Al seu document Accions Estratègiques del programa MIF (www.mif. cat) hi ha un seguit de propostes molt concretes que certs mitjans de comunicació van presentar com a controvertits, fonamentalment per la interpretació que es feia de dos punts: la defensa del cos únic de mestres, i el que es presentava com el MIR obligatori per a les persones que volen exercir com a mestres. Al costat d’aquestes dues propostes, el document en recull fins a vuit, amb una concreció i síntesi que en facilita la lectura i també la reflexió i el debat.
Des de Rosa Sensat la nostra acció s’ha centrat més aviat en la formació continuada de mestres, però sempre hem considerat molt important qualsevol aportació a la formació inicial. De fet hi ha hagut algun moment en què hem tingut un protagonisme ben clar, com ara en les edicions que vàrem cocoordinar amb la UVic del que es coneix com a Pla Especial per a Mestres d’Educació Infantil. Anteriorment, convé recordar que hi ha hagut un bon gruix de persones vinculades a l’Associació que han tingut una presència molt important en la formació inicial de mestres, fonamentalment a la Universitat Autònoma de Barcelona, que en el moment de la seva creació es va nodrir molt dels grups de treball i del bagatge educatiu de la nostra associació.
Enric Prats, un dels coordinadors del document, juntament amb Miquel Martínez, ens va situar el document. Seguidament, hi va haver intervencions per part de Pilar Benejam, mestra de mestres; Marta Comas, educadora social i antropòloga; Natalia Mayor, professora i membre del consell de formació de Rosa Sensat; Maite Pujol, mestra i professora associada de la UVic; i Antoni Tort, doctor en pedagogia i exdegà de la Facultat de Mestres de la mateixa universitat.
Les diferents aportacions dels convidats van anar obrint alguns temes, i aprofundint-ne d’altres que intentem recollir en aquests punts que segueixen.
La identitat de la universitat: la distància entre l’escola i la universitat
Hi ha una visió força compartida que la universitat és una institució excessivament burocratitzada, amb una forta inèrcia de funcionament que fa que en la formació inicial de mestres no acabi de ser del tot eficient per diferents raons.
El més comentat en el debat va fer referència als criteris de selecció del professorat universitari, que cada vegada estan més centrats en la recerca i no tant en el coneixement de la realitat escolar. Això fa que els perfils de professors associats que treballen com a mestres i que intervenen en la formació inicial dels i de les estudiants sigui cada dia més difícil de trobar a les universitats. Això —es comentava— és un drama perquè està aprofundint la distància entre escola i universitat en una doble direcció: d’una banda, el professorat universitari perd el coneixement de la realitat educativa i, de l’altra, l’escola no s’acaba de nodrir de les recerques universitàries que haurien de ser un recurs per a la innovació educativa.
En el currículum acadèmic dels graus d’Educació els crèdits de pràctiques no sempre es consideren com a fonamentals. Hi ha poca coordinació real entre mestres i professors tutors, no hi ha un criteri clar en la selecció dels centres que acullen els estudiants…
L’accés a la professió docent
El document MIF també fa un seguit de propostes concretes:
- la millora del pràcticum, amb una proposta de postgrau professionalitzador en el qual els estudiants tindrien una doble tutorització universitat-escola amb un model de mestre-resident;
- la incorporació d’altres maneres de valorar i de fer la selecció, a través també d’entrevistes i no només de proves escrites de coneixements;
- donar més importància a la formació continuada, vinculant-la a la pròpia carrera professional.
Durant el debat es va comentar que caldria considerar en primer lloc les habilitats comunicatives de les persones que volen esdevenir mestres, així com altres qualitats com la capacitat de treballar en equip o la capacitat de relacionar teoria i pràctica. Una sèrie de qualitats que avui no s’acaben d’identificar prou bé a través de les Proves d’Aptitud Personal ni en els exàmens, massa centrats en els coneixements.
El cos únic
La proposta de cos únic és una de les que figuren en el document i que es presenta com a mobilitat funcional del professorat.
Aquesta proposta es vincula d’una banda a l’augment de població a l’educació secundària obligatòria i, per tant, a la necessitat creixent de poder formar docents amb experiència per a aquesta etapa. El document també fa referència al model d’institut escola que aquests anys agafarà més presència al paisatge educatiu de casa nostra.
No es tracta, doncs, de fer una formació única creant un sol cos de mestres per a Primària i Secundària, sinó de trobar més flexibilitats en la formació inicial, amb continguts comuns i una progressiva especialització cap a àmbits concrets a una o l’altra etapa.
Aquesta proposta afavoriria sortir del biaix corporativista que avui emmascara aquest debat.
Un debat molt necessari que no està resolt i que demanarà l’aportació de tothom per poder contribuir a aquesta necessària millora de la formació inicial per a la docència.
DAVID ALTIMIR
Secretari de l’Associació
de Mestres Rosa Sensat