embarcació ingovernable per navegar en aquesta societat.
Per altra banda, vivim un moment en què els canals per comunicar-se han canviat. La tecnologia ens permet comunicar-nos amb qui vulguem, independentment d’on visqui i on es trobi, i les xarxes socials ens permeten estar al corrent del que passa a tot arreu i en tot moment. Semblaria que aquests canvis haurien de propiciar una millora notable en les relacions interpersonals i, com a conseqüència, contribuir en la millora de la socialització de la població, però la realitat és que tinc la sensació que estem fent passes enrere en aquest sentit.
El monogràfic que teniu a les mans té la intenció de presentar l’esport com un dels agents que ha de contribuir en la socialització. S’entén per esport qualsevol activitat de lleure amb un reglament concret que té com a objectiu prioritari el benestar físic i mental de l’ésser humà. La pràctica esportiva permet compartir interessos, aficions amb gent ben diversa i, sovint, deixar de banda els interessos individuals per prioritzar un objectiu comú.
L’entrevista a Enric Masip ens permetrà veure quin paper ha tingut la pràctica esportiva al llarg de la seva carrera i també compartir el seu model de vida lligat a l’esport.
El conjunt d’articles que formen el monogràfic es poden classificar en tres blocs: un de reflexió general sobre l’esport com a agent socialitzador, un sobre quin ha de ser el paper de l’Administració pel que fa a la promoció esportiva, i per últim una sèrie d’experiències pràctiques en què es mostra l’esport com a eina per a la gestió emocional, la resolució de conflictes i el desenvolupament de la creativitat.
En el primer bloc trobem l’article de Jordi Brasó i Sergi Escriu, que fa referència al paper de l’esport per transformar la societat, i l’article de Maria Jesús Comellas, que fa una reflexió al voltant de la relació entre esport i inclusió.
En el segon bloc, Enric Maria Sebastiani, Josep Campos i Sara Suárez ens aporten una mirada de quin ha de ser el paper de l’Administració pel que fa a la promoció de la pràctica esportiva. Per altra banda, trobem l’article «La colla del parc», de Gemma Brunet, que fa referència a un programa de promoció de la pràctica esportiva adreçada a la gent gran.
En el tercer i darrer bloc hi podem trobar un article del Club Handbol de Sant Esteve de Palautordera sobre el projecte ADN, que té com a filosofia la formació de jugadors i persones a través de l’esport. Tot seguit, un article de Conxa Durán sobre el paper de l’esport en la gestió emocional, i un de Jordi Feliu pel que fa a la mediació esportiva i la gestió de conflictes. Per últim, un article de Xavi Becerra ens parla del projecte «Inventem esports», una experiència d’aula en què parteix de la creativitat dels alumnes per inventar esports nous i posar-los en pràctica.
Finalment, en l’entrevista a Enric Masip, jugador d’handbol amb una trajectòria brillant, l’esportista comparteix amb nosaltres un model de vida relacionat molt estretament amb el món esportiu.
Esperem que aquest monogràfic compleixi l’objectiu de veure l’esport des d’una perspectiva diferent, potser no tan mediàtica com la que ens ofereixen els mitjans de comunicació, però que, amb tota la bona intenció, posa el focus en el seu paper socialitzador.
Xavi Becerra
Coordinador del monogràfic
