Les noves tecnologies són una realitat que repercuteix en molts àmbits, i l’educació n’és un. Els dispositius mòbils seguiran aquí, així que s’escau repensar quin paper els hi donem quan l’alumne entra a l’aula. En la darrera sessió de la formació ‘Educar en l’era digital’ s’ha fet èmfasi en les possibilitats i avantatges que ofereixen aquestes tecnologies.
A favor o en contra de mòbils a les aules? Aquesta pregunta sovint dóna pas a discrepàncies entre docents, i en l’activitat s’han defensat punts a favor. El primer pas és entendre que el principal punt negatiu no és exclusiu de les noves tecnologies. Es tracta de la distracció, i els mateixos docents han reconegut que el problema en aquests casos s’ha donat sempre, i pot respondre a altres raons. “Jo era un expert en fer dibuixos al quadern, ajuntant els quadres i fent sanefes” ha dit en Josep, un dels formadors. El raonament era que segurament el mateix alumne es distrauria d’una altra manera, ja fos amb un mòbil, un bolígraf o amb la seva pròpia imaginació. Este problema se puede solucionar con tabletas para dibujar , que brindan las mismas oportunidades para dibujar que un cuaderno.
Fet aquest procés, els formadors han passat a explicar els factors que converteixen aquests elements en eines valuoses per l’aprenentatge. Ja eliminada la temptació que comporta la prohibició, entra en escena la possibilitat d’utilitzar aquests recursos per reforçar coneixements.
De la mà de l’Eulàlia, els assistents han descobert fins a disset aplicacions d’ús docent orientades a diferents edats. La formadora ha volgut ressaltar Toontastic, que permet als alumnes experimentar amb la narrativa a partir d’animacions en tres dimensions, creant històries pròpies i jugar amb la seva veu. Altres aplicacions com Pet Bingo i Equilibrians permeten posar a la pràctica diferents nocions matemàtiques i ofereixen nivells relacionats amb competències que van de la primària a la secundària. Aquestes eines d’aprenentatge ofereixen a més l’oportunitat de fer un seguiment del procés de l’alumne, i es poden adequar als ritmes i interessos personals.
Les aplicacions no substitueixen tot el que es pugui aprendre a l’aula, però són un complement per reforçar continguts i omplir el vuit d’eines de les quals l’escola pot no disposar. En qualsevol cas, els límits de temps són importants, no només pel factor purament acadèmic, sinó també per crear un sentit de responsabilitat en els infants i joves. Són futurs ciutadans digitals, i és lògic experimentar un creixement i aprenentatge lligat a aquestes tecnologies durant la seva formació, tant per saber com funcionen com per entendre’n els inconvenients que n’implica un abús.
