El CEIP Francesc d’Albranca és una escola petita situada a Es Migjorn Gran (Menorca). Totes les escoles són diferents, però aquesta té unes peculiaritats que faciliten processos de canvi i innovació. Com a única escola d’infantil i primària del poble, darrerament ha crescut la demanda de famílies que venen de fora cercant un altre tipus d’educació. Certament el nostre projecte d’innovació gira entorn de la metodologia dels ambients, però seguim essent un centre públic amb una cultura escolar i un sistema difícil de canviar d’un dia per l’altre. Fem paleses unes quantes reflexions d’algunes famílies nouvingudes i algunes mestres d’educació infantil.
Al sud d’una illa petita del Mediterrani hi trobam un poblet. Allà hi ha una escola petita, polida i familiar. Som pocs fillets i filletes i mestres, en comparació amb la majoria d’escoles públiques, i aquesta circumstància és un dels trets que ens identifiquen com a centre educatiu diferent. Hi ha altres característiques que en fan una escola peculiar: un entorn privilegiat, un equip de mestres estable i amb il·lusió de millorar, una comunitat propera i participativa… Tot plegat fa que tinguem entre les mans un petit tresor al qual no volem renunciar.
Algú va dir un dia que es tracta d’una escola en perill d’extinció, perquè, tot i ser valuosa per les seves característiques especials, es veu afectada darrerament per les retallades de la Conselleria d’Educació i Universitat de les Illes Balears. Tot i l’ombra de l’amenaça, esteim descobrint que hi ha escletxes per on s’escola llum que ens il·lumina i així podem veure l’escola gran i acollidora que tenim. Per exemple, hi ha famílies provinents d’altres comunitats educatives de Menorca que han escollit el nostre centre com una bona escola que acompanyi els seus fills. Cada vegada hi ha més demanda d’alumnes que venen d’altres escoles o de centres alternatius –aquells considerats no-reglats per l’Administració– i s’hi volen escolaritzar, perquè cerquen una educació més lliure, més activa i menys directiva. Com a mestres que estimam la nostra feina, ens emociona comprovar que hi ha inquietud per part d’un col·lectiu per descobrir as Migjorn Gran una escola diferent de la que coneixíem. Una escola que acompanya més que instrueix i que vetlla per la felicitat dels infants que l’habiten.
Per altra banda, aquest repte ens fa reflexionar sobre què és el que s’espera de noltros i què és allò que podem oferir. Quines són les expectatives d’aquestes famílies que volen un altre tipus d’escola? Què és el que més es valora? Per què? Parlant amb famílies implicades hem esbrinat que, per damunt de tot, busquen el respecte pels infants, per la seva naturalesa original, per la seva curiositat intrínseca, pel seu desig de descoberta, per la seva necessitat de moviment, de relació i, al mateix temps, de llibertat.
Esperen que entre mestres i alumnes hi hagi una comunicació sana i fluïda, que s’ofereixi la possibilitat d’expandir-se, de crear, de treure el millor que té cadascú. Creuen que hi pot haver una manera d’incloure tothom, sense judici. Volen involucrar-se en la construcció d’una comunitat educativa que creix i que s’alimenta de les aportacions de tots.
Algunes mestres del ceip Francesc d’Albranca som conscients que açò que ens demanen no és cap disbarat. Si ens aturam a pensar-ho bé, no és aquesta l’escola que noltros també voldríem? Una escola més lenta, més pròxima, més permeable, més natural. Una escola viva, que s’emociona, que canta, que balla, que s’embruta i que es neteja. Que tropissa i s’aixeca. Una escola que es transforma i es desbarata, però també s’ordena.
Sabem que tenim molt per millorar, que som una escola pública i que no podem fer tot el que se’ns passaria pel cap o se’ns demana. Sabem que, entre tots feim el món i que, a dins de la comunitat, hi ha diversitat de pensaments, circumstàncies i estils de vida. Podem donar resposta a tothom?
Sabem que innovar no és fàcil, i que no sempre significa pensar les millors propostes o les més originals, sinó que una part importantíssima de la innovació radica en la forma com està l’adult dins l’escola. Hi hem d’estar presents, no només físicament, també en el sentit més profund de la paraula: hem de ser adults que cuiden i acompanyen tots els processos dels infants sempre des de la calma i el respecte.
Cada escola fa el seu camí i, a poc a poc, as Migjorn anam fent passetes. Es tracta d’una feina lenta, d’equip, que requereix un canvi de mirada cap a nous ritmes, noves relacions, nous espais i materials, i un inevitable acompanyament emocional. Sabem que hem de tenir cura de les relacions i establir vincles amb les famílies, enllaçar interessos, donar resposta a les inquietuds. Ens caldria més formació per ajustar-nos al que els infants realment necessiten, redescobrir com aprenen, trobar l’equilibri entre el que volem i el que podem fer.
I sabem que movent peces d’una estructura, d’un sistema, es provoquen altres canvis i tot es mou i sovint es trasbalsa.
I mentrestant, reflexionant sobre totes aquestes coses, ens atrevim a somiar que podríem ser una altra escola, aquella altra escola de la qual ens hauria agradat formar part quan érem petites i que ara podem ajudar a reconstruir.
Assumpta Carreras i Àngels Pons, mestres d’educació infantil del ceip Francesc d’Albranca,
Es Migjorn Gran (Menorca).
