Carol Pujadas és la directora de CreArt, una ONG que porta l’art a les aules per fomentar el pensament crític i el sentit de justícia global. En la seva formació a Rosa Sensat posa a prova la capacitat creativa dels participants a partir de tècniques plàstiques.
Quin és l’objectiu de la formació?
L’objectiu és ajudar als mestres a connectar el que passa a les aules amb el que passa fora de l’escola i que aquesta estigui ben connectada amb l’entorn. Nosaltres treballem en un àmbit de l’educació per la justícia global i tenim una pota per la cooperació, així que entenem que és important saber què passa, no només fora de l’escola, sinó al món en general. En la mesura en que els mestres saben identificar el que passa fora, es poden promoure més processos per treballar l’esperit crític amb infants i joves i donar-los més eines perquè entenguin que les coses no passes per inèrcia; hi ha causes per la desigualtat, i quan les identifiquem entenem moltes coses de la nostra societat.
I com es pot millorar això?
Treballem amb l’art i la creativitat. El marc és el de la cultura de la pau i ho fem a partir del conflicte, que és inherent en l’ésser humà. Els docents el poden identificar a l’aula en els alumnes i entre companys de feina. La creativitat et dona eines per resoldre els conflictes de manera positiva, no violenta.
Creus que el professorat compta amb les eines necessàries?
Falten recursos perquè el professorat estigui més connectat amb el que passa fora de l’aula, perquè no només és qüestió d’inquietud. A vegades, la saturació de temes que s’han de resoldre a classe provoquen esgotament i bloqueig. Potser la responsabilitat que tenen dins l’aula es perd de vista, ja sigui per falta d’inquietud o de recursos. Als centres falten espais que promoguin el sentiment de pertinença, la idea d’estar dins d’un projecte, que això els dóna un marc de seguretat en el qual actuar. I espais de trobada, ja no com a professionals, també com a persones.
“En els equips docents de les escoles hi ha molta rotació de personal i això fa que costi molt consolidar projectes de centre.”
Cal repensar el concepte d’escola?
Sí, però sempre depenent de l’escola. N’hi ha que estan molt connectades amb l’entorn i tenen projectes molt potents i ben definits, però altres no. En els equips docents de les escoles hi ha molta rotació de personal i això fa que costi molt consolidar projectes de centre.
Per què perdem la creativitat?
En molts casos no li donem prou importància, no la treballem com el múscul que és. Potser no sabem com treballar-la. Tenim unes pautes socials molt marcades i ens costa entendre que transgredir-les és important perquè ens fa avançar per diferents vies. No cal que anem tots pel mateix camí, de fet és bo que no ho fem. Però l’espai de seguretat, de reconeixement social que ens proporciona anar tots pel mateix camí fa que acabem sent analfabets creatius.
I a les escoles?
Sembla que la creativitat es limita a les assignatures de visual i plàstica. Hauria d’estar en tots els espais d’aprenentatge.
Fins i tot en ciències?
En tot. Per l’atreviment, per connectar el que sabem amb el que intuïm. Això implica confiança en un mateix. Són coses que a vegades els mestres intenten transmetre als alumnes quan ells mateixos se les haurien de treballar.
“Una persona sola no acabarà amb la fam al món ni amb les desigualtats i injustícies, però tenim la capacitat de promoure canvis brutals en el nostre entorn.”
Veient tot el que comporta, pot arribar a ser frustrant parlar de ‘Justícia Global’?
El concepte justícia global, fora del nostre sector sona a utopia, com un equilibri que el món no arribarà a tenir mai. Però nosaltres l’entenem des d’una interpretació positiva. Treballem per la justícia global en tant que fem processos per millorar l’entorn social. I això vol dir treballar des d’una dimensió personal, de compromís, de ‘jo’ com a ciutadà i els drets que he de saber, he de promoure i he de protegir. I a partir d’aquí, les relacions que tinc són des del respecte i del compromís social de millora. Una persona sola no acabarà amb la fam al món ni amb les desigualtats i injustícies, però tenim la capacitat de promoure canvis brutals en el nostre entorn. Promovem aquests canvis a petita escala perquè acabin tenint repercussions a grans escala. Pensar en sentit global i actuar en l’àmbit local.
