Carol Pujadas i Chené Gómez posen mestres al lloc d’alumnes i els fan experimentar seguint la línia de l’ONG CreArt per reforçar l’educació
En una aula plena d’estris de pintura i d’arts plàstiques, la Carol i el Chené han dut a terme la formació “Art i justícia global des de l’escola”. L’objectiu d’aquestes sessions és aprendre a observar el món, tant pel que fa a les realitats més properes com les més llunyanes. Un dels aspectes que des de CreArt han impulsat són els projectes d’aprenentatge a partir del servei comunitari a centres de primària i secundària. La justícia global és un terme lligat a certa complexitat, però es pot començar a treballar des de la quotidianitat.
Això comporta pensar en solucions, i les solucions requereixen creativitat. Per aprofundir en aquest aspecte, en Chené ha proposat un exercici de l’artista i educador italià Bruno Munari. Es tracta d’un full amb un conjunt de punts, com una constel·lació. L’objectiu dels professors ha sigut connectar-los entre ells. Els resultats obtinguts han sigut força diferents perquè els assistents els han connectat de manera intuïtiva. Amb retoladors, han traçat línies rectes, corbes i discontínues creant xarxes, sobreposant-les, i mostrant formes abstractes o entrant en el terreny figuratiu dibuixant la silueta una figura reconeixible.
En Chené ha comentat les diferències entre les propostes del professorat i els ha animat a repetir l’exercici. Aquesta vegada estava prohibit repetir els recursos utilitzats en el primer intent. El resultat han estat noves solucions creatives, jugant ja amb les lletres i, fins i tot, els números i arribant a l’ús de la papiroflèxia. De nou, feedback i, de nou, un altre intent. Aquesta vegada ja era l’última i l’objectiu era el d’emocionar. L’evolució ha estat evident; els docents han buscat dotar l’exercici d’un missatge i han recorregut a la metàfora i la literatura, i han aparegut noms d’artistes conceptuals com Miró i Kandinski. Fins i tot s’han estripat els papers i s’ha jugat amb el volum, deixant de banda els retoladors i buscant altres maneres de crear vincles entre els punts.
La creativitat és un múscul.
La dinàmica ensenya que a partir de la repetició d’una mateixa activitat, els participants poden deixen sortir el seu jo creatiu. En Chené ha explicat que “la creativitat és un múscul” que es treballa des de la consciència i una de les assistents, l’Elisabet ha reflexionat sobre com la repetició de l’exercici ha propiciat que tingués noves idees, també a partir d’observar el treball de la resta de participants. Finalment, la Carol ho ha reforçat amb el concepte de “no apropiació”, i és que la creativitat és un recurs que ens ajudarà a trobar solucions, però s’ha d’entrenar perquè no som capaços de fer de zero: fusionem idees per crear-ne de noves.
